Impermeabilització del sòl

Escorrentia de l'aigua en sól natural i en sól urbà impermeabilitzat

La impermeabilització del sòl en hidrologia i pedologia és el fenomen de cobrir el sòl amb matèries impermeables. Aquesta impermeabilització és una conseqüència de moltes activitats humanes: urbanització, construcció de carreteres, canalització o intubació de rius… Té com a efecte reduir o suprimir la conductivitat hidràulica del sòl que ja no pot filtrar ni absorbir l'aigua de pluja ni tampoc bescanviar gasos.[1] Una impermeabilització excessiva –a conseqüència de la pressió demogràfica i la urbanització de la societat– té un efecte negatiu en l'ecosistema i destrueix biòtops vitals.[2] Entre els efectes hi ha:

  • L'aigua de pluja no pot filtrar i alimentar el nivell freàtic.
  • Després de pluges fortes i continues, en lloc de ser absorbit pel sòl, grans masses d'aigua són evacuades amb alta velocitat vers els rius o el clavegueram i causen inundacions.[3]
  • En formigonar les ribes dels rius es destrueix el biòtop de transició entre l'aigua i la zona seca, lloc aficionat per moltes espècies i la vegetació que estabilitza i protegeix contra l'erosió.
  • El microclima local s'empitjora: el sòl impermeabilitzat no pot evaporar aigua i refredar l'aire ambient, tampoc no hi creixen plantes que evaporin aigua i creen ombra. La impermeabilització contribueix fortament a la creació d'illes de calor.
  • El sòl cobert «mor»: la fauna subterrània i la majoria dels microorganismes no poden sobreviure sense bescanvi permanent d'aire i d'aigua. Regenerar un sòl després de treure la capa impermeabilitzant és una tasca costosa que pren molt de temps.[1] En zones urbanes es fa la vida difícil als arbres plantats a la vora dels carrers.[4]

S'assaja de mesurar el grau d'impermeabilització mitjançant teledetecció per determinar l'«índex de superfícies impermeables de diferència normalitzada», més conegut amb el seu acrònim anglès NDISI (normalized difference impervious surface index).[5][6]

Impermeabilització massiva no sostenible en un lloc per al qual existeixen solucions permeables: els aparcaments d'aeroport
Imatge:Aeroport de Barcelona-El Prat

S'ha de diferenciar la impermeabilització del sòl com a efecte secundari i negatiu d'una activitat humana, de la impermeabilització intencionada de protecció per tal de prevenir la infiltració de substàncies tòxiques com ara les gasolineres, abocadors, fàbriques químiques i altres instal·lacions industrials que podrien pol·luir les aigües freàtiques.

Remei: sistemes de drenatge sostenible

Es desenvolupen sistemes de drenatge sostenibles que remeien parcialment els efectes negatius de la impermeabilització, sovint designat amb l'acrònim anglès SuDS (sustainable urban draining systems).[7][8] En edificis, terrats verds, amb el seu efecte d'esponja combinat amb dipòsits d'aigua de pluja per regar-les per temps de sequera poden reduir l'efecte negatiu tot i millorar el microclima. També en lloc d'utilitzar sempre l'asfalt impermeable, hi ha solucions de paviment permeable per espais de trànsit limitat lleuger com pàrquings o carrers de poc trànsit.[9][10] Nous asfalts permeables a més de reduir l'impacte ecològic absorbeixen els típics bassals després de ploure i redueixen el risc d'hidroplanatge.[11] En lloc de construir meres basses de retenció que només alenteixen el desguàs, se'n pot servir com a dipòsit per regar una àrea amortidora amb vegetació entre dues superfícies segellades.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «Bodenversiegelung» (en alemany). Dessau-Rosslau: Umwelt Bundesamt (Ministeri del Medi Ambient). [Consulta: 2 maig 2018].
  2. ↑ Diaz-Benito, Daniel; Font, Mercè; Passarell, Carles; Ramos, María-José. «Sistema d'indicadors i mètodes d'avaluació d'impacte ambiental (SIMAIA) de les urbanitzacions». A: Diagnosi ambiental del Parc de Collserola, 2008, p. 135–145. 
  3. ↑ «Sistemes Urbans de Drenatge Sostenible» (pdf). Diputació de Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 25-11-2016. [Consulta: 2 maig 2018].
  4. ↑ Llistosella, Jaume; Sànchez-Cuxart, Antoni. Els Arbres dels carrers de Barcelona. Barcelona: Edicions Universitat Barcelona, 2007. ISBN 9788447531387. 
  5. ↑ «NDISI». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
  6. ↑ Pons Fernández, Xavier; Arcalís Planas, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012, p. 597 (Diccionaris Terminològics). ISBN 978-84-412-2249-6. 
  7. ↑ Universitat politècnica de València, 2016.
  8. ↑ «Sistema de drenatge ceràmic per a Benicàssim». Levante - El Mercantil Valenciano, 04-03-2018.
  9. ↑ Knapton, John; McBride, Craig. The Design of Permeable Pavements for Retail Development in Ireland. 
  10. ↑ Franch, Martí. «ZAC Orlin Perpignan». EMF, 2008. [Consulta: 2 maig 2018].
  11. ↑ Castellano, E. «A Torrent s'instal·la paviment permeable». El Punt, 18-08-2009.

Bibliografia

  • Eisenberg, Bethany; Collins Lindow, Kelly; Randolph Smith, David. Permeable pavements (en anglès). Reston: American Society of Civil Engineers, 2015, p. 249. ISBN 9780784478677. 

Enllaços externs

  • «Life CerSuDS: L'IEAMA de la UPV participa en un projecte europeu de drenatge urbà a partir de la pavimentació amb rajoles ceràmiques de baix valor comercial». Universitat politècnica de València, 21-10-2016.
  • «Porous surfacing options» (en anglès). Susdrain, The community for sustainable drainage. [Consulta: 2 maig 2018].
Registres d'autoritat
  • GND (1)