Gaur (bòvid)

Infotaula d'ésser viuGaur
Bos gaurus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Període de gestació275 dies Modifica el valor a Wikidata
Hàbitatsabana i bosc Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Vulnerable
UICN2891 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreArtiodactyla
FamíliaBovidae
GènereBos
EspècieBos gaurus Modifica el valor a Wikidata
H. Smith, 1827
Nomenclatura
Sinònims
  • Bibos gauris,
  • Bison gaurus (Hamilton Smith, 1827),
  • Bos gour (Hardwicke, 1827),
  • Bibos cavifrons (Hodgson, 1837),
  • Bos guavera (Kerr, 1792),
  • Bibos subhemachalanus (Hodgson, 1837),
  • Bisonius subhaemachalensis (Hodgson),
  • Bos hardwickii (J. Brook, 1825),
  • Bos aculeatus (Cuvier),
  • Bos asseel (Horsefield, 1851)
Distribució

Modifica el valor a Wikidata

El gaur (Bos gaurus, abans Bibos gauris) és un gran bòvid, del sud d'Àsia i sud-est d'Àsia. A l'Índia actualment es troba la població més nombrosa de gaurs. Els gaurs són l'espècie de mida més gran de bòvids silvestres, més encara que el búfal africà, el búfal aquàtic silvestre o el bisó. La paraula gaur és d'origen sànscrit i ve de la mateixa arrel indoeuropea que «bou».[1] Habita en boscos tropicals amb clarianes a: Bangladesh, Bhutan, Cambodja, Xina, Índia, Laos, Malàisia (Peninsular), Myanmar, el Nepal, el Pakistan, Tailàndia i el Vietnam (IUCN, 2002).

Morfologia

Bos gaurus grangeri

El color del mascle adult és marró fosc, essent gairebé negre en els animals molt vells. El cap en la seva part superior és grisenc. El morro és de color pàlid i la part inferior de les potes és blanca. Hom diu que el gaur sembla un búfal aquàtic al front, mentre que sembla un toro domèstic al darrere. La llargada del cos és de 250 a 360 cm. L'alçada fins a les espatlles és de 170 a 220 cm, les femelles fan uns 20 cm menys. Els mascles pesen entre 1.000 a 1.500 kg i les femelles de 700 a 1.000 kg. Tenen un gep en les espatlles que és més pronunciat en els mascles adults. Les banyes es troben en els dos sexes i creixen corbades cap amunt.

Ecologia i comportament

Gaur silvestre

En llibertat, el gaur viu en petits ramats de fins a 40 individus i pastura herbes, brots i fruits. Normalment és diürn, descansant en les hores més caloroses, però en contacte amb els humans esdevenen nocturns. Durant l'estació seca els ramats s'ajunten i romanen en zones poc extenses, dispersant-se als pujols quan arriba la pluja del monsó. Depèn de l'aigua per beure però no se'l veu banyant-se (com fan els búfals aquàtics).

En ser un animal tan gran té pocs enemics naturals, cocodrils, lleopards i el cànid asiàtic (Cuon alpinus) poden atacar les seves cries però només el tigre pot matar un gaur adult.[2] També el gaur se sap que ha mort alguns tigres.[3] Quan s'enfronten amb un tigre els gaurs formen un cercle per protegir les cries i els joves[2]

Subespècies

  • Bos gaurus laosiensis (Heude, 1901; de Myanmar a la Xina), el gaur del sud-est asiàtic també conegut com a Bos gaurus readei (Lydekker, 1903).[4] Aquesta és la subespècie més amenaçada només a les reserves xineses, vietnamites i cambodjanes semblen tenir el futur més o menys garantit.
  • Bos gaurus gaurus (Índia, Bangladesh, Nepal, Bhutan). Aquesta és la subespècie amb més població amb més del 90% dels gaurs del món. Hi ha un cas d'albinisme[5]
  • Bos gaurus hubbacki (Tailàndia, Malàisia). És la subespècie més petita i es troba a Tailàndia i Malàisia peninsular.
  • Bos gaurus frontalis,[6] és el gaur domèstic i probablement es tracta d'un híbrid amb la vaca.

