Hipertransaminasèmia

Plantilla:Infotaula malaltiaHipertransaminasèmia
Tipuscanvis en els enzims hepàtics Modifica el valor a Wikidata
Patogènia
AfectaAminotransferasa i aspartat-aminotransferasa Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-11MA10.0 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10R74.0 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9790.4 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
UMLS CUIC1848701 Modifica el valor a Wikidata
La alanina-aminotransferasa és una de les dues transaminases mesurades (la aspartat-aminotransferasa és l'altra)

En medicina, la presència de transaminases elevades o hipertransaminasèmia,[1] de forma comuna transaminases alanina-aminotransferasa (ALT) i aspartat-aminotransferasa (AST), pot ser un indicador de dany hepàtic.[2][3] Els rangs normals tant per ALT com per AST varien segons el gènere, l'edat i la geografia i són aproximadament de 8-40 U/L.[4] La hipertransaminasèmia lleu-moderada es refereix a nivells de fins a 250 U/L.[2] Els augments induïts per fàrmacs, com el que es troba amb l'ús d'agents antituberculosos com la isoniazida, es limiten normalment a menys de 100 U/L per ALT o AST. Les fonts musculars dels enzims, com l'exercici intens, no estan relacionades amb la funció hepàtica i poden augmentar notablement l'AST i l'ALT.[5] La insuficiència hepàtica fulminant secundària a l'hepatitis solen assolir valors tant per ALT com per AST en el rang >1000 U/L. Les transaminases elevades que persisteixen menys de sis mesos es denominen de naturalesa "aguda" i els valors que persisteixen durant sis mesos o més es denominen de naturalesa "crònica".

Referències

  1. ↑ «Transaminasemia: semantic confusion of a clinical dilemma». Calif Med, 114, 6, juny 1971, pàg. 45–7. PMC: 1501958. PMID: 5578107.
  2. ↑ 2,0 2,1 Giboney PT «Mildly Elevated Liver Transaminase Levels in the Asymptomatic Patient». Am Fam Physician, 71, 6, març 2005, pàg. 1105–10. Arxivat de l'original el 2007-09-26. PMID: 15791889 [Consulta: 31 maig 2021]. Arxivat 2007-09-26 a Wayback Machine.
  3. ↑ Maddrey, Willis C.; Schiff, Eugene R.; Sorrell, Michael F. Schiff's diseases of the liver. Hagerstwon, MD: Lippincott Williams & Wilkins, 2007, p. 924. ISBN 978-0-7817-6040-9. 
  4. ↑ Ceriotti, F. «Common reference intervals for aspartate aminotransferase (AST), alanine aminotransferase (ALT) and g-glutamyl transferase (GGT) in serum: results from an IFCC multicenter study». Clin Chem Lab Med, 48, 2010, pàg. 1593. DOI: 10.1515/CCLM.2010.315.
  5. ↑ Pettersson, J. «Muscular exercise can cause highly pathological liver function tests in healthy men». British Journal of Clinical Pharmacology, 65, 2, 2007, pàg. 253. DOI: 10.1111/j.1365-2125.2007.03001.x. PMC: 2291230.