Gaston Rahier

Infotaula de personaGaston Rahier

Amb la Suzuki 125 a Montgai el 1978 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r febrer 1947 Modifica el valor a Wikidata
Chaineux, Herve (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Mort8 febrer 2005 Modifica el valor a Wikidata (58 anys)
Creil (França) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Càncer Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaChaineux, Herve Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsGastounet Modifica el valor a Wikidata
Alçada1,64 m Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópilot de motociclisme Modifica el valor a Wikidata
Esportmotocròs (1967–1982)
ral·li raid (1983–2000) Modifica el valor a Wikidata
Premis
  • (1985)  Esportista de l'any
  • (1977)  Trofeu Nacional al Mèrit Esportiu Modifica el valor a Wikidata

Facebook: 100063497499643 Modifica el valor a Wikidata

Gaston Rahier (Chaineux, Herve, 1 de febrer de 1947 - Creil, 8 de febrer de 2005)[1][2] va ser un pilot de motociclisme belga, tres vegades Campió del Món de motocròs amb Suzuki i dues vegades guanyador del Ral·li Dakar amb motocicleta BMW.[3][4]

Home de poca estatura (feia 1,64 m) i gran bonhomia, era conegut afectuosament com a Gastounet.[5]

Resum biogràfic

Rahier va començar competint en motocròs a Bèlgica amb la marca txecoslovaca ČZ i després amb OSSA, destacant en les competicions de mitjana i petita cilindrada. A mitjan dècada de 1970, ja com a pilot oficial de Suzuki, dominà durant anys la categoria dels 125cc,[6] aconseguint-ne els tres primers campionats mundials disputats: els de 1975 a 1977 (fins aleshores, d'aquesta cilindrada només se n'havia disputat un Campionat d'Europa les temporades de 1973 i 1974).

El 1977 rebé el Trofeu belga al mèrit esportiu.[7] El 1981, quan ja portava anys d'èxits internacionals i havia pilotat per a Yamaha i Gilera, patí un seriós accident que va estar a punt de costar-li la pèrdua d'una mà i que acabà definitivament amb la seva carrera en el motocròs.[5]

La BMW que pilotà al Dakar el 1985
Carrera esportiva
NacionalitatBèlgica Bèlgica
EquipsOSSA, ČZ, Husqvarna, Suzuki, Yamaha, Gilera, BMW
RècordsVencedor en més de 1.000 curses
Palmarès en motocròs
C. Món 125cc3 (1975 - 1977)
GP guanyats30
MXDN1 (1976)
Trophée4 (1974 - 1976, 1978)

C. d'Austràlia2 (1975, 125 i 250cc)
C. de Bèlgica4 250cc (1970, 1975-76, 1978)

Coupe Avenir1 (1967)
Palmarès en raids
Ral·li Dakar2 (1984 - 1985)
Ral·li dels Faraons3 (1984 - 1985, 1988)

El 1983, recuperat de la lesió, va reaparèixer inesperadament en el Ral·li Dakar amb una motocicleta BMW R80 GS,[8] formant equip amb un dels millors especialistes en la prova, Hubert Auriol. Tot i ser la seva primera participació al Dakar, Rahier liderà la prova des d'Algèria fins que hagué d'abandonar per caiguda. Sense desmoralitzar-se, reaparegué el 1984 i guanyà la prova de forma incontestable.[5] El 1985, essent ja el principal pilot de BMW (Auriol havia canviat a Cagiva), Gaston Rahier tornà a guanyar el Dakar. Aquell any va ser triat esportista belga de l'any.

El 1988, BMW abandonà els raids i Rahier muntà un equip juntament amb Suzuki per a córrer amb la DR800. Amb aquella moto guanyà el Ral·li dels Faraons d'aquell any. Durant anys, obtingué tan bons resultats al Dakar que arribà a esdevenir una llegenda entre els seguidors d'aquesta cursa, fins al punt que se'l coneixia com a «el petit home de reputació gegant». La seva llarga carrera esportiva, iniciada quan tenia setze anys, va durar fins al 2000.

Gaston Rahier s'instal·là a França, concretament a l'Oise, on es dedicava als seus negocis i feia de mànager de joves campions de motocròs.[5] Atesa la seva experiència en raids africans, ell mateix n'organitzà més tard alguns com ara el Rallye Gaston Rahier Classic o el Rallye Raid de Mongolie el 2001.[7]

El 8 de febrer del 2005, poc després d'haver fet 58 anys, Gaston Rahier es va morir al centre hospitalari de Creil, víctima d'un càncer que patia des de feia dos anys.[2][5] Va ser enterrat a Chaineux.

