Hans Peter Cloos

Infotaula de personaHans Peter Cloos
Biografia
Naixement1949 Modifica el valor a Wikidata (74/75 anys)
Stuttgart (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciórealitzador, guionista, director de cinema, actor Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0167043 Allocine: 218834 Allmovie: p134680 TMDB.org: 72907 Modifica el valor a Wikidata

Hans Peter Cloos (Stuttgart, 1949) és un és un actor, escenògraf, guionista i director de teatre i cinema alemany. Ha fet gran part de la seva carrera fora del seu país, sobretot a Nova York i França, on viu actualment.

Biografia

Hans Peter Cloos va començar a actuar a La Mama[1] a Nova York. Després es va formar com a actor a la Schauspielschule d'Otto Falckenberg,[2] al Kammerspiele de Munic.

IVa fundar el grup de teatre independent més important de la República Federal d'Alemanya a la dècada de 1970 : Die Rote Rübe (litt. « La remolatxa vermella »).[3] Va actuar sobretot a França al festival de Nancy amb Terror, Paranoïa el 1975 i Amour, Mort, Hystérie el 1976. El 1979, va presentar al Théâtre des Bouffes-du-Nord Die Dreigroschen Oper de Bertolt Brecht i Kurt Weill que va guanyar el Premi de la Crítica.

Després va alternar obres del repertori alemany dels anys 20 (Marieluise Fleisser, Ödön von Horváth, Frank Wedekind, Brecht...) o més contemporanis (Herbert Achternbusch, Thomas Brasch, Elfriede Jelinek, Heiner Müller, Thomas Bernhard...), òperes i clàssics estrangers (Shakespeare, Goethe, Molière, Lautréamont…).[4]

Hans Peter Cloos també va dirigir diverses pel·lícules, com ara La Pierre, la Terre, le Ciel (1991) amb Bernard Freyd i As Time Goes By (1999) amb Valérie Crunchant.

Teatre

Òpera / Teatre musical

  • 1979 : Die Dreigroschen Oper de K. Weill i B. Brecht, théâtre des Bouffes-du-Nord – premi de la crítica 1979
  • 1983 : Mahagonny de K. Weill i B. Brecht, théâtre des Bouffes-du-Nord
  • 1990 : Elegie for Young Lovers de Werner Henke, Düsseldorf
  • 1991 : Mozart de C. Marchewska, salle Gaveau (Paris)
  • 1993 : Euryanthe de Carl Maria von Weber, festival d'Aix- en-Provence
  • 1998 : Die Winterreise de Franz Schubert, amb Christian Boltanski, Brooklyn Academy of Music de New York, Opéra-Comique Paris i Opéra de Bordeaux
  • 2000 : Troades d'Aribert Reimann, Opéra de Berne (Suïssa)
  • 2005 : Les Sept Péchés capitaux de Kurt Weill i Bertolt Brecht, coregrafia Jean-Claude Gallotta, théâtre MC2 Grenoble i MC 93 Bobigny
  • 2006 : Pierrot Lunaire d’A. Schoenberg, amb Julia Migenes, Montclair Theatre (Nova York)
  • 2014 : Tosca Puccini, Anhaltisches Theater–Oper (Dessau)
  • 2018 : Prima Donna de Rufus Wainwright, Opéra Augsburg

Filmografia

Actor

  • 1972 : Der Radweltmeister de Hans-Dieter Schwarze (telefilm)
  • 1975 : Anna d'Uschi Reich (telefilm)
  • 1983 : Les Favoris de la lune de Otar Iosseliani
  • 1992 : Warburg, le banquier des princes (série TV)
  • 2014 : Diamant noir de Arthur Harari
  • 2014 : Chant d'hiver de Otar Iosseliani
  • 2019 : Amours à mort d'Olivier Barma (telefilm)

Guionista

  • Menschenjäger
  • Der blonde Engel
  • Dernier Hôtel
  • Kill Ram

Director

Referències

  1. (anglès) La Mama Theatre, New York.
  2. (alemany) otto-falckenberg-schule.de.
  3. Jean Pelletier, « Nancy, quand le théâtre inventait la rue… », jmpelletier52.over-blog.com, 27 août 2012.
  4. PDF Dossier de presse de Déjeuner chez Wittgenstein sur arte.tv.
  5. PDF Dossier de presse La Danse de mort sur nerfoptik.free.fr.
Registres d'autoritat