Joan-Enric Vives i Sicília
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 24 juliol 1949 (74 anys) Barcelona (Espanya) |
| Arquebisbe catòlic | |
| 19 març 2010 – | |
 62è Copríncep episcopal d'Andorra | |
| 12 maig 2003 – ← Joan Martí i Alanis Juntament amb: Jacques Chirac, Nicolas Sarkozy, François Hollande, Emmanuel Macron | |
 Bisbe d'Urgell | |
| 12 maig 2003 – ← Joan Martí i Alanis Diòcesi: bisbat d'Urgell | |
 Bisbe auxiliar de Barcelona | |
| 9 juny 1993 – 25 juny 2001 Diòcesi: arquebisbat de Barcelona | |
| Bisbe titular de Nona | |
| 9 juny 1993 – 25 juny 2001 ← Agustín García Gasco Vicente – Socrates Buenaventura Villegas → Diòcesi: bisbat de Nona | |
| 64è Rector del Seminari Conciliar de Barcelona | |
| 1991 – 1997 ← Ramon Prat i Pallarés – Ramon Corts i Blay → | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Formació | Universitat de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | bisbe catòlic (1993–), rector (1991–1997), prevere catòlic de ritu romà (1974–), catedràtic |
| Ocupador | Universitat de Barcelona |
| Ordenació sacerdotal en el ritu romà | 24 de setembre de 1974 |
| Consagració | 5 de setembre de 1993 per Ricard Maria Carles i Gordó |
Premis
| |
 | |
| Lloc web | bisbaturgell.org |
Joan-Enric Vives i Sicília (Barcelona, 24 de juliol de 1949) és un religiós català que ostenta els títols de bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra des del 2003 i el d'arquebisbe d'Urgell ad personam (a títol personal) des del 2010.[1][nota 1][2]
Biografia
Vives fou el tercer fill de Francesc Vives Pons i Cornèlia Sicília Ibáñez, petits comerciants de Barcelona. Després del batxillerat cursat a l'Escola Pere Vila i a l'Institut Jaume Balmes de Barcelona, entrà al Seminari de Barcelona el 1965 on estudià Humanitats, Filosofia i Teologia, al Seminari Conciliar de Barcelona i a la Facultat de Teologia de Barcelona (secció Sant Pacià). Llicenciat en Teologia per la Facultat de Teologia de Barcelona el 1976 i en Filosofia i Ciències de l'Educació –secció Filosofia– a la Universitat de Barcelona el 1982, féu els cursos de doctorat en Filosofia a la Universitat de Barcelona (1990-1993).[3]
Fou ordenat prevere a la seva parròquia natal, Santa Maria del Taulat de Barcelona, el 24 de setembre de 1974, i fou incardinat a l'arxidiòcesi de Barcelona. Fou nomenat bisbe titular de Nona i auxiliar de Barcelona el 9 de juny de 1993. Fou consagrat bisbe a la Catedral de Barcelona el 5 de setembre del mateix any. Entre 1991 i 1997 fou rector del Seminari Conciliar de Barcelona.[4][5]
Fou nomenat bisbe coadjutor d'Urgell el 25 de juny del 2001. Dos anys més tard, el 12 de maig del 2003, amb la renúncia per edat de l'arquebisbe Joan Martí i Alanís, Vives fou nomenat bisbe d'Urgell; el 10 de juliol dugué a terme el jurament constitucional com a nou copríncep d'Andorra a la Casa de la Vall d'Andorra la Vella.[3] El 19 de març de 2010, el papa Benet XVI va concedir-li el títol i la dignitat d'arquebisbe ad personam.[1]
Càrrecs eclesials
- Membre fundador i consiliari del Moviment de Joves Cristians en ambients populars JOBAC (1975-1987)
- Formador (1987-1991) i després Rector del Seminari Conciliar de Barcelona (1991-1997)
- Secretari del Consell Presbiteral de l'Arxidiòcesi de Barcelona (1978-1989) i Membre i Secretari del seu Col·legi de Consultors (1985-1995)
- Secretari del Consell Episcopal de Barcelona (1988-1990) i del Consell Assessor del Cardenal Narcís Jubany (1987-1990).
- Delegat episcopal a Justícia i Pau de Barcelona (1978-1993)
- Rector del Seminari Conciliar de Barcelona (1991-1997)[3]
Activitat docent
- Professor d'Història de la Filosofia a la Facultat de Teologia de Catalunya (1983-1993) i a la Facultat Eclesiàstica de Filosofia de la Universitat Ramon Llull (1988-1993)
- Vicedegà de la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull (1989-1993) i membre del Patronat de la Fundació privada per a la Universitat Ramon Llull (1991-1994)[3]
Distincions honorífiques
En tant que copríncep d'Andorra i cap de l'Estat, Vives ha rebut diversos honors i distincions.
- Medalla d'Honor de Barcelona (1999)[6]
Gran creu de l'Orde de Crist, concedida pel president de la República Portuguesa (2010)
Notes
- ↑ Tot i que el bisbat d'Urgell pertany a l'arquebisbat metropolità de Tarragona, s'atorga el títol d'arquebisbe d'Urgell ad personam per la singularitat d'aquest bisbat.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 ACN. «Benet XVI concedeix el títol d'arquebisbe 'ad personam' a Joan-Enric Vives, bisbe d'Urgell - 19 març 2010». [Consulta: 1r novembre 2019].
- ↑ «Joan-Enric Vives i Sicília». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «El Papa Benedicto XVI concede a Mons. D. Joan Enric Vives Sicilia el título de Arzobispo "ad personam"» (en castellà). Conferencia Episcopal Española, 19-03-2010. Arxivat de l'original el 2014-09-20. [Consulta: 3 maig 2015].
- ↑ Subirà i Blasi, Enric. El Seminari de Barcelona, (1593-1917):aportació per a una anàlisi de la influència de la formació del clergat en el desenvolupament del pensament catòlic a Catalunya. Pròleg de Casimir Martí. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1993. (Scripta et documenta ; 49), p. 450 ISBN 8478264701 OCLC 803511442
- ↑ Bada i Elias, Joan. El Seminari Conciliar de Barcelona : (1868-1982). Barcelona: Seminari Conciliar, 1983, p. 143-144. ISBN 84-300-8734-6.
- ↑ «Llista Medalles d'Honor de la ciutat de Barcelona». Ajuntament de Barcelona, 2014. Arxivat de l'original el 2014-11-08. [Consulta: 21 febrer 2015].
| Títols | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Agustín García-Gasco Vicente |  Bisbe titular de Nona 9 de juny de 1993 - 25 de juny de 2001 | Succeït per: Socrates Buenaventura Villegas |
| Precedit per: Joan Martí i Alanis |  Bisbe d'Urgell 2003 - | Succeït per: - |
| Arquebisbe d'Urgell (ad personam) 2010- | ||
 62è Copríncep d'Andorra 2003 - | ||
