In the Border States
Fitxa | |
---|---|
Direcció | David Wark Griffith |
Protagonistes | Charles West Charles Arling William J. Butler Verner Clarges Gladys Egan Francis J. Grandon Guy Hedlund Dell Henderson Henry Lehrman W. Chrystie Miller Owen Moore Alfred Paget Mack Sennett Henry B. Walthall Dorothy West |
Guió | Stanner E. V. Taylor |
Fotografia | Billy Bitzer |
Productora | Biograph Company |
Dades i xifres | |
País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
Estrena | 1910 |
Durada | 17 min |
Idioma original | anglès cap valor |
Rodatge | Nova Jersey |
Color | en blanc i negre |
Format | 4:3 |
Descripció | |
Gènere | drama i cinema mut |
In the Border States és una pel·lícula muda de la Biograph digirida per D. W. Griffith i protagonitzada per Charles West, Gladys Egan i Henry B. Walthall.[1] Es tracta de la quarta pel·lícula sobre la guerra civil nord-americana de Griffith i els exteriors van ser filmat en una vall de Delaware.[2] La pel·lícula, d’una bobina, es va estrenar el 13 de juny de 1910.[3]
Argument
Un jove pare s’acomiada de la seva família per marxar a la guerra amb el bàndol dels de la Unió. Uns dies més tard, un grup de confederats és sorprès per les forces de la Unió mentre cerca menjar per a la tropa i és perseguit. Un dels confederats arriba a la casa del jove pare i es troba amb la filla petita mentre està pouant aigua. El confederat li prega que l’amagui i ella decideix amagar-lo dins el pou i despistar els seus perseguidors. El confederat marxa realment agraït i es reuneix amb els seus companys.
Mentrestant al quarter general de la Unió, el jove pare rep unes ordres segellades que ja d’entregar que l’obliguen a passar a través de les línies confederades. A mig camí és perseguit pels confederats que el fereixen. Caminant el mig del bosc espès a la nit aconsegueix eludir-los i l'endemà al matí aconsegueix arribar a casa seva on cau esgotat i ferit en un sofà. Només hi ha els dos fills, un dels quals s’afanya a buscar ajuda, deixant la nena petita amb el pare. Poc després arriben els confederats perseguidors. El pare, adonant-se que tot està perdut crema el missatge que li ha estat confiat. El confederat que s’havia refugiat al pou és qui comanda el destacament i entra sol a l’habitació on es troba el pare ferit. Furiós en descobrir els papers destruïts està a punt d’acabar amb el soldat indefens quan apareix la seva petita salvadora d’uns dies abans. Aleshores quan entren els altres confederats, aquest fa veure que el pare és mort i ordena que és hora de marxar. Més tard arriben les forces de la Unió amb un metge de l'exèrcit i la noieta és l’heroïna del dia.
Repartiment
- Charles West (pare jove)
- Gladys Egan (filla petita)
- Henry B. Walthall (caporal confederat)
- William J. Butler (soldat confederat)
- Verner Clarges (oficial de la Unió)
- Edward Dillon (soldat confederat)
- John T. Dillon (soldat de la Unió)
- Frank Evans (soldat confederat)
- Francis J. Grandon (soldat confederat)
- Guy Hedlund (soldat confederat)
- Dell Henderson (oficial de la Unió)
- Henry Lehrman (soldat de la Unió)
- W. Chrystie Miller (avi a la despedida)
- Owen Moore
- Alfred Paget (soldat de la Unió)
- Mack Sennett (soldat de la Unió)
- Dorothy West (noia a la despedida soldats unió)
- Charles Arling
Referències
- ↑ Gallen, Ira H. D.W. Griffith: Master of Cinema (en anglès). FriesenPress, 2015-12-15. ISBN 978-1-4602-6099-9.
- ↑ Usai, Paolo Cherchi. The Griffith Project, Volume 4: Films Produced in 1910 (en anglès). Bloomsbury Publishing, 2019-07-25, p. 95. ISBN 978-1-83902-010-0.
- ↑ «In the Border States» (en anglès). American Film Institute Catalog. [Consulta: 4 juny 2021].
Enllaços externs
- Pel·lícula completa a Youtube
- In the Border States al catàleg de l'American Film Institute