Glacera de Bossons
| ||||
| Tipus | Glacera  | |||
|---|---|---|---|---|
| Epònim | Les Bossons (en)  | |||
| Localitzat a l'entitat geogràfica | Vallée de Chamonix (en) | |||
| Inici | ||||
| Entitat territorial administrativa | Chamonix (França) | |||
| Final | ||||
| Entitat territorial administrativa | Chamonix (França) | |||
| Localització | Torrent des Bossons (en) | |||
| ||||
| Serralada | Massís del Mont Blanc | |||
| Conca hidrogràfica | Arve basin (en) | |||
La glacera de Bossons (en francès: glacier des Bossons) és una de les principals glaceres del massís del Mont Blanc, en el departament d'Alta Savoia, a França. És la cascada de gel més gran d'Europa que baixa des del cim del Mont Blanc fins a la vall de Chamonix-Mont-Blanc.
Situació
Neix en el vessant francès del cim del Mont Blanc (4.810 m), i baixa entre les roques Rouges (4.364 m) i el Dôme du Goûter (4.304 m).[1][2] En la seva part més alta, la seva conca d'alimentació gairebé coincideix amb la de la veïna glacera de Taconnaz, però aquestes glaceres se separen a banda i banda d'una cresta definida pels cims del Dôme du Goûter, el pic Wilson i els Grands Mulets.[3]
S'estén fins a la vall de Chamonix, dominant el poble de Bossons que li dona el seu nom. La seva llengua terminal està en reculada actualment, però va arribar fins al voltant de 1.200 m d'altitud els anys vuitanta. Des que va acabar el període de crescuda dels anys 1960-1970, està retrocedint més de 20 m per any deixant al descobert terrens poc estables sense vegetació, els esfondraments de la qual i lliscaments amenacen els habitatges més propers.[4] Servia d'escola de gel per a la companyia de guies de Chamonix.
Fins a finals del segle xix, la glacera baixava cap a la vall, on amenaçava amb tallar la carretera. Va retrocedir 1.200 metres en relació amb les extensions observades a principis del segle xx.
Característiques
La glacera de Bossons és alimentada no només pel permagel del Mont Blanc, sinó que rep igualment el gel de les cares nord i oest dels cims del mont Blanc du Tacul i del mont Maudit. Té un pendent mitjà del 50 %, podent en el seu recorregut alt aconseguir un 75 %. Aquest fort pendent aliat amb els desnivells bruscos del terreny en el qual s'assenta la glacera li donen un relleu molt accidentat, amb profundes escletxes i freqüents esfondraments de seracs.
Catàstrofes aèries
La catàstrofe del Malabar Princess va tenir lloc aquí el 3 de novembre de 1950. Un Lockheed Constellation d'Air India es va estavellar prop de Rocher de la Tournette, a 4.677 m d'altura, provocant 48 víctimes (ningú no va sobreviure).[5][6]
Quinze anys més tard, el 24 de gener de 1966, el Kanchenjunga, un Boeing 707 de la mateixa companyia Air Índia, amb 117 persones a bord, es va estavellar gairebé en el mateix lloc, sense deixar supervivents. Efectuava un vol entre Bombai i Nova York. Entre les víctimes estava Homi Jehangir Bhabha un dels pares del programa nuclear de l'Índia.[6]
Referències
- ↑ Segons el mapa IGN 3630 OT, «Chamonix – Massif du Mont-Blanc», IGN, París, 2002
- ↑ Christian Mollier, Du glacier du Mont-Blanc au glacier des Bossons, Éditions Cabedita, col. Archives vivantes, 2000, p. 7
- ↑ Vivian, Robert «Les glaciers des Bossons et de Taconna». Revue de Géographie Alpine, 57, 4, 1969, pàg. 871–874. DOI: 10.3406/rga.1969.3454.
- ↑ Le glacier des Bossons, champ d'étude du cnrs Arxivat 2011-12-10 a Wayback Machine., Un equip de científics del CNRS instal·len un campament al peu de la glacera de Bossons per a estudiar l'impacte de la seva erosió sobre els riscos de esllavisades. A TF1, journal de 20h, 9 de agost de 2010 (en francés).
- ↑ «Malabar Princess : l'accident du 3 novembre 1950». Arxivat de l'original el 2022-01-05. [Consulta: 30 novembre 2020].
- ↑ 6,0 6,1 « Les catastrophes aériennes : La catastrophe du Malabar Princess – La catastrophe du Kangchenjunga » Arxivat 2009-04-17 a Wayback Machine., en el lloc montblanc.to
