Isabel Tocino Biscarolasaga
(1996) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 9 març 1949 (75 anys) Santander (Cantàbria) |
Diputada al Congrés dels Diputats | |
24 març 2000 – 15 juliol 2002 Legislatura: setena legislatura espanyola Circumscripció electoral: Toledo Electa a: eleccions generals espanyoles de 2000 | |
Ministra de Medi Ambient | |
6 maig 1996 – 27 abril 2000 ← Josep Borrell i Fontelles – Jaume Matas i Palou → | |
Diputada al Congrés dels Diputats | |
20 març 1996 – 5 abril 2000 Legislatura: sisena legislatura espanyola Circumscripció electoral: Toledo Electa a: eleccions generals espanyoles de 1996 | |
Diputada al Congrés dels Diputats | |
18 juny 1993 – 27 març 1996 Legislatura: cinquena legislatura espanyola Circumscripció electoral: Toledo Electa a: eleccions generals espanyoles de 1993 | |
Diputada al Congrés dels Diputats | |
14 novembre 1989 – 29 juny 1993 Legislatura: quarta legislatura espanyola Circumscripció electoral: Cantàbria Electa a: eleccions generals espanyoles de 1989 | |
Vicepresidenta Partit Popular | |
21 gener 1989 – 31 març 1990 ← cap valor – Supressió del càrrec → | |
Diputada al Congrés dels Diputats | |
9 juliol 1986 – 21 novembre 1989 Legislatura: tercera legislatura espanyola Circumscripció electoral: Madrid Electa a: eleccions generals espanyoles de 1986 | |
Dades personals | |
Formació | Universitat Complutense de Madrid - doctorat (–1973) Universitat Complutense de Madrid - llicenciatura en Dret |
Activitat | |
Lloc de treball | Madrid |
Ocupació | política, empresària, advocada, professora d'universitat |
Ocupador | Universitat Complutense de Madrid, professora d'universitat |
Partit | Partit Popular (1989–) Alianza Popular (1983–1989) |
Membre de | |
Participà en | |
9 abril 2003 | Democràcia sense ira |
Família | |
Cònjuge | José Manuel Bartolomé |
Pare | José Tocino |
Premis
|
Isabel Tocino Biscarolasaga (Santander, 9 de març de 1949) és una política i professora universitària espanyola, que fou Ministra de Medi Ambient en el primer govern de José María Aznar.[1][2][3]
Biografia
Va estudiar dret a la Universitat Complutense de Madrid, en la qual va impartir classes de dret civil.[1]
Membre de l'Opus Dei, el 1985 fou elegida presidenta de l'Associació de Dones Conservadores.[4]
Activitat política
Membre d'Aliança Popular, secretària de l'àrea de condició femenina del partit, arribà a ser vicepresidenta d'aquest partit a mitjans de la dècada del 1980. En les eleccions generals de 1986 fou escollida diputada al Congrés dels Diputats per la circumscripció de Madrid, sent novament escollida diputada en les eleccions de 1989 per la circumscripció de Cantàbria ja pel Partit Popular, i per la circumscripció de Toledo en les eleccions de 1993, 1996 i 2000.
Amb la victòria del Partit Popular en les eleccions generals de 1996 José María Aznar creà el Ministeri de Medi Ambient a partir de competències pròpies de medi ambient que en aquell moment estaven sota la responsabilitat del Ministeri d'Obres Públiques, Transports i Medi Ambient, i sent Isabel Tocino nomenada ministra responsable d'aquesta àrea.[5]
Al juliol de 2002 va renunciar a la seva acta de diputada al Congrés dels Diputats i va anunciar la seva retirada de la vida política.
Carrera empresarial
Des de la retirada de la vida política s'ha dedicat als negocis privats. El mateix any que va deixar el seu escó va ser nomenada presidenta per a Espanya i Portugal del proveïdor de programari Siebel Systems, on també es va integrar dins del Consell de Direcció Europeu de la companyia nord-americana. La funció d'aquest organisme era assessorar sobre les possibilitats de negoci a Europa, tasca per a la qual van comptar amb influents actors polítics del nivell més alt com Helmut Kohl, John Major o Giuliano Amato.
El 2006, l'exministra conservadora va fer el seu primer pas dins de l'elit empresarial espanyola amb el seu nomenament com a vocal del Consell d'Administració de Banif, entitat de banca privada pertanyent al Santander, al qual també entrarà com a consellera independent el 2007. També va ser nomenada consellera de Telemadrid amb l'aprovació del Ple de l'Assemblea de la Comunitat de Madrid a proposta del Grup Popular. Un any més tard arribaria per a Tocino un altre càrrec consultiu de designació política; en els últims mesos del primer mandat de José Luis Rodríguez Zapatero va ser nomenada Consellera electiva d'Estat, càrrec que manté actualment.[3]
A partir de 2013, es produí l'entrada de Tocino al Consell d'Administració de la paperera Ence, i el 2014, el seu ingrés a Naturhouse i Enagás. Al novembre de 2017 Isabel Tocino va ser nomenada presidenta del Banco Pastor i vicepresidenta del Banco Santander, cessant com a consellera independent.[6][7]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Isabel Tocino Biscarolasaga - III Legislatura - Congreso de los Diputados». [Consulta: 28 gener 2024].
- ↑ Pérez de Lama, Ernesto (dir.). Manual del Estado Español 1999. Madrid: LAMA, 1998, p. 267. ISBN 84-930048-0-4.
- ↑ 3,0 3,1 Ecomar. «Isabel Tocino y Salvador Garriga, nuevos Patronos de la Fundación» (en castellà), 13-04-2021. [Consulta: 28 gener 2024].
- ↑ «Isabel Tocino entre los 74 rostros más influyentes del Opus Dei».
- ↑ «TRIBUNA INDEPENDIENTE ISABEL TOCINO -CONSEJERA DEL GRUPO SANTANDER» (en castellà). [Consulta: 28 gener 2024].
- ↑ «Isabel Tocino renuncia como consejera de Naturhouse».
- ↑ «La exministra Isabel Tocino, nueva presidenta del Banco Pastor».
Càrrecs públics | ||
---|---|---|
Precedida per: Josep Borrell Fontelles com a Ministre d'Obres Públiques, Transports i Medi Ambient | Ministra de Medi Ambient 1996 – 2000 | Succeïda per: Celia Villalobos Talero |