Fabcaro

Infotaula de personaFabcaro

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Fabrice Caro Modifica el valor a Wikidata
10 agost 1973 Modifica el valor a Wikidata (50 anys)
Montpeller (França) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Activitat
Camp de treballCòmic i música Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióautor de còmic, músic, novel·lista, creador de còmics Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaFabcaro
Fab Modifica el valor a Wikidata
Premis
  • (2015)  Prix Ouest-France-Quai des Bulles
  • (2015)  Premi de la crítica Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm11481632 Allocine: 886471 TMDB.org: 2668234
Discogs: 3616488 Modifica el valor a Wikidata

Fabrice Caro (Montpeller, 10 d'agost de 1973), conegut com a Fabcaro o de vegades Fab, és un autor de còmics, novel·lista i músic francès, nascut 10 août 1973 a Montpeller .

Biografia

Fabcaro a la Mediateca Grand M de Tolosa el 2018.

Fabrice Caro, més conegut amb el pseudònim de Fabcaro, va néixer a Montpeller l'any 1973, d'un pare que era cuiner i una mare que era caixera. Després de cursar un batxillerat científic i una llicència de física, va començar a la docència entrant a una IUFM, després va començar una carrera com a dibuixant-escriptor a partir de 1996, treballant per a diverses revistes de còmics (en particular el 2003-2004, Psikopat, Jade entre 2006 i 2013, Tchô!, L’Écho des savanes, Zoo, CQFD…), la premsa i la il·lustració de llibres. A partir del 2005, va participar en el treball de diferents col·lectius, en particular els de 6 Pieds sous terre i La Cafetière. El 2006 va escriure Figurec, que va ser objecte d'una adaptació al còmic de Christian De Metter l'any següent.[1][2][3]

L'èxit li va arribar el 2015 amb Zaï zaï zaï zaï, un còmic que, segons Télérama, va aconseguir equilibrar «crítica social i esclats de riure».[4]

El 2018 es va publicar Moins qu'hier (plus que demain) amb el tema de la vida matrimonial i barrejant humor absurd i sàtira social. Va rebre una acollida crítica favorable.[5][6][7]

A més de la seva carrera al còmic, Fabcaro també és músic, compositor i cantant. El 1994, va crear el grup de rock Hari Om i el 1999 va publicar un àlbum en solitari Les Amants de la rue Sinistrose[1] i el 2014 Shhherpa.

El 20 de desembre de 2022 es va anunciar que agafaria el relleu de Jean-Yves Ferri com a guionista d'Astèrix per a un àlbum que es va publicar el 26 d'octubre de 2023 anomenat El lliri blanc.[8] L'àlbum és fidel a l'estil del personatge del petit gal però també destaca «les nostres obsessions contemporànies».[9]

Vida privada

Viu a Bedarius, a Erau. Té dues filles, Iris i Sarah.[10][3]

Estil

De Zaï Zaï Zaï Zaï Fabcaro adopta de vegades el procés de vinyeta fixa, on la mateixa caixa es repeteix diverses vegades seguides i només canvien les bafarades. Aquest procés, que podríem trobar a Charles Schulz, a Claire Bretécher o a les primeres tires còmiques de Lewis Trondheim, va despertar, després del seu ús per Fabcaro, una bogeria entre altres autors de còmics.[11]