De vegades es considera que són espècies separades la silvestre (Bos gaurus) i la domèstica (Bos frontalis)

Referències

  1. Watkins, 2002, «gʷou-».
  2. 2,0 2,1 Schaller, G: The Deer and the Tiger. Chicago: University of Chicago Press,1967
  3. Sunquist, Mel and Fiona Sunquist. 2002. Wild Cats of the World. University Of Chicago Press, Chicago
  4. Noms anteriors: Bos annamiticus, Bos brachyrhinus, Bos diardii, Bos fuscicornis, Bos hubbacki, Bos leptoceros, Bos mekongensis, Bos platyceros, Bos readei, Bos sylvanus referit a la subespècie Bos frontalis laosiensis.[Enllaç no actiu]
  5. The Indian Forester, Published by R. P. Sharma, Business Manager, Indian Forester. (1974) Item notes: v.100 1974 no.1-6, Original from the University of Michigan, page 186, Digitized Nov 1, 2007
  6. També conegut amb els noms indígenes de gaial i mithun, Bos frontalis (Lambert, 1804), Bos gavaeus (Colebrook, 1805), Bos bubalis, Bos sylhetanus (F. Cuvier, 1824)…

Bibliografia

  • Watkins, C. The American Heritage Dictionary of Indo-European Roots (en anglès). 2a edició. Houghton Mifflin Company, 2000. ISBN 9780618082506. 

