Joaquín María Ferrer Cafranga

José María Ferrer Cafranga

Nom original	(es) Joaquín María Ferrer Cafranga
Biografia
Naixement	7 desembre 1777 Pasaia (Guipúscoa)
Mort	30 setembre 1861 (83 anys) Arrasate (Espanya)
President del Consell de Ministres d'Espanya de la Regencia de Baldomero Espartero
10 de maig de 1841 – 20 de maig de 1841
← Baldomero Espartero Antonio González y González →
Ministre d'Hisenda
14 d'agost de 1836 – 11 de setembre de 1836
← José Ventura Aguirre-Solarte Iturraspe Juan Álvarez Mendizábal →
10 de maig de 1841 – 20 de maig de 1841
← Agustín Fernández Gamboa Fernández de Arroyabe Pere Surrà i Rull →
Ministre d'Estat
16 de setembre de 1840 – 20 de maig de 1841
← Vicente Sancho y Cobertores Antonio González y González →
Alcalde de Madrid
1840 – 1840
← Salustiano de Olózaga Almandoz Francisco Javier Ferro Mateo →
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	diplomàtic, ministre, polític, militar
Partit	Partit Progressista
Premis (10 febrer 1841)  Cavaller Gran Creu de l'Orde del Lleó Neerlandès
Diputat al Congrés dels Diputats Senador al Senat espanyol

Joaquín María de Ferrer y Cafranga (Pasaia, 8 de desembre de 1777 - Santa Águeda, 30 de setembre 1861) va ser un polític i militar espanyol.

Biografia

Destinat com Capità al Perú, va passar quatre anys (1811-1815) en terres americanes fins al seu retorn a Espanya. Va estar actiu en política com a Diputat per Guipúscoa durant el Trienni Liberal, però en 1823 es va veure obligat a l'exili pel gir absolutista de Ferran VII. Va residir en el Regne Unit i França, per tornar en 1833. Durant la minoria d'edat d'Isabel II, va ser Ministre d'Hisenda sota la presidència de Calatrava en 1836 durant un sol dia, en moments especialment convulsos. Després va ser elegit diputat i va presidir les Corts Generals de 1836 a 1837.^[1][2]

Vinculat a Baldomero Espartero i al Partit Progressista, es va veure desplaçat de la primera línia política fins que aquest va assumir la Regència. Va ser nomenat de nou Ministre d'Hisenda, Ministre d'Estat interí i President del Consell de Ministres (1840-1841). Amb la sortida d'Espartero en 1843, va ser nomenat senador vitalici, cambra que va presidir.^[3] Llavors amb prou feines va participar en l'activitat política, salvo per a algunes missions diplomàtiques i de relacions comercials internacionals.

Referències

Càrrecs públics
Precedit per: Salustiano de Olózaga Almandoz	Alcalde de Madrid 1840	Succeït per: Francisco Javier Ferro Mateo
Precedit per: Baldomero Espartero	President del Govern d'Espanya (maig) 1841	Succeït per: Antonio González y González
Precedit per: Vicente Sancho y Cobertores	Ministre d'Estat 1840 – 1841	Succeït per: Antonio González y González
Precedit per: José Ventura Aguirre Agustín Fernández Gamboa	Ministre d'Hisenda (agost-setembre) 1836 (maig) 1841	Succeït per: Juan Álvarez Mendizábal Pere Surrà i Rull