Imperi de Samo

Fronteres dels territoris eslaus sota el govern del rei Samo el 631.

Imperi de Samo és el nom historiogràfic,[n. 1][1][2] que es dona a la unió tribal eslava establerta pel rei (Rex) Samo, que va existir entre el 631 i el 658. El centre de la unió és molt probable que fos Moràvia, mentre que la unió incloïa a Silèsia, Bohèmia, Lusàcia i Carantània. El sistema de govern polític s'ha nomenat com el primer estat eslau.[3][4]

Territori

D'acord amb Julio Bartl, el centre del sistema de govern hi era «en algun lloc de la zona del sud de Moràvia, Baixa Àustria i Eslovàquia occidental».[5]

En general es creu que la unió tribal inclou les regions de Moràvia, Silèsia, Bohèmia, Lusàcia i Caríntia. D'acord amb JB Bury, «el supòsit que el seu regne va abraçar Carantània, el país dels Alps eslaus, només es recolza sobre la Conversio Bagoariorum et Carantanorum».[6]

Avaluació de Richard Marsina

Les troballes arqueològiques indiquen que l'imperi es trobava a l'actual Moràvia, Baixa Àustria i Eslovènia. Segons l'historiador eslovac Richard Marsina, és poc probable que el centre de la unió tribal de Samo fos en el territori de l'actual Eslovàquia.[7] Els assentaments posteriors de Gran Moràvia i el Principat de Nitra sovint són idèntics als de l'època de l'imperi de Samo. Atès que no hi ha documentació directa sobre les tribus eslaves, els seus noms, o la seva organització política entre els segles vi i vii,[7] i, a més a més, ja que no hi han registres concrets a partir dels següents 150 anys,[7] no hi ha evidència històrica de qualsevol connexió entre el regne de Samo i l'etnogènesi dels eslovacs.[7]

Preludi

En correspondència amb la Crònica de Fredegar, Samo, un comerciant dels francs, es va unir als eslaus (c.623-624).[8] La datació ha estat qüestionada sobre la base que els wends s'haurien rebel·lat després de la derrota dels àvars al primer setge de Constantinoble del 626.[8] Els àvars van arribar per primera vegada a la Conca pannònica i van sotmetre els eslaus locals en la dècada del 560. Samo va poder haver estat un dels comerciants que subministren armes als eslaus per a les seves revoltes regulars. Ja sigui perquè es va convertir en rei durant una revolta de 623 al 624 o la que inevitablement va seguir a la derrota àvar l'any 626, sens dubte es va aprofitar de aquesta darrera per solidificar la seva posició.[8] Una sèrie de victòries sobre els àvars va demostrar la seva utilitat per als seus súbdits i va assegurar la seva elecció com «Rex» (rei).[9] Samo es va passar a assegurar el seu tron pel matrimoni amb les principals famílies wends, va realitzar noces almenys amb dotze dones i va ser pare de vint-i-dos fills i quinze filles.[10]

Entre el 630 i el 631, Valuk, el «duc dels wends» va ser esmentat com a Wallucus Dux Winedorum.[11] Aquests wends es refereix als eslaus de la Marca Víndica, que segons alguns historiadors va ser la posterior a la Marca de Caríntia, (a Eslovènia). Valuk probablement havia abandonat l'Imperi Franc i es va unir a Samo.[12]

Història

L'esdeveniment més famós de la carrera de Samo va ser la seva victòria sobre l'exèrcit reial franc sota Dagobert I al 631 o el 632. Provocat a l'acció d'una «violenta baralla al regne de Pannònia dels àvars o huns», Dagobert va portar tres exèrcits contra els wends, el més gran, el seu propi exèrcit austrasià.[8] Els francs van ser derrotats a la batalla de Wogastisburg, la majoria dels exèrcits assetjadors van ser sacrificats, mentre que la resta de les tropes van fugir, abandonant les armes i d'altres equips. Després de la victòria dels wends, Samo va envair la Turíngia franca diverses vegades i va emprendre incursions de saqueig allà.[13] Dervan, el duc dels sòrabs (Dux gent Surbiorum Que ex generi Sclavinorum), inicialment subordinat als francs, es va unir a la tribal eslava després que Samo va derrotar a Dagobert I.[14] Els sòrabs vivien a l'Alta Lusàcia a l'est de Saale. Dervan va participar en les guerres posteriors contra els francs, lluitant amb èxit contra els turingis (631-34), fins que finalment va ser derrotat per Radulf de Turíngia l'any 636. A la mort de Samo, tanmateix, el seu títol no va ser heretat pels seus fills.[10]