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
Viquiespècies Modifica el valor a Wikidata
  • Gaur fact sheet
  • Imatges del gaur indi
  • Gaur a Mudumalai Arxivat 2018-10-26 a Wayback Machine.
  • Thirteen Years Among the Wild Beasts of India: Their Haunts and Habits from Personal Observation
  • Vídeo de Gaur
  • Vegeu aquesta plantilla
Espècies vivents d'artiodàctils (sense comptar els cetacis)
Regne: Animalia  · Embrancament: Chordata  · Classe: Mammalia  · Infraclasse: Eutheria  · Superordre: Laurasiatheria
Subordre Ruminantia
Antilocapridae
Antílop americà (A. americana)
Giraffidae
Ocapi (O. johnstoni)
Girafa (G. camelopardalis) · Girafa meridional (G. giraffa) · Girafa reticulada (G. reticulata) · Girafa massai (G. tippelskirchi)
Moschidae
Cérvol mesquer de muntanya (M. chrysogaster)  · Cérvol mesquer comú (M. moschiferus)  · Cérvol mesquer pigmeu (M. berezovskii)  · Cérvol mesquer fosc (M. fuscus)  · Cérvol mesquer de ventre blanc (M. leucogaster)  · Cérvol mesquer de Caixmir (M. cupreus)  · Cérvol mesquer d'Anhui (M. anhuiensis)
Tragulidae
Hiemosc (H. aquaticus)
Tràgul de l'Índia (M. indica) · Tràgul ratllat (M. kathygre) · Tràgul tacat (M. meminna)
Tràgul de Java (T. javanicus)  · Tràgul d'Indonèsia petit (T. kanchil)  · Tràgul d'Indonèsia gros (T. napu)  · Tràgul de Balabac (T. nigricans)  · Tràgul dorsiargentat (T. versicolor)  · Tràgul de Williamson (T. williamsoni)
Cervidae
Família gran descrita més avall
Bovidae
Família gran descrita més avall
Família Cervidae
Muntiacinae
Muntjac comú (M. muntjak)  · Muntjac de Reeves (M. reevesi)  · Muntjac negre (M. crinifrons)  · Muntjac de Tenasserim (M. feae)  · Muntjac de Borneo (M. atherodes)  · Muntjac de Roosevelt (M. rooseveltorum)  · Muntjac de Gongshan (M. gongshanensis)  · Muntjac gegant (M. vuquangensis)  · Muntjac de Truong Son (M. truongsonensis)  · Muntjac de Putao (M. putaoensis)  · Muntjac de Sumatra (M. montanus)
Elàfode (E. cephalophus)
Cervinae
Cérvol comú (C. elaphus)  · Uapití (C. canadensis)  · Cérvol de Thorold (C. albirostris)  · Sika (C. nippon)  · Sambar (C. unicolor)  · Russa (C. timorensis)  · Cérvol de les Filipines (C. mariannus)  · Cérvol d'Alfred (C. alfredi)
Axis
Axis (A. axis)  · Cérvol porquí (A. porcinus)  · Cérvol de les illes Calamian (A. calamianensis)  · Cérvol de Bawean (A. kuhlii)
Cérvol del Pare David (E. davidianus)
Dama
Daina (D. dama)  · Daina persa (D. mesopotamica)
Barasinga (R. duvaucelii)  · Cérvol d'Eld (R. eldii)
Hydropotinae
Cérvol aquàtic (H. inermis)
Capreolinae
Cérvol de Virgínia (O. virginianus)  · Cérvol mul (O. hemionus)
Cérvol dels pantans (B. dichotomus)
Cérvol de les pampes (O. bezoarticus)
Mazama mexicà (M. americana)  · Mazama vermell petit (M. bororo)  · Mazama de Mérida (M. bricenii)  · Mazama nan (M. chunyi)  · Mazama bru (M. gouazoubira)  · Mazama pigmeu (M. nana) · M. nemorivaga  · Mazama bru del Yucatán (M. pandora)  · Mazama vermell (M. rufina)  · Mazama centreamericà (M. temama) · M. tienhoveni
Pudu septentrional (P. mephistophiles)  · Pudu de Carla (P. carlae)
Pudu meridional (P. puda)
Cérvol andí septentrional (H. antisensis)  · Cérvol andí meridional (H. bisulcus)
Cabirol (C. capreolus)  · Cabirol de Sibèria (C. pygargus)
Ren (R. tarandus)
Ant (A. alces)
Família Bovidae
Cephalophinae
Duiquer d'Abbott (C. spadix)  · Duiquer d'Aders (C. adersi)  · Duiquer de Brooke (C. brookei)  · Duiquer bai (C. dorsalis)  · Duiquer negre (C. niger)  · Duiquer de front negre (C. nigrifrons)  · Duiquer de Harvey (C. harveyi)  · Duiquer de Jentink (C. jentinki)  · Duiquer de Natal (C. natalensis)  · Duiquer d'Ogilby (C. ogilbyi)  · Duiquer de Peters (C. callipygus)  · Duiquer de potes blanques (C. crusalbum) · Duiquer de flancs vermells (C. rufilatus)  · Duiquer del Ruwenzori (C. rubidis)  · Duiquer de Weyns (C. weynsi)  · Duiquer de ventre blanc (C. leucogaster)  · Duiquer de llom groc (C. silvicultor)  · Duiquer ratllat (C. zebra)
Duiquer blau (P. monticola)  · Duiquer de Maxwell (P. maxwellii) · Duiquer de Walter (P. walteri)
Duiquer comú (S. grimmia)
Hippotraginae
Antílop equí (H. equinus)  · Antílop sabre (H. niger)
Beisa (O. beisa)  · Òrix blanc (O. dammah)  · Òrix del Cap (O. gazella)  · Òrix d'Aràbia (O. leucoryx)
Addax (A. nasomaculatus)
Reduncinae
Cob d'Upemba (K. anselli)  · Antílop aquàtic (K. ellipsiprymnus)  · Cob (K. kob)  · Cob lichi (K. leche)  · Cob del Nil (K. megaceros)  · Pucu (K. vardonii)
Redunca comú (R. arundinum)  · Redunca de muntanya (R. fulvorufula)  · Redunca bohor (R. redunca)
Aepycerotinae
Impala (A. melampus)
Peleinae
Antílop reboc (P. capreolus)
Alcelaphinae
Damalisc de Hunter (B. hunteri)
Topi (D. korrigum)  · Topi comú (D. lunatus)  · Damalisc (D. pygargus)  · Damalisc de Bangweulu (D. superstes)
