Finnemanita
 Finnemanita | |
|---|---|
| Fórmula química | Pb₅(AsO₃)₃Cl |
| Epònim | ésser humà  |
| Localitat tipus | mina Långban, districte miner de Långban, Filipstad, Comtat de Värmland, Suècia |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.JB.45 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.JB.45 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IV/G.01 |
| Dana | 46.1.1.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | hexagonal |
| Estructura cristal·lina | a = 10,322 Å; c = 7,055 Å |
| Grup puntual | 6/m - dipiramidal |
| Grup espacial | p6₃/m |
| Color | gris a negre; verd oliva clar en llum transmesa |
| Exfoliació | distingible/bona |
| Duresa | 2,5 |
| Lluïssor | subadamantina |
| Densitat | 7,265 g/cm3 (mesurada); 7,35 g/cm3 (calculada) |
| Propietats òptiques | uniaxial (-) |
| Índex de refracció | nω = 2,295 nε = 2,285 |
| Birefringència | δ = 0,010 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Fnn |
| Referències | [1] |
La finnemanita és un mineral de la classe dels òxids. Rep el nom per K.J. Finneman, de Långban, Suècia, qui va trobar el primer exemplar.
Característiques
La finnemanita és un òxid de fórmula química Pb₅(AsO₃)₃Cl. Cristal·litza en el sistema hexagonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la finnemanita pertany a «04.JB: Arsenits, antimonits, bismutits; amb anions addicionals, sense H₂O» juntament amb els següents minerals: fetiasita, manganarsita, magnussonita, armangita, nanlingita, asbecasita, stenhuggarita, trigonita, gebhardita, derbylita, tomichita, graeserita, hemloïta, freedita, georgiadesita i ekatita.
L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a les col·leccions mineralògiques del Museu Suec d'Història Natural, situat a Estocolm (Suècia).
Formació i jaciments
Va ser descoberta a la mina Långban, situada al municipi de Filipstad, dins el comtat de Värmland (Suècia). També ha estat descrita a la pedrera Topaz, situada a la localitat de Kotka, a Kymenlaakso (Finlàndia). Podria haver estat descrita també a Alemanya i Austràlia però per ara aquests dos indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències
- ↑ «Finnemanite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 23 agost 2021].
