Khamtis

Khamtis

Tipus	tribu

Els khamtis són una ètnia muntanyesa d'origen shan que viu al nord-est d'Assam, est d'Arunachal Pradesh i a la divisió de Sagaing a Birmània, fins a l'estat Katxin. El seu nombre es calcula actualment en uns quinze mil dels que un terç viuen a Birmània. Emparentats als khamtis hi ha quatre grup tribals: Kamjangs, Aitonies, Pani Nores i Phakials; són considerats d'estatus inferior sense dret a prendre esposes khamtis si bé aquestos si que es poden casar amb les seves dones.^[1]

Les seves cases es construeixen sobre plataformes sent la més gran la del cap. Els homes i les dones porten sovint els vestits nacionals: jaqueta de cotó i faldilla del tipus escocès amb quadres, pels homes, i les dones un vestit blau lligat sota els braços fins als turmells, amb jaqueta sobre. Tant homes com dones són forts i robustos

Són de religió budista del corrent Theravada encara que la major part no són vegetarians (però no mengen vaca) i beuen licors (excepte els sacerdots). El monestir o Bapuchang, és una casa gran al poble cuidat per dues persones, el titular i una que es prepara per ser el seu successor, que reben el menjar diàriament de les dones del poble; la decoració interior és del tipus clàssic budista; els sacerdots, anomenats thomons, porten el cap rapat i la clàssica roba groga. Disposen d'alguns llibres sagrats. celebren el naixement de Sidharta Gautama (al que anomenen Kodoma) en dijous; les seves celebracions coincideixen amb la lluna plena. El poble sovint adora a Buda i a deïtats hindús com Debi o Durga; no obstant les deïtats hindús tenen els seus propis sacerdots anomenats pomus.

La seva llengua és el Lik-Tai i la seva escriptura ha estat adoptada del shan.

Vegeu també

• Muntanyes Khamti.
• Manabum.

Referències