Euro-Mediterranean Human Rights Monitor

Infotaula d'organitzacióEuro-Mediterranean Human Rights Monitor
Dades
Nom curtEuro-Med Monitor Modifica el valor a Wikidata
Tipusorganització
organització sense ànim de lucre
grup de pressió Modifica el valor a Wikidata
Camp de treballdrets humans Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicaassociació voluntària Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació2011
FundadorRamy Abdu (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
  • Ginebra (Suïssa)
PresidènciaRichard Anderson Falk Modifica el valor a Wikidata
Persona rellevantMaha Hussaini (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Filial
We Are Not Numbers (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Format per
We Are Not Numbers (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Indicador econòmic
Ingressos totals70.000 € (2020) Modifica el valor a Wikidata
Lloc webeuromedmonitor.org… Modifica el valor a Wikidata
Facebook: EuroMedHR Twitter (X): EuroMedHRar Instagram: euromedhr LinkedIn: euromedhr Youtube: UChxx_ASvPXlix2Q_isanPpQ Pinterest: EuroMedHR Modifica el valor a Wikidata

Euro-Mediterranean Human Rights Monitor (conegut comunament com Euro-Med Monitor i de vegades com Euro-Med HRM [1][2] ) és una organització independent i sense ànim de lucre dedicada a la protecció dels drets humans. El seu objectiu principal és conscienciar sobre la legislació de drets humans a la zona i influir en la comunitat internacional perquè prengui mesures contra accions que violin els drets humans.[3][4]

Richard Falk, antic relator especial de les Nacions Unides sobre la situació dels drets humans als territoris palestins ocupats des de 1967,[5][6] exerceix com a president del Consell de Síndics de l'entitat.[7][8][9]

Va ser fundada a Ginebra el novembre de 2011 per Ramy Abdu [10][11][12] facilitant l'accés a les institucions europees de governança i dret, els seus principals objectius i públic.

Referències

  1. ↑ «Euro-Med HRM: Saudi Arabia has forcibly disappeared 3 Libyans». Middle East Monitor, 11-12-2018.
  2. ↑ «Euro-Med HRM calls for disclosure of maps for mine sites in Libya». Marsad Libya.
  3. ↑ «Who We Are». Euro-Mediterranean Human Rights Monitor. [Consulta: 15 desembre 2016].
  4. ↑ «Euro-Mediterranean Human Rights Monitor | UIA Yearbook Profile | Union of International Associations». uia.org.
  5. ↑ «OHCHR | Special Rapporteur on Palestinian territories occupied since 1967». www.ohchr.org. [Consulta: 11 juliol 2019].
  6. ↑ «Report of the Special Rapporteur on the situation of human rights in the Palestinian territories occupied since 1967, Richard Falk (A/HRC/25/67) [EN/AR - occupied Palestinian territory]» (en anglès). ReliefWeb, 24-02-2014. [Consulta: 11 juliol 2019].
  7. ↑ The New Arab Staff. «Israel's refusal to cooperate with ICC 'admission of war crimes', says rights group». english.alaraby.co.uk, 09-04-2021.
  8. ↑ «No more family visits for Gazans imprisoned in Israel» (en anglès americà). Mondoweiss, 31-07-2018. [Consulta: 11 juliol 2019].
  9. ↑ Observer, Euromid. «Euro-Med announces changes in its administrative and executive structure». Euro-Mid. [Consulta: 11 juliol 2019].
  10. ↑ «Ramy Abdu | OHRH» (en anglès americà). [Consulta: 15 agost 2021].
  11. ↑ «Author Page» (en anglès). openDemocracy, 12-12-2019. [Consulta: 15 agost 2021].
  12. ↑ «As MENA States Grow Increasingly Repressive, Businesses Should Lead Reform». Middle East Centre, 27-08-2019. [Consulta: 15 agost 2021].