Ismael Boulliau

Plantilla:Infotaula personaIsmael Boulliau

Gravat a partir d'un retrat per Pieter van Schuppen (1623?-1702) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Ismaël Boulliaud Modifica el valor a Wikidata
28 setembre 1605 Modifica el valor a Wikidata
Loudun (Regne de França) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 novembre 1694 Modifica el valor a Wikidata (89 anys)
París (Regne de França) Modifica el valor a Wikidata
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballAstronomia Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióastrònom, sacerdot catòlic, bibliotecari, matemàtic, físic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorAbadia de Sant Víctor (1689–1694)
Collège de Laon (1666–1689)
Jacques-Auguste de Thou (1657–1666)
Germans Dupuy (1632–1657) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Royal Society (1667–) Modifica el valor a Wikidata
Premis

Ismael Boulliau (francès: Ismaël Boulliaud) (Loudun, 28 de setembre de 1605 - París, 25 de novembre de 1694) (o, llatinitzat, Bullialdus) va ser un astrònom francès del segle xvii.

Vida

Fill dels calvinistes Ismael Boulliau (notari i funcionari municipal) i Susanna Motet, va iniciar els seus estudis a Loudun i, probablement, va estudiar Dret a Poitiers, acabant la seva formació a París.[1]

El 1625 es va convertir al catolicisme i el 1633 es va traslladar definitivament a París.[2] A París va tenir el patronatge dels germans Dupuy, bibliotecaris reials, i ,després, de l'ambaixador Jacques-Auguste de Thou. Va viatjar per tot Europa comprant llibres per a les biblioteques reials i dels seus mentors.[3] A partir de 1666 va estar al Collège de Laon de París i a l'abadia de Sant Víctor, en la qual va morir el 1694.

Tot el temps de la seva estança a París va gaudir de l'amistat de Gassendi, Mersenne, Descartes, Pascal, Roberval, Hevelius i Huygens.[4]

Obra

Opus novum ad arithmeticam infinitorum libris sex comprehensum, 1682

Malgrat que va publicar uns quants llibres i va viatjar per Holanda, Alemània, Polònia, Itàlia i l'Orient, la reputació de Bolliau com astrònom i matemàtic és deguda, sobretot, a la seva correspondència amb els seus il·lustres amics.[5]

La publicació el 1639 del seu Philolaus el va col·locar en el camp del copernicanisme, però ell va anar més lluny que el mateix Copèrnic en suggerir que el moviment de la terra no era uniforme.

El 1645 publica la seva obra més significativa: l'Astronomia Philolaica en la que es revela com un dels pocs astrònoms seguidors de Kepler i de la seva teoria de l'el·lipticitat de les òrbites planetàries; tot i així critica el que ell considera misticisme keplerià i planteja per primer cop la proporcionalitat inversa de l'atracció amb el quadrat de les distàncies.[6] Després de les crítiques rebudes de Seth Ward, en faria una nova edició amb correccions el 1657.

El 1663 va editar un opuscle de Ptolemeu sobre el judici i la ment, que li va servir per a fer un crítica del dualisme cartesià.[7]

El 1667, en el seu Ad astronomos monita, estableix per primera vegada la periodicitat d'una estrella variable: Mira Ceti.[8]

Boulliau també va publicar llibres de matemàtiques: va editar l'Arithmetica de Teó d'Esmirna (1644); va escriure un llibre inspirat en Arquimedes: De lineis spiralibus (1657); i el seu Opus novum ad arithmeticam infinitorum (1682), quan ja tenia més de setanta-cinc anys.

També se li atribueix la invenció del primer termòmetre de mercuri en vidre[9] i la introducció del mot evecció per a referir-se a les pertorbacions de les òrbites llunars.[10]

  • De natura lucis, 1638
    De natura lucis, 1638
  • Carta de Boulliau, 1664
    Carta de Boulliau, 1664

Referències

  1. ↑ Westfall, 1995, p. x.
  2. ↑ North, 2008, p. 400.
  3. ↑ Clarke, 1969, p. 330 i ss.
  4. ↑ Hatch, 2007, p. 155.
  5. ↑ Hatch, 2007, p. 156.
  6. ↑ North, 2008, p. 401.
  7. ↑ Redondo Reyes, 2020, p. 212-213.
  8. ↑ Hatch, 2007, p. 157.
  9. ↑ Blumenthal, 1992, p. 553.
  10. ↑ Gaythorpe, 1925, p. 862.

Bibliografia

  • Blumenthal, I. «Should we ban the mercury thermometer? Discussion paper» (en anglès). Journal of the Royal Society of Medicine, Vol. 85, Num. 9, 1992, pàg. 553-555. DOI: 10.1177/014107689208500915. ISSN: 0141-0768.
  • Clarke, Jack A. «A Book Buying Tour in 1645: A Note on Ismael Boulliau in Italy» (en anglès). The Journal of Library History, Vol. 4, Num. 4, 1969, pàg. 330-336. ISSN: 0275-3650.
  • Gaythorpe, S.B. «On Horrocks's treatment of the evection and the equation of the centre, with a note on the elliptic hypothesis of Albert Curtz and its correction by Boulliau and Newton» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, Vol. 85, 1925, pàg. 858-865. DOI: 10.1093/mnras/85.8.858. ISSN: 0035-8711.
  • Hatch, Robert Allan. «Ismael Boulliau». A: Hockey, Thomas (ed.). Biographical Encyclopedia of Astronomers (en anglès). Springer, 2007, p. 155-157. ISBN 978-0-387-31022-0. 
  • North, John. Cosmos: An Illustrated History of Astronomy and Cosmology (en anglès). University of Chicago Press, 2008. ISBN 978-0-2265-9441-5. 
  • Redondo Reyes, Pedro «Ismael Boulliau, Nota breve sobre la opinión de Descartes acerca de la especie del alma impresa en el intelecto (1663)» (en castellà). Thémata. Revista de Filosofia, Num. 64, 2020, pàg. 212-219. DOI: 10.12795/themata.2021.i64.10. ISSN: 0212-8365.

Enllaços externs

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Ismael Boulliau» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • Boyer, Carl. «Boulliau, Ismael» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 14 març 2014].
  • Westfall, Richard S. «Boulliau, Ismael» (en anglès). The Galileo Project, 1995. [Consulta: 8 setembre 2024].
  • Página de recerca sobre Boulliau del professor Robert A. Hatch Arxivat 2013-12-06 a Wayback Machine.. Universitat de Florida.
Registres d'autoritat