Fregenal de la Sierra

Plantilla:Infotaula geografia políticaFregenal de la Sierra
Imatge

Localització
Map
 38° 10′ 00″ N, 6° 39′ 00″ O / 38.166666666667°N,6.65°O / 38.166666666667; -6.65
EstatEspanya
Comunitat autònomaExtremadura
ProvínciaProvíncia de Badajoz Modifica el valor a Wikidata
CapitalFregenal de la Sierra (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població4.753 (2023) Modifica el valor a Wikidata (20,08 hab./km²)
Geografia
Part de
Mancomunitat de municipis de la Comarca de Fregenal de la Sierra espanyol Modifica el valor a Wikidata
Superfície236,7 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud579 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Fuentes de León
Burguillos del Cerro
Valencia del Ventoso
Segura de León
Jerez de los Caballeros
Cumbres Mayores
Higuera la Real
Bodonal de la Sierra Modifica el valor a Wikidata
PatrociniMateu apòstol Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal06340 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
UTC+01:00 Modifica el valor a Wikidata
Codi INE06050 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb
Taurisano Modifica el valor a Wikidata

Lloc webfregenaldelasierra.es Modifica el valor a Wikidata

Fregenal de la Sierra és un municipi de la província de Badajoz,[1] a la comunitat autònoma d'Extremadura.

Història

La vila es va atorgar als Templers després de la presa de Sevilla en 1248,[2] i van construir el Castell de Fregenal de la Sierra.

Cal citar de Fregenal de la Sierra, el convent que fou de religiosos de Sant Francesc, fundat el 1563, en la qual part conservada s'hi trobava la Casa de Correus, fent-se notar el pati, de pedra, claustrat, de sever classicisme en la seva arquitectura i columnes d'orde toscà; el convent de Santa Clara, construït el 1637, amb església del segle xvi, de senzilla tresa clàssica, dues portades en una mateixa façana, ambdues amb frontis partit i una fornícula i interior d'una nau, d'orde compost, i retaule d'estil barroc, daurat, església en la que es conserven una interessant escultura de fang de La Verge amb el Nen, en la que són de notar el realisme una mica sec de les figures i el plegat angulós, a la manera gòtica, dels plecs de roba, obra de José Gestoso atribuïda a l'escultor Lorenzo Mercadante de Bretanya, i alguns quadres, entre els quals destaquen com a més notables una Mort de santa Catalina, de l'escola de Murillo i un Sant Andreu, d'estil italià, que recorda la pintura veneciana; l'església i el que fou Col·legi de la Companyia de Jesús, fundat per Alonso de la Paz el 1597, auster edifici de pedra del segle xvii, d'una nau, amb cúpula, retaule principal de tresat clàssic i els laterals barrocs i daurats; el sepulcre del fundador amb el seu escut, un altre de la seva família i una tribuna amb gelosia de bella talla barroca; la casa rectoral de Santa Maria, donada a l'església per Carlos de Bazán, ambaixador a Venècia, obra del segle xvi i en la façana del qual hi campeja un escut heràldic.[3]

Ermita de Nuestra Señora de los Remedios

Santuario de Ntra. Sra. de los Remedios de finals del segle xv on es troba la imatge patrona de Fregenal, la Virgen de los Remedios

A uns 6 km. de Fregenal de la Sierra, s'hi troba l'ermita de Nuestra Señora de los Remedios, objecte de pietosa romeria; consta d'una nau i dues cúpules a la capçalera, la més alta corresponent al cambril, quadrat amb la seva cúpula, que recorda al de Guadalupe pel seu tresat i decorat; és ric, de gust barroc, i al mig, sobre l'altar, la imatge de la Verge vestida, destacant-se en el fons una vidriera moderna de Mauméjean, que representa L'Anunciació. És curiosa la galeria dels Miracles, en els que hi abunden els quadres de factura primitiva i multitud d'objectes i ex-vots que ha anat reunint allà la pietat de moltes generacions. Paral·lelament a la nau hi ha els refectoris pels que acudeixen a la romeria, i entre aquests hi ha una col·lecció de 18 retrats de fills il·lustres de la localitat.[3]

Personatges il·lustres

Referències

  1. EPA.com.es. «Badajoz municipios de más y menos de 5000 habitantes» (en castellà), maig 2020. [Consulta: 21 febrer 2021].
  2. Musquera Moreno, Xavier. Un viaje por la historia de los templarios en España (en castellà). Ediciones Nowtilus, 2010, p. 20. ISBN 849763408X. 
  3. 3,0 3,1 Enciclopèdia Espasa Apèndix núm. V, pàg. 542 (ISBN 84-239-4575-8

Vegeu també

Enllaços externs

  • eña de Fregenal de la Sierra Arxivat 2013-06-08 a Wayback Machine.
  • Informació sobre Fregenal Arxivat 2009-12-21 a Wayback Machine.
  • Los Jateros de la Virgen-Orígens del Grup folklòric Arxivat 2008-02-03 a Wayback Machine.
  • Los Jateros de la Virgen de los Remedios
  • Pàgina amb informació de la ciutat
  • Portal de la Vila Arxivat 2015-02-12 a Wayback Machine.
Registres d'autoritat
Bases d'informació
  • Vegeu aquesta plantilla