Gianfranco Fini

Infotaula de personaGianfranco Fini

(2016) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 gener 1952 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Bolonya (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
  President de la Cambra dels Diputats
30 d'abril de 2008 – 14 de març de 2013
← Fausto Bertinotti
Laura Boldrini →
  Ministre d'Afers Exteriors
18 de novembre de 2004 – 17 de maig de 2006
← Franco Frattini
Massimo D'Alema →
  Vicepresident del Consell de Ministres
11 de juny de 2001 – 17 de maig de 2006
Massimo D'Alema amb Francesco Rutelli →
  Secretari del Moviment Social Italià
1991 – 1995
← Pino Rauti

1987 – 1990
Pino Rauti →
Dades personals
ReligióBatejat catòlic romà actualment agnòstic.[1]
FormacióUniversitat de Roma La Sapienza Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Estrasburg
Brussel·les
Roma Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, diplomàtic, periodista Modifica el valor a Wikidata
PartitFutur i Llibertat per Itàlia (2010-2013)
Poble de la Llibertat (2009-2010)
Alleanza Nazionale (1995-2009)
Moviment Social Italià
Família
CònjugeDaniela Di Sotto (1988-2007)
Elisabetta Tullani (actual)
Premis

Lloc webWeb Cambra
Diputat de la República d'Itàlia
22 abril 2008 – 14 març 2013
Legislatura: setzena legislatura de la República Italiana
Diputat de la República d'Itàlia
21 abril 2006 – 28 abril 2008
Legislatura: quinzena legislatura de la República Italiana
Ministre d'Afers Exteriors d'Itàlia
23 abril 2005 – 17 maig 2006
← Gianfranco Fini – Massimo D'Alema →
Membre del gabinet: tercer govern de Berlusconi
Vicepresident del Consell de Ministres d'Itàlia
23 abril 2005 – 17 maig 2006
Membre del gabinet: tercer govern de Berlusconi
Ministre d'Afers Exteriors d'Itàlia
18 novembre 2004 – 23 abril 2005
← Franco Frattini – Gianfranco Fini →
Membre del gabinet: Gabinet Berlusconi II
Vicepresident del Consell de Ministres d'Itàlia
11 juny 2001 – 23 abril 2005
Membre del gabinet: Gabinet Berlusconi II
Diputat de la República d'Itàlia
23 maig 2001 – 27 abril 2006
Legislatura: catorzena legislatura de la República Italiana
Diputat al Parlament Europeu
Representa: Alleanza Nazionale

20 juliol 1999 – 10 juny 2001
Legislatura: cinquena legislatura del Parlament Europeu

Circumscripció electoral: Itàlia

Diputat de la República d'Itàlia
29 abril 1996 – 29 maig 2001
Legislatura: tretzena legislatura del Parlament de la República Italiana
Diputat al Parlament Europeu
Representa: Alleanza Nazionale

19 juliol 1994 – 19 juliol 1999
Legislatura: quarta legislatura del Parlament Europeu

Circumscripció electoral: Itàlia

Diputat de la República d'Itàlia
3 abril 1994 – 8 maig 1996
Legislatura: dotzena legislatura del Parlament de la República Italiana
Diputat de la República d'Itàlia
22 abril 1992 – 14 abril 1994
Legislatura: onzena legislatura del Parlament de la República Italiana
Diputat al Parlament Europeu

25 juliol 1989 – 11 maig 1992
Legislatura: tercera legislatura del Parlament Europeu

Circumscripció electoral: Itàlia

Diputat de la República d'Itàlia
27 juny 1987 – 22 abril 1992
Legislatura: desena legislatura del Parlament de la República Italiana
Diputat de la República d'Itàlia
12 juliol 1983 – 1r juliol 1987
Legislatura: novena legislatura del Parlament de la República Italiana
Modifica el valor a Wikidata

Gianfranco Fini (Bolonya, 3 de gener de 1952) és un polític italià.

Va ser president de la Cambra dels Diputats d'Itàlia des del 30 d'abril de 2008 fins al 14 de març de 2013. També va ser Ministre d'Afers Exteriors des de 2004 fins a 2006, i líder d'Alleanza Nazionale fins a la seva dissolució.

Biografia

Fini va néixer a Bolonya, on va residir durant la seva infància, i va cursar estudis a l'Institut Laura Bassi. Va començar a interessar-se per la política a partir dels setze anys, ingressant en organitzacions juvenils del Moviment Social Italià -relacionat amb el feixisme italià de Benito Mussolini-. Anys més tard va ingressar en la Universitat de La Sapienza a Roma, on es va llicenciar en psicologia.

Va ser escollit representant de la Cambra dels Diputats italiana el 26 de juny de 1983, com a membre del partit neofeixista Moviment Social Italià. Després, i amb el suport de l'anterior líder Giorgio Almirante, va servir com a secretari nacional del partit des de desembre de 1987 fins a gener de 1990, i novament de 1991 a 1995.[2][3]

A mitjan dècada de 1990 Fini va conduir de forma gradual la ideologia del MSI, que va passar a ser un partit de caràcter conservador europeu en el seu programa electoral. El 1994 va aconseguir incloure en el seu partit diversos membres conservadors de Democràcia Cristiana, amb els quals va formar un nou partit, Alleanza Nazionale. Durant el 1995 la mencionada formació es consolida, i Gianfranco Fini passa a dirigir-lo des d'aleshores. El seu discurs de fundació en Fiuggi - regió del Laci- va suposar la confirmació del canvi ideològic del seu grup.[4]

Fini i el seu partit van donar suport a Silvio Berlusconi formant part de la coalició Casa de les Llibertats, que va guanyar les eleccions parlamentàries el 1994 i 2001. Va ser per tant elegit ministre d'Afers Exteriors al novembre de 2004 fins al terme de la legislatura. Des de 2002 fins a 2006 va representar el Govern Italià en la Convenció Europea. Després de les eleccions de l'any 2008, Fini va ser elegit com a president de la Cambra dels Diputats i va passar a formar part del partit Poble de la Llibertat. El 29 de juliol de 2010, Gianfranco Fini va ser expulsat d'aquest partit per les seves discrepàncies amb Silvio Berlusconi.[5]

El 7 de novembre de 2010, amb ocasió de la primera convenció de Futur i Llibertat per Itàlia, Fini va confirmar la crisi del govern i va exigir a Berlusconi que presentés la renúncia, anunciant que en cas contrari la delegació del seu partit deixaria el govern.[6][7][8]

Referències

  1. Entrevista a Panorama del 1/11/2007 (italià)
  2. Corrado De Cesare, Il fascista del Duemila. Le radici del camerata Gianfranco Fini, Kaos Edizioni, 1995, ISBN 88-7953-046-1 (italià))
  3. Gianfranco Fini, el 'enemigo íntimo' del 'Cavaliere' El Mundo, 30-7-2010 (castellà)
  4. Profile: Italy's post-fascist hopeful BBC News (anglès)
  5. Berlusconi y Fini escenifican su ruptura en directo (castellà) El País, 22 d'abril de 2010
  6. Fini: "Il premier rassegni le dimissioni, se no, noi usciremo dal governo"
  7. Premier si dimetta (italià)
  8. Non contro ma oltre Pdl. Berlusconi si dimetta e apra la crisi (italià)
Registres d'autoritat
Bases d'informació