Grandidierita

Grandidierita
Cristalls de grandidierita de la localitat tipus
Fórmula química	MgAl₃O₂(BO₃)(SiO₄)
Epònim	Alfred Grandidier
Localitat tipus	Cap Andrahomana, Comuna de Ranopiso, Districte de Tôlanaro (Fort Dauphin), Regió d'Anosy, Província de Toliara, Madagascar
Classificació
Categoria	silicats > nesosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.AJ.05
Nickel-Strunz 9a ed.	9.AJ.05
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/B.31
Dana	54.1.1.1
Heys	17.5.49
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 10,335(2) Å; b = 10,978(2) Å; c = 5,760(2) Å;
Grup puntual	mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal
Color	verd blavós, blau verdós
Exfoliació	perfecta en {100} i {010}
Duresa	7,5
Lluïssor	vítria, nacrada
Color de la ratlla	blanc
Diafanitat	transparent, translúcida
Densitat	2,98 a 2,99 g/cm³ (mesurada); 3,00 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,602 nβ = 1,636 nγ = 1,639
Birefringència	δ = 0,037
Pleocroisme	visible
Angle 2V	mesurat: 24° a 32°, calculat: 32°
Dispersió òptica	forta r < v
Impureses comunes	Ti, Mn, Na, K
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1902
Símbol	Gdd
Referències	[1]

La grandidierita és un mineral de la classe dels silicats. Rep el seu nom de l'explorador francès Alfred Grandidier (1836-1912).

Característiques

La grandidierita és un nesosilicat de fórmula química MgAl₃O₂(BO₃)(SiO₄). Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 7,5. És l'anàleg amb magnesi de l'ominelita. Químicament és una espècie propera a la kornerupina.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la grandidierita pertany a «09.AJ: Estructures de nesosilicats (tetraedres aïllats), amb triangles de BO₃ i/o B[4], tetraèdres de Be[4], compartint vèrtex amb SiO₄» juntament amb els següents minerals: ominelita, dumortierita, holtita, magnesiodumortierita, garrelsita, bakerita, datolita, gadolinita-(Ce), gadolinita-(Y), hingganita-(Ce), hingganita-(Y), hingganita-(Yb), homilita, melanocerita-(Ce), minasgeraisita-(Y), calcibeborosilita-(Y), stillwellita-(Ce), cappelenita-(Y), okanoganita-(Y), vicanita-(Ce), hundholmenita-(Y), prosxenkoïta-(Y) i jadarita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta l'any 1902 al Cap d'Andrahomana, al districte de Tôlanaro, a la regió d'Anosy (Província de Toliara, Madagascar).

Referències