Jacques Santer

Infotaula de personaJacques Santer

(1994) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 maig 1937 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
Wasserbillig (Luxemburg) Modifica el valor a Wikidata
Diputat al Parlament Europeu

20 juliol 1999 – 19 juliol 2004
Legislatura: cinquena legislatura del Parlament Europeu

Circumscripció electoral: Luxemburg

President de la Comissió Europea
25 gener 1995 – 15 març 1999
← Jacques Delors – Manuel Marín González →
22è Primer ministre de Luxemburg
20 juliol 1984 – 20 gener 1995
← Pierre Werner – Jean-Claude Juncker →
Diputat al Parlament Europeu

17 juliol 1979 – 18 juliol 1979

Circumscripció electoral: Luxemburg

Diputat de la Cambra de Diputats de Luxemburg
10 juny 1979 – 4 gener 1995 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat d'Estrasburg
Ateneu de Luxemburg
Institut d'Estudis Polítics de París
Universitat d'Amsterdam
Lycée classique de Diekirch Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Estrasburg
Brussel·les
Ciutat de Luxemburg Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, advocat, banquer Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Popular Social Cristià Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeDanièle Binot Modifica el valor a Wikidata
FillsPatrick Santer (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis
  • (2005)  doctor honoris causa per la Universitat Fudan
  • (1986)  Medalla Robert Schuman
  •  Orde del Fidel Servei
  •  Gran Creu de l'Orde de la Corona de Roure
  •  Gran Creu de l'Orde de l'Infant Dom Enrique
  •  Gran Creu de l'Orde Militar de Crist
  •  Cavaller de la Gran Creu de l'Orde del Falcó
  •  doctor honoris causa per la Universitat d'Alacant
  •  Gran Creu de l'Orde del Mèrit del Gran Ducat de Luxemburg
  •  Premi Príncep d'Astúries de Ciències Socials
  •  Gran Cordó de l'Orde del Sol Naixent Modifica el valor a Wikidata
Veu de Jacques Santer (francès) Modifica el valor a Wikidata

Jacques Santer (Wasserbillig, avui dins Mertert, Luxemburg, 18 de maig de 1937) és un polític, procurador i notari luxemburguès,[1] Primer Ministre de Luxemburg entre 1984 i 1995, i president de la Comissió Europea entre 1995 i 1999.

Biografia

Va néixer el 18 de maig de 1937 al poblet luxemgurguès de Wasserbilling. Estudià Dret i Economia a la Universitat de París. Entre 1984 i 1989 fou membre del Banc Mundial, i entre 1991 i 1994 governador del Fons Monetari Internacional.

L'any 1998 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de Ciències Socials, al costat del també luxemburguès Pierre Werner.

Activitat política

A partir de 1962 desenvolupà càrrecs ministerials al si del Partit Popular Social Cristià, entrant a formar part del Ministeri de Seguretat Social. Va esdevenir líder del partit l'any 1979, any en el qual va esdevenir Ministre de Finances fins al 1989, primer sota la presidència de Pierre Werner i a partir de 1984 sota la seva pròpia presidència, ja que el 1984 guanyà les eleccions a Primer Ministre de Luxemburg. Aquest càrrec el desenvolupà fins al 1995, any en què fou substituït per Jean-Claude Juncker.

El 1974 fou escollit diputat pel Parlament Europeu, esdevenint-ne vicepresident entre 1975 i 1977. Des d'aquell moment ja sentí una clara vocació europea, veient que aquest era el futur verdader d'Europa.

El 1995 finalitzà la seva tasca com a primer ministre i fou nomenat President de la Comissió Europea, proposat pel canceller alemany Helmut Kohl, càrrec que desenvolupà fins al 1999. Aquell any la Comissió presidida per Jacques Santer hagué de dimitir com a conseqüència de presumptes trames de corrupció que van afectar els seus comissaris, sent substituït per una comissió presidida interinament per Manuel Marín.

Entre 1999 i 2004 Santer fou novament membre del Parlament Europeu.

Enllaços externs

  • (castellà) Informació de Jacques Santer al Parlament Europeu
  • (anglès) Informació de Jacques Santer a la Comissió Europea
  • (castellà) Fundació Príncep d'Astúries, Príncep d'Astúries de Ciències Socials 1998 Arxivat 2010-03-23 a Wayback Machine.
  • (castellà) Informació de Jacques Santer a elpais.com

Referències

  1. Pérez de Lama, Ernesto (dir.). Manual del Estado Español 1999. Madrid: LAMA, 1998, p. 686. ISBN 84-930048-0-4. 



Càrrecs públics
Precedit per:
Jacques Poos
Ministre de Finances
1979-1989
Succeït per:
Jean-Claude Juncker
Precedit per:
Pierre Werner
Primer ministre de Luxemburg
Luxemburg

1984-1995
Succeït per:
Jean-Claude Juncker
Precedit per:
Jacques Delors
President de la Comissió Europea
Unió Europea

1995-1999
Succeït per:
Manuel Marín
Càrrecs en partits polítics i organitzacions
Precedit per:
Nicolas Mosar
President del CSV
1974-1982
Succeït per:
Jean Spautz
  • Vegeu aquesta plantilla
Werner-Schaus II (1969 – 1974)
Bandera de Luxemburg
Bandera de Luxemburg
  • Vegeu aquesta plantilla
1981: Romà Perpinyà  · 1982: Antonio Domínguez  · 1983: Julio Caro Baroja  · 1984: Eduardo García de Enterría  · 1985: Ramón Carande Thovar  · 1986: José Luis Pinillos  · 1987: Juan José Linz  · 1988: Luis Díez del Corral i Luis Sánchez Agesta  · 1989: Enrique Fuentes Quintana  · 1990: Rodrigo Uría González  · 1991: Miguel Artola Gallego  · 1992: Juan Velarde Fuertes  · 1993: Silvio Zavala  · 1994: Aurelio Menéndez  · 1995: Joaquim Veríssimo Serrão i Miquel Batollori  · 1996: John Elliott  · 1997: Martí de Riquer  · 1998: Pierre Werner i Jacques Santer  · 1999: Raymond Carr  · 2000: Carlo Maria Martini  · 2001: Juan Iglesias Santos i El Colegio de México  · 2002: Anthony Giddens  · 2003: Jürgen Habermas  · 2004: Paul Krugman  · 2005: Giovanni Sartori  · 2006: Mary Robinson  · 2007: Ralf Dahrendorf  · 2008: Tzvetan Todorov  · 2009: David Attenborough  · 2010: Equip arqueològic descobridor de l'exèrcit de guerrers de terracota  · 2011: Howard Gardner  · 2012: Martha Nussbaum  · 2013: Saskia Sassen  · 2014: Joseph Pérez  · 2015: Esther Duflo  · 2016: Mary Beard  · 2017: Karen Armstrong  · 2018: Michael Sandel  · 2019: Alejandro Portes  · 2020: Dani Rodrik  · 2021: Amartya Kumar Sen  · 2022: Eduardo Matos Moctezuma  · 2023: Hélène Carrère d'Encausse  ·
Registres d'autoritat
Bases d'informació