Gran Moràvia és vista com una continuació de o l'estat successor de l'Imperi de Samo.[15]

Notes

  1. ↑ La Crònica de Fredegar nomena el sistema de govern "Regne de Samo" o "de Samo Unit" (regnum Samonem); al segle xvii amb el llatí funcionant en el sistema de govern, va ser nomenat "Regne unit eslau de Samo" o "Regne dels eslaus Samo" (Samonem Sclauorum Regem)

Referències

  1. ↑ Fredegar, IV, 68
    « Etiam et Dervanus dux gente Surbiorum, que exgenere Sclavinorum erant et ad regnum Francorum iam olem aspecserant, se ad regnum Samonem cum suis tradedit »
  2. ↑ Aimonus Floriacensis. Libri quinque de gestis Francorum. A. & H. Drovart, 1602, p. 17. 
  3. ↑ Betti, Maddalena. The Making of Christian Moravia (858-882): Papal Power and Political Reality, 24 d'octubre de 2013, p. 18–. ISBN 978-90-04-26008-5. 
  4. ↑ Zdeněk Váňa. The World of the Ancient Slavs. Wayne State University Press, p. 67. [Enllaç no actiu]
  5. ↑ Bartl, Július. Slovak History: Chronology & Lexicon. Bolchazy-Carducci Publishers, Gener 2002, p. 18. ISBN 978-0-86516-444-4. 
  6. ↑ Bury, J.B.. The Cambridge Medieval History Series volumes 1-5. Plantagenet Publishing, p. 712–. GGKEY:G636GD76LW7. 
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 Marsina, 1997, p. 18.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 Curta, 2001, p. 109.
  9. ↑ Curta, 2001, p. 330.
  10. ↑ 10,0 10,1 Curta, 2001, p. 331.
  11. ↑ Radovi. Volums 8-9. Institut, 1976. «Ta sve što znamo o Samu i Slavenima u Samovu regnumu znamo jedino po Fredegaru kao primarnom povijesnom vrelu. Iznoseći neke detalje koji se datiraju sa 631. god. Fredegar spominje »marca Vinedorum«, Wallucus-dux Winedorum, ...» 
  12. ↑ Hellmann, Manfred. Beiträge zur Geschichte des Östlichen Europa im Mittelalter: gesammelte Aufsätze. Hakkert, 1988. «Wesentlich älter als die Herrschaftsbildung Mojmirs ist der „Staat" der Karan- taner Slaven unter dem Wallucus, dux Winedorum. Dieser spielte bereits zur Zeit Samos eine Rolle und schloß sich dem Großreich des fränkischen Kaufmannes ...» 
  13. ↑ «Kronika tzv. Fredegara scholastika». Arxivat de l'original el 2011-10-02. [Consulta: 12 desembre 2016].
  14. ↑ Curta, 2001, p. 109 i 331.
  15. ↑ Scientific Society of Polish Archaeologists; Instytut Archeologii i Etnologii (Polska Akademia Nauk). Origins of Central Europe. Scientific Society of Polish Archaeologists, p. 42. ISBN 978-83-85463-56-6. 

Bibliografia

  • Curta, Florin. The Making of the Slavs: History and Archaeology of the Lower Danube Region, c.500–700. Cambridge University Press, 2001. ISBN 978-1-139-42888-0. 
  • Marsina, Richard. Legendy stredovekého Slovenska (Ideály stredovekého človeka očami cirkevných spisovateľov). Rak, 1997. ISBN 8085501082.