Gruïformes

Gruïformes

Gruiformes
grua coronada de coll gris
Taxonomia
Super-regne	Eukaryota
Regne	Animalia
Subregne	Eumetazoa
Fílum	Chordata
Classe	Aves
Superordre	Neoaves
Ordre	Gruiformes Bonaparte, 1854
Famílies
(llegiu l'article)
Distribució

L'ordre de les gruïformes comprèn una sèrie d'aus de coll i potes llargues que viuen, la majoria, a l'aigua i que tenen les ales arrodonides.

Al Principat de Catalunya apareixen 3 famílies: la dels ràl·lids (que és la que compta amb més representants), la dels grúids i la dels otídids (semblant a les grues però ni tan grans ni tan llargues i que, a més, és l'única família els components de la qual es troben en zones seques; tot i ser més petit que les grues, hi ha un representant dels otídids -el pioc salvatge o Otis tarda- el mascle dels quals pot arribar a pesar el doble que la grua).

Taxonomia

La classificació dels gruïformes ha patit algunes revisions.^[1] Segons la classificació del Congrés Ornitològic Internacional, versió 13.2, 2023,^[2] aquest ordre conté 6 famílies amb 45 gèneres i 155 espècies:

• Família dels heliornítids (Heliornithidae), amb tres gèneres i tres espècies.
• Família dels sarotrúrids (Sarothruridae), amb tres gèneres i 15 espècies.
• Família dels ràl·lids (Rallidae), amb 33 gèneres i 118 espècies.
• Família dels psòfids (Psophiidae), amb un gènere i tres espècies.
• Família dels gruids (Gruidae), amb 4 gèneres i 15 espècies.
• Família dels aràmids, amb un gènere monotípic.

Les espècies de la família dels sarotrúrids, de recent creació, són incloses per altres autors,^[3] dins la família dels ràl·lids.

Bibliografia

• Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pàgina 43. ISBN 84-315-0434-X.
• Alvarenga, Herculano M. F. & Höfling, Elizabeth (2003): Systematic revision of the Phorusrhacidae (Aves: Ralliformes). Papéis Avulsos de Zoologia 43(4): 55-91 (Text complet en format PDF) (anglès)
• Fain, Matthew G. & Houde, Peter (2004): Parallel radiations in the primary clades of birds. Arxivat 2013-04-07 a Wayback Machine. Evolution 58 (11): 2558-2573. (Text complet en format PDF) (anglès)
• Knox, Alan G.; Collinson, Martin; Helbig, Andreas J.; Parkin, David T. & Sangster, George (2002): Taxonomic recommendations for British birds.^{[Enllaç no actiu]} Ibis: 144: 707–710. (Text complet en format PDF) (anglès)
• Paton, Tara A. & Baker, Allan J. (2006): Sequences from 14 mitochondrial genes provide a well-supported phylogeny of the Charadriiform birds congruent with the nuclear RAG-1 tree. Molecular Phylogenetics and Evolution 39(3): 657–667. (Resum en format HTML). (anglès)
• Sibley, Charles Gald i Ahlquist, Jon Edward (1990): Phylogeny and classification of birds The Condor Vol. 94, No. 1, Feb., 1992. (anglès)
• Thomas, Gavin H.; Wills, Matthew A. & Székely, Tamás (2004): A supertree approach to shorebird phylogeny. BMC Evol. Biol. 4: 28. (Text complet en format PDF) Material suplementari^{[Enllaç no actiu]} (anglès)
• van Tuinen, Marcel; Waterhouse, David & Dyke, Gareth J. (2004): Avian molecular systematics on the rebound: a fresh look at modern shorebird phylogenetic relationships. Journal of Avian Biology 35(3): 191-194. (Text complet en format PDF) (anglès)

Referències