Karramiyya
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | corrents de l'islam  |
| Història | |
| Creació | segle IX |
| Fundador | Muhàmmad ibn Karram as-Sijistaní |
La karramiyya fou un corrent islàmic que va florir als països musulmans centrals i orientals, especialment a l'Iran, entre el segle ix i el XIII.
El va fundar el sufí Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Karram nascut vers el 806 a Zarang al Sistan. Va estudiar al Khurasan, va anar a la Meca, va tornar al Khurasan i va predicar a Ghur i Ghardjistan; a la seva tornada a Nishapur fou arrestat pel governador Muhàmmad ibn Tahir ibn Abd-Al·lah (862-873); fou alliberat el 865 i va anar a Jerusalem on va morir el gener o febrer del 869.
Van seguir les seves idees grups importants a Nishapur (els Banu Mahmashadh) i a Jerusalem; foren protegits pels primers emirs gaznèvides Sebuktengin i Mahmud de Gazni. Els sultans gúrides Ghiyath al-Din Muhammad (Shams al-Din Muhammad 1163-1203) i Muizz al-Din Muhammad (Shihab al-Din Muhammad 1203-1206) foren adeptes de la secta però després van optar per l'escola xafiïta.
La secta era literalista i antropomorfa. Interpretava de manera diferent algunes parts de l'Alcorà; prohibia matar als infidels i declarava que Alí i Muàwiya podien ser imams al mateix temps. En general foren considerats sunnites i anti mutazilites.
Bibliografia
- Encyclopaedia of Islam, Brill Publishers, Leiden, s.v. "Karrāmiyya".
Sufisme | ||
|---|---|---|
| Conceptes | tahqiq (experiència mística) • irfan (gnosi) • malamiyya (espiritualitat) • ixq (amor diví) • baqa (permanència) • kaixf (desvetllament) • ilham (inspiració) • fanà (anihilació) • qurba (proximitat de Déu) • walaya (santedat) • sirr (secret de l'esperit) • nafs (ànima) • nur (essència) • qutb (‘eix’) • Hu (‘Ell’, Déu) |  |
| Pràctiques | zuhd (ascetisme) • khalwa (seclusió) • muràqaba (meditació) • samà (escoltar) • dhikr (recitació) • mahabba (camí de l'amor) • mujàhada (esforç) • muhas (introspecció) • dhawq (percepcions de l'ànima) • baya (respecte) • ubbad (pregària) • ikhlàs (sinceritat) • hadhra (celebració sufí) • morabit (adoració dels sants) | |
| Confraries | akhis · alevis · ammariyya · aixrafiyya · bayramiyya · bayyumiyya · hansaliyya · haririyya · hazmiriyyun · hurufiyya (nuktawiyya · kizilbaix · bektashiyya) · issawa · karramiyya · khalwatiyya (marwaniyya · sunbuliyya · şabaniye · xadhiliyya (madaniyya · nasiriyya) · xamsiyya · usxakiyya) · khatmiyya · mawlawiyya · muridiyya · naqxbandiyya (xattariyya) · nimat Allahiyya · parsaiyya · qadiriyya · qalandarí · rahmaniyya · rifaiyya · salihiyya · sanusiyya · suhrawardiyya · tijaniyya · wazzaniyya · xarkawa · yasawiyya · ziyaniyya | |
| Sufís destacables | Primerencs: Hàssan al-Basrí • Dhu-n-Nun al-Misrí • Ràbia al-Adawiyya • Abu-Yazid al-Bistamí • al-Muhassibí • Junayd al-Bagdadí • Sahl at-Tustarí • Abu-Tàlib al-Makkí • hí • al-Hal·laj • an-Niffarí Formadors: as-Sarraj • Abd-ar-Rahman as-Sulamí • Abu-Nuaym al-Isfahaní • al-Quxayrí • al-Hujwirí• Abd-Al·lah al-Ansarí • al-Ghazalí • Abd-al-Qàdir al-Jilaní • Àhmad ar-Rifaí • Xihab-ad-Din as-Suhrawardí • Abu-Saïd ibn Abi-l-Khayr • Abd-al-Khàliq Ghujduwaní • Najm-ad-Din Kubra • Baha-ad-Din Walad • Muhyi-d-Din aix-Xistí • Ibn al-Arif • Abu-Màdyan • Ibn Sabín • aix-Xuixtarí • Attar • Ibn Arabí | |
| Altres nocions | ||