Obres

Còmic

  • Le Steak haché de Damoclès, La Cafetière, col. «Corazon», 2005 ISBN 2-84774-006-6
  • Fernandel, BDMusic, col. «BDChanson» núm. 3, 2006
  • Talijanska, La Cafetière, col. «Corazon», 2006 ISBN 2-84774-009-0
  • Droit dans le mûr, La Cafetière, col. «Corazon», 2007 ISBN 978-2-84774-012-7
  • La Bredoute : parce que tout le monde est différent de chacun, 6 Pieds sous terre, col. «Lépidoptère», 2007 ISBN 2-352-12021-7
  • Figurec, (guió), amb Christian De Metter (guió i dibuixos), Casterman, 2007, adaptació de la seva novel·la publicada el 2006 ISBN 978-2-203-39168-0
  • Like a steak machine, La Cafetière, col. «Corazon», 2009 ISBN 978-2-84774-016-5
  • La Clôture, 6 pieds sous terre, coll. «Monotrème», 2009 ISBN 978-2-352-12047-6
  • Jean-Louis (et son encyclopédie), Drugstore, 2009 ISBN 978-2-7234-6726-1
  • Steve Lumour, Le Lombard:
  1. L'Art de la winne, 2011 ISBN 978-2-8036-2882-7
  • -20% sur l'esprit de la forêt, 6 pieds sous terre, col. «Monotrème», 2011 ISBN 978-2-352-12077-3
  • L'Infiniment moyen, Même pas mal, 2011 (reeditat el 2017) ISBN 978-2-918645-05-4 - Prix Lycéen de la BD 2016
  • Amour, Passion & CX Diesel (guió), amb James (dibuixos) i BenGrrr (color), AUDIE, col. «Fluide glacial»:
  1. Amour, Passion et CX Diesel, 2011 ISBN 978-2-352-07103-7
  2. Amour, Passion et CX Diesel. Saison 2, 2012 ISBN 978-2-352-07198-3
  3. Amour, Passion et CX Diesel. Saison 3, 2014 ISBN 978-2-85815-832-4
  • L'Album de l'année, La Cafetière, 2011 ISBN 978-2-84774-018-9
  • On est pas là pour réussir, La Cafetière, 2012 ISBN 978-2-84774-022-6
  • Z comme Don Diego (scénario), amb Fabrice Erre (dibuix) i Sandrine Greff (couleur), Dargaud:
  1. Coup de foudre à l'hacienda, 2012 ISBN 978-2-205-06941-9
  2. La Loi du marché, 2012. Pròleg de Guillaume Bouzard ISBN 978-2-205-07001-9
  • Participacions a Alimentation générale, Vide Cocagne, 2012-2013
  • Jours de gloire, AlterComics, 2013 ISBN 978-2-8207-0089-6
  • Carnet du Pérou. Sur la route de Cuzco, 6 pieds sous terre, 2013 ISBN 978-2-352-12103-9 - Selecció oficial del festival d'Angoulême 2014
  • Mars! (guió), amb Fabrice Erre (dibuixos), AUDIE, 2014 ISBN 978-2-352-07359-8
  • Parapléjack, La Cafetière, 2014 ISBN 978-2-84774-023-3
  • Les impétueuses Tribulations d'Achille Talon, amb Serge Carrère (dibuixos) i Mel (color), Dargaud:
  1. Achille Talon est un homme moderne, 2014
  2. Achille Talon a su rester simple, 2015
  3. Achille Talon est proche du peuple, 2016
  • Talk show, Vide Cocagne, 2015 ISBN 979-1-09-042563-7
  • Zaï zaï zaï zaï, 6 pieds sous terre, 2015 ISBN 978-2-352-12116-9
  • Steak it easy (recopilació de Le steak haché de Damoclès, Droit dans le mûr i Like a steak machine), La Cafetière, 2016 ISBN 978-2-84774-024-0
  • Pause, La Cafetière, 2017 ISBN 978-2-84774-025-7
  • Et si l'amour c'était aimer, 6 pieds sous terre, 2017 ISBN 978-2-352-12135-0
  • CONversations, amb Jorge Bernstein, Éditions Rouquemoute, 2018 ISBN 979-1-09-670821-5
  • Moins qu'hier (plus que demain), Glénat, 2018 ISBN 978-2-344-02579-6
  • Zéropedia (guió), amb Julien/CDM (dibuixos), Dargaud, 2018 ISBN 978-2-205-07775-9
  • Open Bar - 1re tournée, Pataquès, 2019 ISBN 978-2-413-00803-3
  • Open Bar - 2e tournée, Pataquès, juny 2020 ISBN 978-2-413-02503-0
  • Walter Appleduck (guió), amb Fabrice Erre (dibuixos), Dupuis,
  1. Cow-boy stagiaire, febrer 2019 ISBN 979-1-03-473685-0
  2. Un cow-boy dans la ville, maig 2020 ISBN 979-1-03-473899-1
  • Formica, une tragédie en trois actes, 6 pieds sous terre, 2019 ISBN 978-2352121510
  • Moon River, 6 Pieds sous terre, setembre 2021
  • Guacamole Vaudou, maig 2022 ISBN 978-2-02-148384-0, en forma paròdica de fotonovel·la.
  • Fabcaro, premiers pas, dos relats inèdits acompanyats de textos crítics de Maël Rannou, La Cafetière/Cité internationale de la bande dessinée et de l'image, 2022.
  • Astérix: El lliri blanc, octobre 2023
Fab

