Joan Barril i Cuixart

Joan Barril

Joan Barril signant llibres durant la Diada de Sant Jordi de 2011 a Sabadell.
Biografia
Naixement	20 gener 1952 Barcelona
Mort	13 desembre 2014 (62 anys) Barcelona
Causa de mort	Causes naturals  (Pneumònia)
Dades personals
Nacionalitat	Catalunya
Activitat
Camp de treball	Activitat literària, ficció literària, periodisme i literatura infantil i juvenil
Ocupació	Escriptor, periodista
Ocupador	Ràdio 4 COM Ràdio El Món Catalunya Ràdio
Premis Premi Ramon Llull de novel·la Premi Crítica Serra d'Or de Literatura Infantil i Juvenil Premi Sant Joan de narrativa

Joan Barril i Cuixart (Barcelona, 20 de gener de 1952 - Barcelona, 13 de desembre de 2014) fou un escriptor i periodista català.^[1]

Biografia

En la dècada de 1980 va treballar a Ràdio 4 i va compartir els micròfons amb professionals com Maria Matilde Almendros, Víctor Alexandre i Enric Frigola.^[2] De 2000 a 2005 presentà el programa matinal La R-pública a COM Ràdio i la seva darrera feina va ser la direcció d'El cafè de la República, un programa radiofònic sobre actualitat que s'emetia de 9 a 10 de la nit per Catalunya Ràdio^[3] i el programa Qwerty sobre literatura a Barcelona TV. A El cafè de la República, Barril entrevistà durant les seves nou temporades destacades figures del pensament i de la literatura vingudes d'arreu del món, com Zygmunt Bauman o Emili Teixidor.^[4]

Com a periodista, va dirigir el setmanari El Món i ha estat columnista a diaris com Diari de Barcelona, El País, La Vanguardia i El Periódico de Catalunya.^[4] Col·laborava amb El Periódico de Catalunya fins a l'octubre de 2014, com a articulista de dilluns a divendres i publicant un conte setmanal. A la televisió, fou director, al Canal 33 de Catalunya, del programa L'illa del tresor amb Joan Ollé. Presentava el programa sobre llibres Qwerty a Barcelona Televisió. Va ser el fundador i editor de l'editorial Barril & Barral.

Considerat proper a l'entorn socialista, donà suport públicament a Pasqual Maragall i el 2011 formà part del consell assessor de Convergència i Unió a les eleccions generals espanyoles.^[4][5]

L'octubre de 2014 va ser ingressat per una pneumònia de la qual no es va recuperar i que li va provocar la mort la matinada del 13 de desembre de 2014.^[6][7][4] L'any següent es publica la seva novel·la pòstuma La dona immòbil.^[8]

Premis literaris

• 1988 Premi Pere Quart d'humor i sàtira per Un submarí a les estovalles
• 1993 Premi Lliri de l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya.^[9]
• 1998 Ramon Llull per Parada obligatòria
• 1998 Ramon Muntaner per Tots els ports es diuen Helena
• 2000 Premi Crítica Serra d'Or de Literatura Infantil i Juvenil per Tots els ports es diuen Helena
• 2002 Premi 23 d'Abril per Certes mentides
• 2010 Premi Sant Joan de Caixa Sabadell per Les terres promeses

Obres

• 1988 — Un submarí a les estovalles
• 1997 — Condició de pare
• 1998 — Parada obligatòria
• 1998 — Tots els ports es diuen Helena
• 2001 — Gairebé una parella
• 2002 — Certes mentides
• 2002 — Bons propòsits (juntament amb Joan Ollé)
• 2003 — Ens truquem i altres contes del diumenge
• 2007 — Sobre l'amor
• 2008 — 100 contes morals
• 2008 — Sobre la distància
• 2009 — 201 contes corrents
• 2009 — Sobre els plaers (Manual de l'Optimista)
• 2010 — Les terres promeses
• 2012 — El caçador d'ombres
• 2015 — La dona immòbil (pòstuma)^[10]

Referències

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)
	Viquidites

• Web d'El Cafè de la República Arxivat 2010-03-14 a Wayback Machine.
• Entrevista a Joan Barril Arxivat 2006-09-05 a Wayback Machine.