Joseph Fesch
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 3 gener 1763 Ajaccio (Còrsega) |
| Mort | 13 maig 1839 (76 anys) Roma |
| Gran capellà de França | |
| 1805 – 1814 ← cap valor – Alexandre Angelico → | |
| Cardenal | |
| 17 gener 1803 – | |
| Arquebisbe catòlic | |
| 15 agost 1802 – ← Yves Alexandre de Marbeuf – Joachim-Jean-Xavier d'Isoard → Diòcesi: arquebisbat de Lió | |
| Par de França | |
| Membre del Senat conservador | |
| Ambaixador | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot catòlic (1787–), diplomàtic, col·leccionista d'art, polític |
| Consagració | Giovanni Battista Caprara Montecuccoli |
| Participà en | |
| 14 desembre 1830 | conclave de 1830-1831 |
| 1829 | conclave de 1829 |
| 2 setembre 1823 | conclave de 1823 |
| Altres | |
| Títol | Comte |
| Família | Dinastia Bonaparte |
| Pares | Franz Fesch (en)  i Angela Maria Pietra-Santa (en) |
Premis
| |
Signatura  | |
 | |
 | |
Joseph Fesch (Ajaccio, 1763 – Roma, 1839) fou un cardenal francès i oncle matern de Napoleó Bonaparte.
Destinat a l'estat eclesiàstic, estudià al seminari d'Ais. El 1791 era arxidiaca, però durant la Revolució francesa ingressà a l'exèrcit, i el 1796, en la primera campanya d'Itàlia, rebé del seu nebot Bonaparte el càrrec de comissari de Guerra, però a causa de les moltes queixes i acusacions que se li dirigiren, aviat renuncià al títol.
El 1799 tornà a l'estat eclesiàstic i fou nomenat canonge de Bastia; l'abril de 1802 va ser promogut a la cadira arquebisbal de Lió; el 1803 se li atorgà el capell cardenalici i poc després fou nomenat ambaixador francès a la cort pontifícia. El 1804 acompanyà el Papa a París per la coronació de Napoleó I; al mateix temps se li donà el càrrec de gran capellà de l'emperador i fou nomenat, a més, comte i senador.[1]
El 1810 presidí a París un concili del clergat francès, en què parlà a favor del papa Pius VII i contra els mals tractes que donava Napoleó al Pontífex. Havia estat proposat anteriorment per a l'arquebisbat de París, però no va voler acceptar l'honor. En apropar-se els austríacs (1814) escapà amb Leticia, mare de l'emperador, a Roma, on hi visqué completament retirat, dedicat a les arts i les ciències.
No volgué renunciar a l'arquebisbat de Lió, pel qual aquesta diòcesi fou administrada per un vicari durant vint-i-quatre anys. La seva col·lecció de pintures, de renom universal, contenia més de 20.000 obres. La seva correspondència amb Napoleó fou publicada per Du Casse (París, 1855).
A Ajaccio se li erigí una estàtua en bronze el 1856.
Bibliografia
 | Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets. |
- Tom núm. 23, pàgs. 1113-14 de l'enciclopèdia Espasa
Referències
- ↑ Latreille, André. Napoléon et le Saint-Siège (1801-1808) : l'ambassade du cardinal Fesch à Rome (tesi) (en francès). París: Faculté des lettres de l'Université de Paris, 1935. Arxivat 2021-01-31 a Wayback Machine.
