Jean-Baptiste Morin (astròleg)

Plantilla:Infotaula personaJean-Baptiste Morin

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Jean-Baptiste Morin de Villefranche Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 febrer 1583 Modifica el valor a Wikidata
Villefranche-sur-Saône (Regne de França) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 novembre 1656 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
París (Regne de França) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSaint-Étienne-du-Mont 48° 50′ 47″ N, 2° 20′ 52″ E / 48.8464°N,2.3478°E / 48.8464; 2.3478 Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat d'Avinyó - medicina (1611–1613)
Universitat d'Ais - filosofia (1609–1611) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball París Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióastrònom, metge, catedràtic, matemàtic, astròleg Modifica el valor a Wikidata
OcupadorCollège de France, catedràtic (1630–1656)
Ducat de Luxemburg (1621–1629)
Bisbe de Boulogne-sur-Mer (1613–1617) Modifica el valor a Wikidata
Find a Grave: 257113839 Modifica els identificadors a Wikidata

Jean-Baptiste Morin (francès: Jean-Baptiste Morin de Villefranche) (Villefranche-sur-Saône, 23 de febrer de 1583 - París, 6 de novembre de 1656) va ser un astròleg i astrònom francès.

Vida i obra

Morin va néixer a Villefranche-sur-Saône, localitat que va haver d'abandonar el 1605 a causa d'un conflicte de faldilles que li va provocar una ferida greu. A partir de 1605 va gaudir de la protecció del bisbe Guillaume du Vair, cosa que li va permetre estudiar a les universitats d'Ais i d'Avinyó.[1] Després de graduar-se el 1613, va marxar a París, on va treballar pel bisbe de Boulogne, Claude Dormy, qui el va encoratjar en l'estudi de l'astrologia i el va enviar a Hongria a estudiar les mines i els metalls.

A partir de 1621 va estar al servei del duc de Luxemburg[2] i el 1930. amb el favor de la reina regent, Maria de Mèdici i el cardenal Pierre de Bérulle,[3] va ser nomenat professor del Collège de France, càrrec que va mantenir fins la seva mort el 1656, tot i que els darrers anys de la seva vida va patir un important menysteniment.[4]

Partidari fanàtic del geocentrisme i de l'immobilitat de La Terra, va intentar demostrar-la amb un mètode fonamentat en les posicions de la Lluna.[5]

Morin va ser l'astròleg europeu de més anomenada,[6] en un període en el que aquesta disciplina començava a ser fortament criticada i s'iniciava el seu desprestigi.[7] La seva magna obra, Astrologia Gallica,[8] no va ser publicada fins el 1661, de forma pòstuma gràcies als auspicis de la reina Maria Lluïsa de Polònia, i contenia una teoria innovadora de la astrologia.[9] No és estrany que no trobés editor ja que l'obra tenia unes 900 pàgines en llatí.[10] En ella defensava una teoria de l'astrologia més basada en la probabilitat que en la predeterminació.

Referències

  1. ↑ Garber, 1995, p. 64.
  2. ↑ Garber, 1995, p. 65.
  3. ↑ Drévillon, 1996, p. 164.
  4. ↑ Drévillon, 1996, p. 167.
  5. ↑ Grenet, 1994, p. x.
  6. ↑ Hatch, 2017, p. 487.
  7. ↑ Drévillon, 1996, p. 163.
  8. ↑ Auger, 1950, p. 256.
  9. ↑ Holden, 2006, p. 174.
  10. ↑ Drévillon, 1996, p. 168.

Bibliografia

  • Auger, Léon «La controverse entre Morin et Descartes sur la matière subtile» (en francès). Revue d'histoire des sciences et de leurs applications, Vol. 3, Num. 3, 1950, pàg. 255-262. ISSN: 0048-7996.
  • Drévillon, Hervé. Lire et écrire l'avenir: l'astrologie dans la France du Grand Siècle, 1610-1715 (en francès). Epoques. Champ Vallon, 1996. ISBN 2-87673-236-X. 
  • Garber, Daniel. «J.-B. Morin and the Second Objections». A: Roger Ariew, Marjorie Grene (eds.). Descartes and His Contemporaries: Meditations, Objections, and Replies (en anglès). University of Chicago Press, 1995, p. 63-82. ISBN 0-226-02629-9. 
  • Grenet, Micheline. La passion des astres au XVIIe siècle: De l'astrologie à l'astronomie (en francès). Hachette livre, 1994. ISBN 978-2-0139-5651-2. 
  • Hatch, Robert Alan «Between Astrology and Copernicanism: Morin – Gassendi – Boulliau» (en anglès). Early Science and Medicine, Vol. 22, Num. 5-6, 2017, pàg. 487-516. DOI: 10.1163/15733823-02256P05. ISSN: 1383-7427.
  • Holden, James Herschel. A History of Horoscopic Astrology (en anglès). American Federation of Astrologers, 2006. ISBN 978-0-86690-463-6. 

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jean-Baptiste Morin
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Jean-Baptiste Morin (astròleg)» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • Westfall, Richard S. «Morin, Jean-Baptiste» (en anglès). The Galileo Project, 1995. [Consulta: 21 agost 2024].
Registres d'autoritat