James Lorimer

Plantilla:Infotaula personaJames Lorimer

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 novembre 1818 Modifica el valor a Wikidata
Perth i Kinross (Escòcia) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 febrer 1890 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Edimburg (Escòcia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaNewburn Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Edimburg Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióadvocat defensor, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat d'Edimburg Modifica el valor a Wikidata
Membre de
FillsHannah Cassels im Thurn, John Henry Lorimer, Robert S. Lorimer Modifica el valor a Wikidata
Find a Grave: 121670642 Modifica els identificadors a Wikidata

James Lorimer de Kellyfield, FRSE LLD (4 de novembre de 1818 - 13 de febrer de 1890) va ser un defensor i professor de dret públic escocès. Va ser una autoritat en dret internacional. Se li ha atribuït l'encunyació del concepte d'organització internacional.[1]

Biografia

Lorimer va néixer a Aberdalgie House, a Perthshire (Escòcia). Era fill de James Lorimer, gerent de les finques del comte de Kinnoull. Va estudiar a l'escola secundària de Perth i després va estudiar dret a la Universitat d'Edimburg, fent estudis de postgrau a Berlín, Bonn i Ginebra, ampliant la seva comprensió del dret europeu.[2]

Va ser admès a la Facultat d'Advocats el 1845. El 1861 va ser nomenat membre de la Royal Society of Edinburgh, proposat per Leonard Schmitz. Va esdevenir Professor de Dret Públic a la Universitat d'Edimburg el 1862, amb el càrrec de Regius Professor of Public law, que va mantenir fins a la seva mort. El càrrec havia estat vacant des de la mort de Robert Hamilton el 1831.[3][4]

Entre els seus fills hi ha el pintor John Henry Lorimer i l'arquitecte Sir Robert Lorimer. El seu nét fou l'escultor Hew Lorimer. Està enterrat a l'extrem sud-oest del cementiri de Newburn a Fife amb la seva dona i els seus fills. La tomba està dissenyada pel seu fill, Robert Lorimer, qui més tard va ser enterrat a la mateixa tomba.

Hi ha una placa en la seva memòria a l'entrada de la Facultat de Dret de la Universitat d'Edimburg.[5]

Obra

Les publicacions de Lorimer inclouen The Institutes of Law: a Treatise of the Principles of Jurisprudence as Determined by Nature (1872) i The Institutes of the Law of Nations: a Treatise of the Jural Relations of Separate Political Communities (dos volums, 1884).[6]

A Lorimer se li atribueix l'encunyació del concepte d'organització internacional en un article de 1871 a la Revue de Droit International et de Legislation Compare. Lorimer utilitza el terme amb freqüència en els seus dos volums Institutes of the Law of Nations (1883, 1884).[7][8]

La seva filosofia jurídica defensava el dret natural que s'oposava al positivisme jurídic imperant. Defensava que la humanitat es dividia en tres sistemes, la societat civilitzada, la humanitzat bàrbara i la humanitat salvatge.[9] La civilitzada eren les nacions europees i americanes, membres de ple dret de la societat internacional. Les bàrbares eren estats com Turquia, Pèrsia o Siam, així com Xina o Japó, que tenien reconeguts drets parcials. La salvatge era la resta del món.[10]

Les seves preocupacions per l'aplicació del dret natural a les relacions internacionals van ser particularment influents en la formalització de les formes de reconeixement interestatal a l'Europa continental del segle XIX.[11] El 1873 va ser un dels fundadors de l'Institut de Droit International.

Referències

  1. ↑ Potter, Pitman B. «Origin of the Term International Organization» (en anglès). American Journal of International Law, vol. 39, 4, 1945, pàg. 803–806. DOI: 10.1017/S0002930000140515. ISSN: 0002-9300.
  2. ↑ Biographical Index of Former Fellows of the Royal Society of Edinburgh 1783–2002. The Royal Society of Edinburgh, July 2006. ISBN 0-902-198-84-X. 
  3. ↑ «Overview of James Lorimer». Gazetteer of Scotland. [Consulta: 28 juliol 2009].
  4. ↑ Edinburgh and Leith Post Office Directory 1865
  5. ↑ «Millennial Plaques». University of Edinburgh. [Consulta: 28 juliol 2009].
  6. ↑ See Lorimer, James. The Institutes of Law: a Treatise of the Principles of Jurisprudence as Determined by Nature. 2. William Blackwood & Sons, 1880.  via Archive.org
  7. ↑ See Lorimer, James. The Institutes of the Law of Nations: a Treatise of the Jural Relations of Separate Political Communities. 1. 1. William Blackwood & Sons, 1883.  via Archive.org
  8. ↑ See Lorimer, James. The Institutes of the Law of Nations: a Treatise of the Jural Relations of Separate Political Communities. 2. 1. William Blackwood & Sons, 1884.  via Archive.org
  9. ↑ Simpson, Gerry «James Lorimer and the Character of Sovereigns:The Institutesas 21st Century Treatise». European Journal of International Law, 27, 2, 2016-05, pàg. 431–446. DOI: 10.1093/ejil/chw023. ISSN: 0938-5428.
  10. ↑ Bull, Hedley. La sociedad anárquica. Un estudio sobre el orden en la política mundial (en castellà). 2005. Madrid: Editorial Catarata, Agost 2024, p. 90. ISBN ISBN 84-8319-212-8. 
  11. ↑ Schmitt, Carl. The Nomos of the Earth. Telos Press, 2003, p. 304. ISBN 0-914386-30-1.