François Furet

Plantilla:Infotaula personaFrançois Furet
Biografia
Naixement27 març 1927 Modifica el valor a Wikidata
7è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort12 juliol 1997 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Tolosa (França) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortinsuficiència cardíaca Modifica el valor a Wikidata
18è Seient 1 de l'Acadèmia Francesa
20 març 1997 – 12 juliol 1997
← Michel Debré – René Rémond →
President École des hautes études en sciences sociales
1977 – 1985
← Jacques Le Goff – Marc Augé → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióLycée Janson-de-Sailly Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballRevolució Francesa Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball París Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióhistoriador, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorÉcole des hautes études en sciences sociales
Universitat de Chicago Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Comunista Francès (–1956)
Partit Socialista Unificat Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Obres destacables
  • (1978) Penser la Révolution française (fr) Tradueix
  • (1995) Le Passé d'une illusion (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Estudiant doctoralDaniel Lindenberg, Perrine Simon-Nahum, Patrice Gueniffey, Hamit Bozarslan, Frank Attar, Marina Valensise, Ladan Boroumand (en) Tradueix i Rita Hermon-Belot (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localització dels arxius
  • Humathèque Condorcet Modifica el valor a Wikidata
Premis
  • (2001)  Premi Gordon J. Laing
  • (1996)  Premi Hannah Arendt
  • (1995)  Gran Premi Gobert
  • (1995)  Prix Chateaubriand
  • (1979)  Louis-Marin prize (en) Tradueix
  •  Cavaller de la Legió d'Honor Modifica el valor a Wikidata

François Furet (París, 1927 -Figeac, 1997) fou un historiador francès. Ha estat professor al Centre Nacional de la Recerca Científica (CNRS) i a l'Ecole Practique des Hautes Etudes, de la qual ha estat també director. També fou membre de l'Acadèmia Francesa.[1]

Ha estat membre del Partit Comunista Francès des del 1949. S'ha centrat en l'estudi de la Revolució Francesa, en la interpretació de la qual s'ha distanciat dels plantejaments marxistes i ha evolucionat cap a la història de les idees. Va encunyar el terme bessons totalitaris per a referir-se al comunisme i al feixisme.[2]

Obres[3]

  • Livre et societé dans la France du XVIIIè siècle (1965)
  • La Révolution Française (1973) amb Denis Richet
  • Lire et écrire, l'alphabétisation des français de Calvin à Jules Ferry (1977)
  • Penser la Révolution Française (1978)
  • L'atelier de l'histoire (1982)
  • Marx et la Révolution Française (1986)
  • La gauche et la Révolution française au milieu du XIXe siècle: Edgar Quinet et la question du jacobinisme, 1865-1870 (1986)

Referències

  1. Grunenberg, Antonia «Zum Tode des französischen Historikers François Furet» (en alemany). Die Zeit [Hamburg], 31/1997, 25-07-1997. ISSN: 0044-2070.
  2. «François Furet». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Ostenc, Michel «François Furet» (en francès). Cercles: revista d'història cultural, 2, 1999, pàg. 52–58–58. ISSN: 1699-7468.


  • Vegeu aquesta plantilla
  • Pierre Séguier (1635)
  • Claude Bazin de Bezons (1643)
  • Nicolas Boileau-Despréaux (1684)
  • Jean d'Estrées (1711)
  • Marc-René d'Argenson (1718)
  • Jean-Joseph Languet de Gergy (1721)
  • George-Louis Leclerc, comte de Buffon (1753)
  • Félix Vicq-d'Azyr (1788)
  • François-Urbain Domergue (1803)
  • Ange-François Fariau (1810)
  • François-Auguste Parseval-Grandmaison (1811)
  • Narcisse-Achille de Salvandy (1835)
  • Émile Augier (1857)
  • Charles de Freycinet (1890)
  • Émile Picard (1924)
  • Louis de Broglie (1944)
  • Michel Debré (1988)
  • François Furet (1997)
  • René Rémond (1998)
  • Claude Dagens (2008)


Registres d'autoritat
Bases d'informació