Hans Wussing
 Wussing el 2004 a Oberwolfach  | |
| Nom original | (de) Hans-Ludwig Wußing |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 15 octubre 1927 Waldheim (Alemanya) |
| Mort | 26 abril 2011 (83 anys) Leipzig (Alemanya) |
| Director Institut Karl Sudhoff d'Història de la Medicina i les Ciències | |
| 1977 – 1982 ← Stanisław Schwann – Achim Thom → | |
| Director Institut Karl Sudhoff d'Història de la Medicina i les Ciències | |
| 1966 – 1969 ← Gerhard Harig – Stanisław Schwann → | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Leipzig (1947–1951) |
| Tesi acadèmica | Über Einbettungen Endlicher Gruppen (1957 ) |
| Director de tesi | Walter Schnee i Herbert Beckert |
| Activitat | |
| Camp de treball | Matemàtiques, història de les matemàtiques, història de les ciències naturals i biografia |
| Lloc de treball | Leipzig |
| Ocupació | matemàtic, professor d'universitat, historiador de les matemàtiques, historiador |
| Ocupador | Universitat de Leipzig (1968–1992) Institut Karl Sudhoff d'Història de la Medicina i les Ciències (1957–1968) Universitat de Leipzig (1955–1957) Wehrmacht (1943–1945) |
| Partit | Partit Socialista Unificat d'Alemanya (1947–) |
| Membre de | Acadèmia de Ciències de Saxònia (membre ordinari) (1984–) Acadèmia Internacional d'Història de la Ciència (1971–) |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Segona Guerra Mundial |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Wolfgang Schreier, Walter Purkert, Sonja Brentjes, André Loh, Sami Chalhoub, Sergio Nobre, Helga Koch i Reinhard Siegmund-Schultze |
| Família | |
| Cònjuge | Gerlinde Wussing |
| Pares | Hans Wußing i Lucie Altmann |
Premis
| |
Hans Wussing (alemany: Hans-Ludwig Wußing) (Waldheim, 15 d'octubre de 1927 - Leipzig, 26 d'abril de 2011) va ser un matemàtic i historiador de les matemàtiques alemany oriental.
Vida i Obra
El 1943, quan encara era a l'escola secundària, va ser reclutat a la força pel Luftwaffenhelfer, un cos auxiliar de l'exèrcit nazi, controlat per les Joventuts Hitlerianes; l'any següent va ser enviat com soldat a Bèlgica. En acabar la guerra, va ser presoner de guerra dels britànics i no va retornar al seu poble fins al 1946. Toti així, va poder examinar-se el 1947 per començar estudis de matemàtiques a la universitat de Leipzig.[1] Aquest mateix any va conèixer Gerlinde Walter, qui poc després va ser la seva esposa, i tots dos van ingressar en el Partit Socialista Unificat d'Alemanya, el partit dominat a l'Alemanya Oriental. Es va graduar el 1951 a la universitat i va continuar treballs de recerca per obtenir el doctoral el 1956.[2]
El 1957 es va incorporar a l'Institut Karl Sudhoff, ja que el seu director, Gerhard Harig, volia que l'institut s'inclinés cap a la història de la ciència en general, ja que fins llavors s'havia limitat a la història de la medicina.[3] De fet, Wussing va arribar a ser el director de l'Institut, interinament de 1966 a 1969, en morir Harig, i permanentment de 1977 a 1982. A partir de 1968 també va ser professor de la universitat de Leipzig fins que es va jubilar el 1992, tot i que va continuar treballant fins als seus últims dies en història de la ciència i de les matemàtiques.[4]
La seva obra principal va ser el seu llibre Die Genesis des abstrakten Gruppenbegriffes (La gènesi del concepte abstracte de grup) (1969)[5] en el qual reflexiona sobre l'evolució dels conceptes abstractes en matemàtiques fins a assolir un significat precís.[6] També va investigar en la vida i obra de matemàtics anteriors com Adam Ries o Carl Gauss per publicar biografies científiques ben documentades.
Referències
- ↑ Siegmund-Schultze, 2012, p. 6.
- ↑ Demidov et al., 1992, p. ix.
- ↑ Demidov et al., 1992, p. x.
- ↑ Siegmund-Schultze, 2012, p. 34.
- ↑ Siegmund-Schultze, 2012, p. 13.
- ↑ Radu, 2005, p. 268.
Bibliografia
- Campos, Alberto. Epistemología de la Matemática (en castellà). Universidad Nacional de Colombia, 2013. ISBN 978-958-761-624-8.
- Demidov, Sergei S.; Folkerts, Menso; Rowe, David E.; Scriba, Christof J. Amphora (en anglès). Birkhäuser, 1992. ISBN 978-3-0348-9696-2.
- Editors «Hans Wußing 80 Jahre» (en anglès). NTM International Journal, Vol. 15, Num. 4, 2007, pàg. 295-302. DOI: 10.1007/s00048-007-0272-z. ISSN: 0036-6978.
- Grattan-Guinness, Ivo «Hans Wussing and Christof Scriba: an appreciation» (en anglès). BSHM Bulletin, Vol. 29, Num. 1, 2014, pàg. 60-67. DOI: 10.1080/17498430.2013.845810. ISSN: 1749-8430.
- Nobre, Sergio «In Memoriam Hans Wussing» (en portuguès). Revista Brasileira de História da Matemática, Vol. 11, Num. 22, 2011, pàg. 1. DOI: 10.47976/RBHM2011v11n2201. ISSN: 1519-955X.
- Radu, Mircea. «Did Hermann and Robert Grassman conytibute to the emergence of formal axiomatics?». A: Michael H.G. Hoffmann, Johannes Lenhard, Falk Seeger (eds.). Activity and Sign (en anglès). Springer, 2005, p. 263-. ISBN 0-387-24269-4.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Hans Wussing» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Siegmund-Schultze, Reinhard. «Hans Wussing (1927-2011) and the blooming of the history of the mathematics and sciences in the German Democratic Republic» (en anglès). Universitetet i Agder, 2012. [Consulta: 20 setembre 2023].
- «Wußing, Hans-Ludwig» (en alemany). Universitat de Lepzig. [Consulta: 20 setembre 2023].