Fluoroflogopita
Fluoroflogopita | |
---|---|
Fórmula química | KMg₃(AlSi₃O10)(F,OH)₂ |
Epònim | fluor i flogopita |
Localitat tipus | Mont Calvario, Biancavilla, Complex volcànic de l'Etna, Ciutat metropolitana de Catània, Sicília, Itàlia |
Classificació | |
Categoria | silicats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 9.EC.20 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 9.EC.20 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | monoclínic |
Estructura cristal·lina | a = 5,3094(4) Å; b = 9,1933(7) Å; c = 10,1437(4) Å; β = 100,062(3)° |
Grup puntual | 2/m - prismàtica |
Grup espacial | b2/m |
Color | groc clar |
Exfoliació | perfecta en {001} |
Fractura | micàcia |
Tenacitat | fràgil |
Duresa | 2 a 3 |
Lluïssor | vítria, resinosa |
Densitat | 2,83 g/cm³ (calculada) |
Propietats òptiques | biaxial (-) |
Índex de refracció | nα = 1,543 nβ = 1,568 nγ = 1,569 |
Birefringència | δ = 0,026 |
Pleocroisme | no pleocroica |
Angle 2V | mesurat: 17° (2) |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA2006-011 |
Any d'aprovació | 2006 |
Símbol | Fphl |
Referències | [1] |
La fluoroflogopita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la biotita. Rep el nom per la seva relació amb la flogopita.
Característiques
La fluoroflogopita és un silicat de fórmula química KMg₃(AlSi₃O10)(F,OH)₂. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2006. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 2 i 3.
Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «09.EC - Fil·losilicats amb plans de mica, compostos per xarxes tetraèdriques i octaèdriques» juntament amb els següents minerals: minnesotaïta, talc, wil·lemseïta, ferripirofil·lita, pirofil·lita, boromoscovita, celadonita, txernikhita, montdorita, moscovita, nanpingita, paragonita, roscoelita, tobelita, aluminoceladonita, cromofil·lita, ferroaluminoceladonita, ferroceladonita, cromoceladonita, tainiolita, ganterita, annita, efesita, hendricksita, masutomilita, norrishita, flogopita, polilitionita, preiswerkita, siderofil·lita, tetraferriflogopita, fluorotetraferriflogopita, wonesita, eastonita, tetraferriannita, trilitionita, fluorannita, xirokxinita, shirozulita, sokolovaïta, aspidolita, suhailita, yangzhumingita, orlovita, oxiflogopita, brammal·lita, margarita, anandita, bityita, clintonita, kinoshitalita, ferrokinoshitalita, oxikinoshitalita, fluorokinoshitalita, beidel·lita, kurumsakita, montmoril·lonita, nontronita, volkonskoïta, yakhontovita, hectorita, saponita, sauconita, spadaïta, stevensita, swinefordita, zincsilita, ferrosaponita, vermiculita, baileyclor, chamosita, clinoclor, cookeïta, franklinfurnaceïta, gonyerita, nimita, ortochamosita, pennantita, sudoïta, donbassita, glagolevita, borocookeïta, aliettita, corrensita, dozyïta, hidrobiotita, karpinskita, kulkeïta, lunijianlaïta, rectorita, saliotita, tosudita, brinrobertsita, macaulayita, burckhardtita, ferrisurita, surita, niksergievita i kegelita.
Formació i jaciments
Va ser descoberta al mont Calvario, dins la localitat de Biancavilla, pertanyent a la Ciutat metropolitana de Catània (Sicília, Itàlia). Tot i tractar-se d'una espècie no gaire habitual ha estat descrita en tots els continents del planeta, inclosa l'Antàrtida. Als territoris de parla catalana només ha estat descrita a Jumella, un municipi de la comarca de l'Altiplà, a la Regió de Múrcia.
Referències
- ↑ «Fluorophlogopite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 gener 2020].