Il Giasone

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Il Giasone

Jasó i Medea, gravat de Georg Pencz (1550)
Forma musical	òpera
Compositor	Francesco Cavalli
Llibretista	Giacinto Andrea Cicognini
Llengua del terme, de l'obra o del nom	italià
Basat en	Mite grec de Jasó segons Apol·loni Rodi
Gènere	òpera
Parts	tres
Personatges	Giasone, cap dels Argonautes - contralt Ercole, un dels Argonautes - baix Besso, capità de la guàrdia de Giasone - baix Isifile, reina de Lenno - soprano Orestes, confident de Isifile - baix Alinda, dama - soprano Medea, reina de Colco - soprano Delfa, dida - contralt Rosmina, jardinera - soprano Egeo, rei d'Atenes - tenor Demo, criat - tenor Sole - soprano Amore - soprano Giove - baix Eolo, Deu del vent - contralt Zeffiro, vent de l'oest - soprano Volano, esperit - tenor
Estrena
Estrena	5 de gener de 1649
Escenari	Teatro San Cassiano,

Il Giasone (El Jasó) és una òpera amb un pròleg i tres actes de Francesco Cavalli segons un llibret de Giacinto Andrea Cicognini. Va ser estrenada al Teatro San Cassiano durant els carnavals venecians el 5 de gener de 1649.

La trama està basada en el mite grec de Jasó segons Apol·loni Rodi, però l'òpera conté també diversos elements còmics. Com totes les òperes venecianes d'aquest període, les escenes al·lusives al drama clàssic (l'expedició dels Argonautes) es veuen trufades d'escenes còmiques amb llargs passatges cantats i recitatius a càrrec de dides, criats i altres sers de tipus humorístic.

L'orquestra és molt modesta, però no manquen jocs intel·ligents de la corda.

Vegeu també

• Llista d'òperes més importants