Búbal (A. buselaphus)  · Búbal vermell (A. caama)  · Búbal de Lichtenstein (A. lichtensteinii)
Nyu de cua blanca (C. gnou)  · Nyu blau (C. taurinus)
Pantholopinae
Txiru (P. hodgsonii)
Caprinae
Subfamília gran descrita més avall
Bovinae
Subfamília gran descrita més avall
Antilopinae
Subfamília gran descrita més avall
Família Bovidae (subfamília Caprinae)
Tar d'Aràbia (A. jayakari)
Arruí (A. lervia)
Taquin (B. taxicolor)
Cabra salvatge asiàtica (C. aegagrus)  · Cabra del Caucas occidental (C. caucasica)  · Cabra del Caucas oriental (C. cylindricornis)  · Marjor (C. falconeri)  · Cabra dels Alps (C. ibex)  · Íbex de Núbia (C. nubiana)  · Cabra salvatge ibèrica (C. pyrenaica)  · Íbex de Sibèria (C. sibirica)  · Íbex d'Etiòpia (C. walie)
Serau del Japó (C. crispus)  · Serau de la Xina (C. milneedwardsii)  · Serau vermell (C. rubidus)  · Serau comú (C. sumatraensis)  · Serau de Taiwan (C. swinhoei)  · Serau de l'Himàlaia (C. thar)
Tar de l'Himàlaia (H. jemlahicus)
Gòral vermell (N. baileyi)  · Gòral cuallarg (N. caudatus)  · Gòral comú (N. goral)  · Gòral de la Xina (N. griseus)
Tar de les muntanyes Nilgiri (N. hylocrius)
Cabra blanca (O. americanus)
Bou mesquer (O. moschatus)
Argalí (O. ammon)  · Ovella domèstica (O. aries)  · Mufló de les muntanyes Rocoses (O. canadensis)  · Mufló de Dall (O. dalli)  · Mufló de Sibèria (O. nivicola)  · Mufló (O. orientalis)
Bàral (P. nayaur)  · Bàral nan (P. schaeferi)
Isard pirinenc (R. pyrenaica)  · Isard alpí (R. rupicapra)
Família Bovidae (subfamília Bovinae)
Boselaphini
Antílop quadricorni (T. quadricornis)
Nilgau (B. tragocamelus)
Bovini
Búfal aquàtic (B. bubalus)  · Búfal aquàtic salvatge (B. arnee)  · Anoa de plana (B. depressicornis)  · Anoa de muntanya (B. quarlesi)  · Anoa de les Filipines (B. mindorensis)
Banteng (B. javanicus)  · Gaur (B. gaurus)  · Iac (B. grunniens)  · Iac salvatge (B. mutus)  · Bou (B. primigenius)  · Couprei (B. sauveli)
P. spiralis
P. nghetinhensis
Búfal africà (S. caffer)
Bisó americà (B. bison)  · Bisó europeu (B. bonasus)
Strepsicerotini
Sitatunga (T. spekeii)  · Niala (T. angasii)  · Antílop jeroglífic (T. scriptus)  · Niala de muntanya (T. buxtoni)  · Cudú petit (T. imberbis)  · Cudú gros (T. strepsiceros)  · Bongo (T. eurycerus)
Eland (T. oryx)  · Eland de Derby (T. derbianus)
Família Bovidae (subfamília Antilopinae)
Antilopini
Dibatag (A. clarkei)
Gasela saltadora (A. marsupialis)
Antílop negre (A. cervicapra)
Gasela de front blanc (E. albonotata) · Gasela de front vermell (E. rufifrons) · Gasela de Thomson (E. thomsonii) · Gasela de Heuglin (E. tilonura)
Gasela d'Aràbia (G. gazella)  · Gasela de Neumann (G. erlangeri)  · Gasela de Mary Kane (G. marica) · Gasela de Speke (G. spekei)  · Gasela comuna (G. dorcas)  · Gasela de Bennett (G. bennettii) · Gasela de l'Atles (G. cuvieri)  · Gasela de Loder (G. leptoceros)  · Gasela persa (G. subgutturosa)
Antílop girafa (L. walleri)
Gasela dama (N. dama)  · Gasela de Grant (N. granti)  · Gasela de Soemmerring (N. soemmerringii)
Gasela de Mongòlia (P. gutturosa)  · Gasela tibetana (P. picticaudata)  · Gasela de Przewalski (P. przewalskii)
Saigini
Saiga (S. tatarica)
Neotragini
Beira (D. megalotis)
Dic-dic de Günther (M. guentheri)  · Dic-dic de Kirk (M. kirkii)  · Dic-dic de Piacentini (M. piacentinii)  · Dic-dic de Salt (M. saltiana)
Antílop nan de Bates (N. batesi)  · Antílop reial (N. pygmaeus)
Nesotragus
Suni (N. moschatus)
Antílop salta-roques (O. oreotragus)
Oribí (O. ourebi)
Raficer comú (R. campestris)  · Raficer del Cap (R. melanotis)  · Raficer de Sharpe (R. sharpei)
Subordre Suina
Suidae
Babirussa de Buru (B. babyrussa)  · Babirussa de Sulawesi (B. celebensis)  · Babirussa de les illes Togian (B. togeanensis)
Hiloquer (H. meinertzhageni)
Facoquer (P. aethiopicus)  · Facoquer africà (P. africanus)
Porc senglar pigmeu (P. salvania)
Porc senglar dels matolls (P. larvatus)  · Porc senglar de riu (P. porcus)
Porc senglar barbat de Palawan (S. ahoenobarbus)  · Porc senglar barbat (S. barbatus)  · Porc senglar del Vietnam (S. bucculentus)  · Porc senglar de les Visayas (S. cebifrons)  · Porc senglar de Sulawesi (S. celebensis)  · Porc senglar de Flores (S. heureni)  · Porc senglar de Mindoro (S. oliveri)  · Porc senglar de les Filipines (S. philippinensis)  · Senglar (S. scrofa)  · Porc senglar de Java (S. verrucosus)
Tayassuidae
Pècari de barba blanca (T. pecari)
Pècari del Chaco (C. wagneri)
Pècari de collar (P. tajacu)  · Pècari gegant (P. maximus)
Subordre Tylopoda
Lama
Llama (L. glama)  · Guanac (L. guanicoe)
Vicunya (V. vicugna)  · Alpaca (V. pacos)
Camell bactrià (C. bactrianus) · Dromedari (C. dromedarius) · C. ferus
Hipopòtam (H. amphibius)
Hipopòtam nan (C. liberiensis)
Bases de dades taxonòmiques
BOLD COL FW GBIF IN ITIS NCBI OTL Species+

Viccionari