Gott soll allein mein Herze haben, BWV 169
| Títol original | Gott soll allein mein Herze haben  |
|---|---|
| Forma musical | cantata litúrgica |
| Compositor | Johann Sebastian Bach |
| Llengua | alemany |
| Moviment | música barroca |
| Parts | 7 moviments |
| Catalogació | BWV 169 |
   | |
Gott soll allein mein Herze haben, BWV 169 (Només Déu tindrà el meu Cor),[1] és una cantata religiosa de Johann Sebastian Bach per al divuitè diumenge després de la Trinitat, estrenada a Leipzig el 20 d'octubre de 1726.
Origen i context
D'autor anònim, que agafa però, la tercera estrofa de Nun bitten wir Heiligen Geist de Luter de l'any 1524 per al coral final. El text gira sobre l'amor a Déu i al proïsme, d'acord amb el passatge de l'evangeli del dia Mateu (22, 34-46) que tracta de la pregunta que els fariseus feren a Jesús sobre quin era el primer manament, i Ell els contestà: “Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima i amb tot el pensament. Aquest manament és el més gran i el primer. El segon li és semblant: Estima els altres com a tu mateix".[2] Per a aquest diumenge només es conserva una altra cantata, la BWV 96.
Anàlisi
Obra escrita per a contralt i cor; dos oboès d'amor, oboe da caccia, orgue obligat, corda i baix continu. Consta de set números amb el contralt com a única veu solista i el cor només intervé en el coral final.
- Simfonia
- “Arioso” (contralt): Gott soll allein mein Herze haben (Només Déu tindrà el meu Cor)
- Ària (contralt): Gott soll allein mein Herze haben (Només Déu tindrà el meu Cor)
- Recitatiu (contralt): Was ist die Liebe Gottes? (Què és l'Amor de Déu?)
- Ària (contralt): Stirb in mir (Mor en mi, Món)
- Recitatiu (contralt): Doch meint es auch dabei (Però tingueu també present)
- Coral: Du süße Liebe, schenk uns deine Gunst (Dolç Amor, concedeix-nos el teu favor)
La simfonia instrumental que fa de pròleg no és original i, com sovint feia Bach, s'aprofita un moviment d'un concert d'oboè o flauta, en aquest cas, de l'època de Köthen, avui perdut però del que es coneix una versió per a clavecí i corda (BWV 1053). El primer número vocal és una combinació d’arioso i de recitatiu que repeteix diverses vegades el vers Gott soll allein mein Herze haben (Només Déu tindrà el meu Cor), el títol i el lema de la cantata. L'ària del tercer número arrenca amb les mateixes paraules, l'orgue obligat amb moments de gran virtuosisme acompanya la veu que transmet la brillantor i l'optimisme del text. Els dos recitatius dels números 4 i 6 no aporten cap contribució musical rellevant, i enquadren l'ària del número 5 que és el moment culminant de l'obra. La música és la del segon moviment del concert indicat abans amb un ritme de siciliana, i el text prové de la Primera carta de Joan (2, 15-16), sobre la necessitat de no estimar les coses del món i consagrar-se exclusivament a l'amor a Déu. El coral final amb el text de Luter indicat cantat amb una melodia del segle xiii clou la cantata que té una durada aproximada d'uns vint-i-cinc minuts.
Discografia seleccionada
- J.S. Bach: Das Kantatenwerk. Sacred Cantatas Vol. 9. Nikolaus Harnoncourt, Concentus Musicus Wien, Tölzer Knabenchor (Gerard Schmidt-Gaden, director), Kurt Equiluz. (Teldec), 1994.
- J.S. Bach: The complete live recordings from the Bach Cantata Pilgrimage. CD 45: Thomaskirche, Leipzig; 22 d’octubre de 2000. John Eliot Gardiner, Monteverdi Choir, English Baroque Soloists, Nathalie Stutzmann. (Soli Deo Gloria), 2013.
- J.S. Bach: Complete Cantatas Vol. 17. Ton Koopman, Amsterdam Baroque Orchestra & Choir, Nathalie Stutzmann. (Challenge Classics), 2005.
- J.S. Bach: Cantatas Vol. 37. Masaaki Suzuki, Bach Collegium Japan, Robin Blaze. (BIS), 2007.
- J.S. Bach: Church Cantatas Vol. 51. Helmuth Rilling, Gächinger Kantorei, Württenbembergisches Kammerorchester, Carolyn Watkinson. (Hänssler), 1999.
- J.S. Bach: Solo Cantatas for Alto and Tenor. Ton Koopman, Amsterdam Baroque Orchestra & Choir, Bogna Bartosz. (Challenge Classics), 2008.
- J.S. Bach & Handel: Solo Cantatas & Coral Works . Yehudi Menuhin, Bach Festival Orchestra, Janet Baker. (EMI), 1966.
Referències
Bibliografia
- Edmon Lemaître. “Guide de La Musique Sacrée et chorale profane. L’âge baroque 1600-1750”. Fayard, París, 1992.
- Enrique Martínez Miura. “Bach. Guías Scherzo”. Ediciones Península, Barcelona, 2001.
- Daniel S. Vega Cernuda. “Bach. Repertorio completo de la música vocal”. Cátedra, Barcelona, 2004.
- Alfred Dürr. “The Cantatas of J. S. Bach”. Oxford University Press, Oxford, 2005.
Enllaços externs
- La Ruta Bach de Catalunya Ràdio [2], [3]
- Bach Cantatas Website
- J.S. Bach Home Page Arxivat 2015-10-22 a Wayback Machine.