Fab és el pseudònim amb el qual Fabcaro ha signat diversos guions i obres encarregades, principalment per a les edicions Jungle, en particular:

  • Les Annonces en BD..., avec Aurel, Jungle
  • Les Parisiens, avec Désert, Jungle
  • Les Marseillais, avec Domont, Jungle

Novel·les

Com Fabrice Caro
  • Figurec, Gallimard, col. «Blanche», 2006 (adaptat al còmic el 2007 amb dibuixos de Christian De Matter, edicions Casterman). Plantilla:Commentaire biblio
  • Le Discours, Gallimard, col. «Sygne», 2018 (adaptat al cinema per Laurent Tirard en 2020)
  • Broadway, Gallimard, col. « Sygne», 2020
  • Samouraï, Gallimard, col. « Sygne», 2022
  • Journal d'un scénario, Gallimard, col. «Sygne», 2023

Discografia

Fabcaro el 2016.
Amb el grup Hari Om
  • Hari Om, 1994
Sol
  • Les Amants de la rue Sinistrose, Label Contact, 1999
  • Shhherpa, 2014 amb Jean-Luc Arnal

Jocs de taula

Il·lustració de jocs de taula com a Fabcaro

  • Crazy Theory, 2019 (Per Christian Rubiella i Fabrice Andrivon, Il·lustrat amb Mathieu Clauss, publicat per Le Droit de Perdre)[12]

Exposició

  • Fabcaro sur la colline (subtitulat Zaï zaï zaï zaï ), retrospectiva a la Ciutat Internacional del Còmic i la Imatge, del 12 de juliol de 2022 fins al 5 de març de 2023.[13]

Adaptacions de les seves obres

  • El brindis, pel·lícula de Laurent Tirard, 2020, adaptació de la novel·la Le Discours, originalment homònima
  • Le discurs, obra de teatre de Simon Astier, adaptació de la novel·la homònima; espectacle individual realitzat al teatre Michel (París) a la tardor del 2021
  • Zaï zaï zaï zaï, pel·lícula dirigida per François Desagnat, 2022

Honors

La tira còmica Zaï zaï zaï zaï publicada el 2015 va guanyar nombrosos premis, entre ells:

  • Premi Landerneau BD «Infart», creat especialment per Philippe Geluck[14]
  • Grand Prix de la Critique 2015[15][16]
  • Premi Ouest-France - Quai des Bulles 2015[17]
  • Premi Llibreters de còmic 2016[18]
  • Premi SNCF de thriller 2016, categoria de còmics[19]

La ciutat de Montpeller li va retre homenatge la primavera del 2017 amb una exposició a la sala Dominique Bagouet titulada «La Zaï zaï zaï zaï attitude».[20] Organitzada per les edicions 6 Pieds sous terre, aquesta exposició se centra en la dimensió autobiogràfica de l'obra de Fabcaro associant-la a la perspectiva de tres autors més: Émilie Plateau, Tanxxx i Gilles Rochier. Fabrice Erre, autor de còmics i col·laborador habitual de Fabcaro, va ser el comissari de l'exposició.

