Imperatiu

L'imperatiu és un temps verbal que expressa una ordre i que només es pot utilitzar en oracions afirmatives; per a la forma negativa s'ha de fer servir el present de subjuntiu.[1] L'imperatiu no té primera persona del singular i presenta irregularitats;[2] sobretot en les segones persones d'alguns verbs.[3]

Referències

  1. ↑ «El mode imperatiu». [Consulta: 11 març 2019].
  2. ↑ «mode imperatiu | enciclopèdia.cat». [Consulta: 11 març 2019].
  3. ↑ «L'imperatiu - català - ESO - edu365.cat». Arxivat de l'original el 2019-07-18. [Consulta: 11 març 2019].
Registres d'autoritat
  • GND (1)
  • NKC (1)
  • Vegeu aquesta plantilla
Mode i temps en català
Indicatiu
Present (jugo) · Perfet (he jugat) · Imperfet (jugava) · Plusquamperfet (havia jugat) · Passat simple (jugui) · Anterior simple (haguí jugat) · Passat perifràstic (vaig jugar) · Anterior perifràstic (vaig haver jugat) · Futur (jugaré) · Futur perfet (hauré jugat) · Condicional (jugaria) · Condicional perfet (hauria jugat)
Subjuntiu
Present (jugui o jugue) · Perfet (hagi jugat o haja jugat) Imperfet (jugués) · Plusquamperfet (hagués jugat)
Imperatiu
Present (juga)
Infinitiu
Present (jugar) Perfet (haver jugat)
Participi
Passat (jugat)
Gerundi
Present (jugant) Perfet (havent jugat)
Conjugacions: -ar, -er o -re, -ir (incoatiu); irregulars