Palmarès

Palmarès internacional en Motocròs

Any Motocicleta Campionat del Món Per equips[a]
250cc 125cc MXDN Trophée
1969 OSSA 37è -
1970 ČZ 16è -
1971 ČZ 11è -
1972 Husqvarna 13è -
1973 Suzuki 20è -
1974 Suzuki - 1r
1975 Suzuki - 1r 1r
1976 Suzuki - 1r 1r 1r
1977 Suzuki - 1r
1978 Suzuki - 2n 1r
1979 Yamaha - 3r
1980 Gilera - 10è
1981 Gilera -
1982 Suzuki 15è -
1983 Suzuki 22è -
Total títols 0 3 1 4
  1. La classificació consignada a MXDN i Trophée fa referència a la posició final obtinguda per l'equip estatal

Palmarès al Ral·li París-Dakar

Any Motocicleta Posició
1983 BMW Abandó
1984 BMW 1r
1985 BMW 1r
1986 BMW 14è
1987 BMW 3r
1988 Suzuki
1989 Suzuki 11è
1990 Suzuki
1991 Suzuki 13è
Total victòries 2

Referències

  1. Pupo, Ricardo. «Gaston Rahier. "Le petit belge"» (en portuguès). motosclassicas70.com.br, agost 2005. [Consulta: 15 novembre 2009].
  2. 2,0 2,1 «Gaston Rahier est décédé à Creil» (en francès). leparisien.fr. Le Parisien, 09-02-2005. [Consulta: 15 novembre 2009].
  3. «Profile - Gaston Rahier» (en anglès). bestsports.com.br. [Consulta: 15 novembre 2009].
  4. De la Torre, Juan Pedro «Campeones esenciales. Gaston Rahier» (en castellà). Moto Verde. Motor Press Ibérica [Madrid], núm. 478, maig 2018, p. 72.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 «Gaston Rahier s'éteint à Paris» (en francès). moto-net.com, 09-02-2005. [Consulta: 15 novembre 2009].
  6. Ramkema, Wim; Heese, Jan. «Moto Cross - Gaston Rahier». A: Grand Prix - Libro para cromos (en castellà). Bilbao: Publicaciones Fher, 1977, p. 23 (Àlbum de cromos). D.L. BI-1027-77, No. Reg. 4070-77. ISBN 84-243-1359-3. 
  7. 7,0 7,1 «Décès du triple champion du monde de moto-cross Gaston Rahier» (en francès). lerepairedesmotards.com, 08-02-2005. [Consulta: 15 novembre 2009].
  8. «Dakar Retrospective 1979-2005» (PDF) (en anglès). castrol.com. Arxivat de l'original el 25 de maig 2010. [Consulta: 15 novembre 2009].

Enllaços externs

  • Pàgina de tribut a Gaston Rahier (anglès)
  • Imatge de Rahier provant la Yamaha Téneré el 1984
  • Vegeu aquesta plantilla
   


















1973 - A. Malherbe
1974 - A. Malherbe
1975 - G. Rahier
1976 - G. Rahier
1977 - G. Rahier
1978 - A. Watanabe
1979 - Harry Everts

1980 - Harry Everts
1981 - Harry Everts
1982 - E. Geboers
1983 - E. Geboers
1984 - M. Rinaldi
1985 - P. Vehkonen
1986 - D. Strijbos
1987 - J. V.D. Berk
1988 - J.M. Bayle
1989 - T. Parker

1990 - Donny Schmit
1991 - Stefan Everts
1992 - Greg Albertyn
1993 - Pedro Tragter
1994 - Bob Moore
1995 - A. Puzar
1996 - S. Tortelli
1997 - A. Chiodi
1998 - A. Chiodi
1999 - A. Chiodi

2000 - G. Langston
2001 - James Dobb
2002 - M. Maschio
2003 - Steve Ramon
2004 - Ben Townley
2005 - A. Cairoli
2006 - C. Pourcel
2007 - A. Cairoli
2008 - T. Rattray
2009 - M. Musquin

2020 - Tom Vialle
2021 - Maxime Renaux
2022 - Tom Vialle
2023 - Andrea Adamo

1Del 1975 al 2003, era el Campionat del Món de Motocròs 125cc (en cursiva, els Campionats d'Europa previs al mundial).
  • Vegeu aquesta plantilla
Vencedors del Ral·li Dakar - Motos
   




























1979 - Neveu

1980 - Neveu
1981 - Auriol
1982 - Neveu
1983 - Auriol
1984 - Rahier
1985 - Rahier
1986 - Neveu
1987 - Neveu
1988 - Orioli
1989 - Lalay

1990 - Orioli
1991 - Peterhansel
1992 - Peterhansel
1993 - Peterhansel
1994 - Orioli
1995 - Peterhansel
1996 - Orioli
1997 - Peterhansel
1998 - Peterhansel
1999 - Sainct

2000 - Sainct
2001 - Meoni
2002 - Meoni
2003 - Sainct
2004 - Roma
2005 - Despres
2006 - Coma
2007 - Despres
2008
2009 - Coma

2010 - Despres
2011 - Coma
2012 - Despres
2013 - Despres
2014 - Coma
2015 - Coma
2016 - Price
2017 - Sunderland
2018 - Walkner
2019 - Price

2020 - Brabec
2021 - Benavides
2022 - Sunderland
2023 - Benavides