Idealisme alemany
 |
Història de la filosofia |
|---|
| Antiga Medieval Renaixentista (humanisme) Moderna (il·lustració) Filosofia contemporània Filosofia postmoderna |
| Per cultura: Filosofia Índia Filosofia xinesa Filosofia japonesa Filosofia jueva Filosofia cristiana Filosofia islàmica |
L'Idealisme alemany[1] és una escola filosòfica que es va desenvolupar a Alemanya a cavall dels segles xviii i xix.
L'obra d'Immanuel Kant Crítica de la raó pura en marca el naixement. Està estretament lligada al Romanticisme i a la Il·lustració. Entre els pensadors d'aquesta escola filosòfica destaquen el mateix Kant, Johann Gottlieb Fichte, Friedrich Schelling i Georg Wilhelm Friedrich Hegel. En un segon pla hi ha autors com ara Friedrich Heinrich Jacobi, Gottlob Ernst Schulze, Karl Leonhard Reinhold i Friedrich Schleiermacher.
Els mateixos representants d'aquest corrent filosòfic mar no van fer servir l'expressió Deutscher Idealismus. L'escola materialista el va introduir, amb un cert menyspreu a mitjan segle xix[2] Des dels anys 1860 va esdevenir un terme neutre, descriptiu.[3]
Referències
- ↑ «Idealisme alemany». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Marx, Karl; Engels, Friedrich. Die heilige Familie oder Kritik der kritischen Kritik, 1845.
- ↑ Lange, Friedrich Albert. Geschichte des Materialismus und Kritik seiner Bedeutung in der Gegenwart. Iserlohn: Baedecker, 1866 [Consulta: 12 octubre 2023].
Enllaços externse
- «German idealism [Idealisme alemany]» (en anglès). Internet Encyclopedia of Philosophy.
