Gilberto Parlotti
Parlotti amb la Tomos 50 cap al 1970 | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 17 setembre 1940 Zero Branco (Itàlia) |
Mort | 9 juny 1972 (31 anys) Illa de Man |
Causa de mort | Accident de motocicleta i caiguda accidental |
Activitat | |
Ocupació | pilot de motociclisme |
Esport | motociclisme |
Carrera esportiva | |||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Nacionalitat | Itàlia | ||||||||||||
Temporades | 1969–1972 | ||||||||||||
Equips | Benelli, Derbi, Ducati, Morbidelli, Morini, Tomos | ||||||||||||
Palmarès en velocitat | |||||||||||||
| |||||||||||||
C. d'Itàlia 50cc | 2 (1969-1970) | ||||||||||||
C. d'Itàlia 125cc | 1 (1971) | ||||||||||||
Gilberto Parlotti (Zero Branco, 17 de setembre de 1940 - Illa de Man, 9 de juny de 1972) fou un pilot de motociclisme italià que va competir al campionat del món entre 1969 i 1972. Va córrer amb els equips de fàbrica de Benelli, Derbi, Morbidelli i Tomos.
Parlotti va guanyar tres campionats d'Itàlia consecutius de 1969 a 1971, els dos primers amb la Tomos 50 i el darrer amb la Morbidelli 125. La temporada de 1972, havent guanyat les dues primeres curses de 125cc del campionat (els Grans Premis d'Alemanya i França), Parlotti va decidir de participar al TT de l'illa de Man per tal d'aprofitar l'absència en aquella prova del seu principal rival al campionat, Angel Nieto.[1][2] Mentre anava primer a la segona volta de la cursa Ultra-Lightweight TT (125cc), celebrada sota una pluja intensa, Parlotti es va estavellar amb la seva Morbidelli al tram Verandah de la carretera A18 Mountain Road i es va morir a causa de les ferides ocasionades.[3]
La mort de Gilberto Parlotti va ajudar a posar punt final al TT de l'illa de Man com a prova puntuable per al campionat del món. Després de la seva mort, el seu íntim amic Giacomo Agostini va anunciar que no hi tornaria a córrer perquè el considerava massa poc segur.[2] En aquells moments, el TT era la cursa més prestigiosa del mundial. Altres pilots destacats van secundar el boicot d'Agostini i el 1976, el TT va ser eliminat del calendari del campionat. A partir de 1973, qualsevol condició meteorològica que no permetés l'enlairament d'un helicòpter de rescat va ser motiu d'endarreriment o cancel·lació de l'inici de la cursa en qualsevol de les categories en què es corre el TT de l'illa de Man.[4]
Resultats al Mundial de motociclisme
Font:[5]
Barem de puntuació de 1969 a 1987:
Posició | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
Punts | 15 | 12 | 10 | 8 | 6 | 5 | 4 | 3 | 2 | 1 |
(Ids. Grans Premis | Llegenda) (Curses en negreta indiquen pole; curses en itàlica indiquen volta ràpida)
Any | Categoria | Equip | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | Punts | Posició | Victòries |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
1969 | 50cc | Tomos | ESP 4 | GER 5 | FRA 4 | IOM - | NED 8 | BEL 16 | DDR 9 | CZE 7 | FIN - | ULS - | NAT - | YUG - | 31 | 6è | 0 | |
250cc | Benelli | ESP - | GER - | FRA - | IOM - | NED - | BEL - | DDR - | CZE - | FIN - | ULS - | NAT - | YUG 2 | 12 | 15è | 0 | ||
1970 | 50cc | Tomos | GER 3 | FRA Ret | YUG - | IOM - | NED 6 | BEL - | DDR - | FIN - | ULS - | NAT - | ESP - | 15 | 9è | 0 | ||
125cc | Morbidelli | GER - | YUG - | IOM - | NED - | DDR - | CZE 1 | FIN - | ULS - | NAT Ret | ESP - | 15 | 11è | 1 | ||||
1971 | 50cc | Derbi | AUT - | GER - | IOM - | NED - | BEL - | DDR - | SWE - | FIN 2 | ULS - | NAT 3 | ESP Ret | 22 | 8è | 0 | ||
125cc | Morbidelli | AUT 2 | GER 2 | IOM - | NED Ret | BEL Ret | DDR Ret | CZE Ret | SWE DNQ | FIN - | ULS - | NAT 1 | ESP Ret | 39 | 8è | 1 | ||
1972 | 125cc | Morbidelli | GER 1 | FRA 1 | AUT 2 | NAT 3 | IOM Ret | YUG - | NED - | BEL - | DDR - | CZE - | SWE - | FIN - | ESP - | 52 | 5è | 2 |
Referències
- ↑ Harris, Nick. Motocourse History of the Isle of Man Tourist Trophy Races 1907–1989 (en anglès). Hazelton Publishing, 1990, p. 148. ISBN 0-905138-71-6.
- ↑ 2,0 2,1 Vignati, Alejandro. «Santiago Herrero, otra víctima del Tourist Trophy». A: Motociclismo (en castellà). Esplugues de Llobregat: Plaza & Janés, 1972, p. 48. ISBN 84-01-70016-7.
- ↑ (en anglès) Mona's Herald, 13-06-1972, pàg. 4.
- ↑ Walker, Mick. Mick Walker's Italian Racing Motorcycles. Redline Books, 1999, p. 147. ISBN 0-9531311-1-4.
- ↑ «Rider Statistics – Gilberto Parlotti» (en anglès). MotoGP.com. [Consulta: 5 setembre 2008].
Enllaços externs
- Perfil de Gilberto Parlotti al Web Motorsport Memorial (anglès)