Franziska Tiburtius

Infotaula de personaFranziska Tiburtius

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 gener 1843 Modifica el valor a Wikidata
Bisdamitz Modifica el valor a Wikidata
Mort5 maig 1927 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
Berlín Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómetgessa, ginecòloga Modifica el valor a Wikidata
Influències
Henriette Hirschfeld-Tiburtius Modifica el valor a Wikidata
placa commemorativa d'Emilie Lehmus i Franziska Tiburtius a Berlín

Franziska Tiburtius (Bisdamitz, 24 de gener de 1843 – Berlín. 5 de maig de 1927) va ser una metgessa alemanya i defensora de l'educació de les dones.[1]

Tiburtius va ser una de les dues primeres dones que es van fer metges a l'Alemanya imperial.[2] Nascuda a l'illa de Rügen a Pomerània, Tiburtius era la més petita de nou fills i era filla d'agricultors.[3] Tot i que tenia intenció de convertir-se en professora, el seu germà Karl Tiburtius (un metge de l'exèrcit) i la seva cunyada, Henriette Hirschfeld-Tiburtius (la primera dona dentista d'Alemanya), van animar Tiburtius a dedicar-se a la medicina. En negar-se a ingressar als programes mèdics alemanys, Tiburtius va estudiar medicina a Zúric, passant els exàmens amb distinció el 1876. Aquell any també va realitzar pràctiques com a doctora en medicina interna amb el ginecòleg i obstetra, Franz von Winckel, a Dresden. El 1877, Franziska Tiburtius va establir una clínica per a dones amb la seva companya d'estudis Emilie Lehmus (1841-1932) a Berlin-Mitte, a la Schönhauser Straße 23/24. Malgrat l'oposició sostinguda, incloent diverses ordres judicials i calúmnies, la seva clínica va atreure una gran clientela.[3] El 1908, Tiburtius va obrir una clínica de cirurgia per a dones metges amb la seva companya Agnes Hacker, que va acceptar deliberadament dones pacients que no tenien assegurança mèdica. A les persones necessitades se'ls proporcionava medicaments de franc.

Franziska Tiburtius era membre del moviment de dones a Alemanya. Al llarg de la seva carrera, va defensar l'educació de les dones i la derogació de les prohibicions existents que impedeixen a les dones continuar l'estudi. En col·laboració amb Helene Lange i Minna Cauer, Tiburtius va ajudar a establir un programa de formació continuada de dos anys, o Realschule, a Berlín.[4] La seva clínica amb seu a Berlín també va dedicar energia i esforços a l'educació mèdica de les dones.

Quan es va retirar, Franziska Tiburtius va viatjar a Amèrica, al nord d'Àfrica i a tota Europa. Va publicar una autobiografia, Memòries d'una octogenària, sobre la seva infància a Rügen.

Referències

  1. ↑ «Ärztinnen im Kaiserreich: Franziska Tiburtius» (en alemany). Institut für Geschichte der Medizin und Ethik in der Medizin, Charité, Berlin, 2015. [Consulta: 3 març 2023].
  2. ↑ Paulette Meyer, From "Uncertifiable" Medical Practice to the Berlin Clinic of Women Doctors: The Medical Career of Franziska Tiburtius (M.D. Zürich, 1876), DYNAMIS. Acta Hisp. Med. Sci. Hist. Illus., 19, 1999, pp. 297-303
  3. ↑ 3,0 3,1 Ogilvie, Marilyn. The Biographical Dictionary of Women in Science: Pioneering Lives From Ancient Times to the Mid-20th Century (en anglès). Routledge, 2003-12-16. ISBN 978-1-135-96343-9. 
  4. ↑ Rappaport, Helen. Encyclopedia of Women Social Reformers (en anglès). ABC-CLIO, 2001. ISBN 978-1-57607-101-4. 

Enllaços externs

  • Franziska Tiburtius a Ärztinnen im Kaiserreich (base de dades de metges de l'Imperi alemany (1871-1918) compilada i mantinguda per l'institut d'història mèdica de la Charité)