Durant la temporada literària 2020, Fabrice Caro va guanyar la tercera edició del Premi Joseph a Montpeller amb la seva novel·la Broadway (Gallimard).

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «Fabcaro». Babelio. [Consulta: 13 novembre 2023].
  2. ↑ [enllaç sense format] https://www.bedetheque.com/auteur-11028-BD-Fabcaro.html
  3. ↑ 3,0 3,1 Jean-Baptiste Chabran. «Fabcaro, à mourir de rire». liberation.fr, 17-01-2018. [Consulta: 21 abril 2021].
  4. ↑ Stéphane Jarno. «Zaï zaï zaï zaï - Fabcaro». Télérama, 16-08-2017. [Consulta: 21 desembre 2018].
  5. ↑ «Moins qu'hier (plus que demain)». franceculture.fr. Arxivat de l'original el 21 d’abril 2021. [Consulta: 21 abril 2021].
  6. ↑ Lisef. «Critique Moins qu'hier, plus que demain : Fabcaro toujours aussi efficace dans ses gags». 9emeart.fr, 27 maig018. [Consulta: 21 abril 2021].
  7. ↑ Benoît Cassel. «Moins qu'hier, plus que demain». planetebd.com, 24 maig018. [Consulta: 21 abril 2021].
  8. ↑ «Fabcaro devient le nouveau scénariste des aventures d’Astérix» (en francès). www.20minutes.fr, 20-12-2022. [Consulta: 20 desembre 2022].
  9. ↑ «Astérix va connaître un nouveau scénariste, Fabcaro» (en francès). LEFIGARO, 20-12-2022. [Consulta: 20 desembre 2022].
  10. ↑ Blake Yann «Rencontre avec Fabcaro, drôle de scénariste et talentueux dessinateur» (en francès). Ederweld.fr, 01-12-2015. Arxivat de l'original el 22 de maig 2022 [Consulta: 26 novembre 2023].
  11. ↑ Arnaud Gonzague. «Fabcaro a-t-il refilé ses tics à toute la BD d’humour française ?». nouvelobs.com, 20-11-2020. [Consulta: 21 abril 2021].
  12. ↑ «Crazy Theory» (en francès). Le Droit de Perdre. [Consulta: 25 octubre 2023].
  13. ↑ «Fabcaro sur la colline». citebd.org. [Consulta: 10 febrer 2023].
  14. ↑ Charles-Louis Detournay. «Zaï zaï zaï zaï de Fabcaro, Grand Prix de la Critique ACBD 2016 et… Prix Geluck !». Actua BD, 10-12-2015.
  15. ↑ Jérôme Briot. «Grand Prix de la Critique ACBD 2016». acbd.fr, 08-12-2015.
  16. ↑ Aurélia Vertald. «Zaï Zaï Zaï Zaï de Fabcaro grand prix des critiques de BD». lefigaro.fr, 10-12-2015. [Consulta: 17 desembre 2015].
  17. ↑ La rédaction. «Quai des Bulles 2015 récompense Sylvain Vallée, Run et Fabcaro». Tout en BD, 29-10-2015.
  18. ↑ «Le prix des libraires BD 2016 à Zaï zaï zaï zaï». Tout en BD, 26 maig016.
  19. ↑ «Le Prix SNCF du polar 2016 à Zaï zaï zaï zaï». Tout en BD, 02-06-2016.
  20. ↑ «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2017-12-04. [Consulta: 26 novembre 2023].

Enllaços externs

  • Fabcaro al web oficial de l'editorial 6 Pieds sous terre
  • Fabcaro al web oficial de l'editorial Delcourt
Registres d'autoritat