L'últim petó

L'últim petó

L'ultimo bacio
Fitxa
Direcció	Gabriele Muccino
Protagonistes	Giovanna Mezzogiorno Stefano Accorsi Stefania Sandrelli Martina Stella Pierfrancesco Favino Claudio Santamaria Sabrina Impacciatore Giorgio Pasotti Sergio Castellitto Regina Orioli Marco Cocci Luigi Diberti Daniela Piazza Lina Bernardi Piero Natoli Vittorio Amandola Silvio Muccino Carmen Consoli Ines Nobili Elisabetta Rocchetti
Producció	Domenico Procacci
Dissenyador de producció	Eugenia F. Di Napoli
Guió	Gabriele Muccino
Música	Paolo Buonvino
Fotografia	Marcello Montarsi
Muntatge	Claudio Di Mauro
Vestuari	Nicoletta Ercole
Productora	Fandango
Distribuïdor	THINKFilm
Dades i xifres
País d'origen	Itàlia
Estrena	2001
Durada	115 min
Idioma original	italià
Rodatge	Europa i Florència
Color	en color
Descripció
Gènere	comèdia romàntica i drama
Tema	amor romàntic, matrimoni, selecció de company, crisi i envelliment humà
Lloc de la narració	Itàlia
Premis i nominacions
Nominacions	Premis del Cinema Europeu a la millor actriu (2001) David di Donatello al millor director
Premis	Sundance World Cinema Audience Award (en) (2002)

L'últim petó (títol original: L'ultimo bacio) és una pel·lícula italiana de Gabriele Muccino, estrenada l'any 2001. Ha estat doblada al català ^[1]

Com a Come et nessuno maig, film que ha permès al seu director adquirir una certa notorietat a Itàlia, L'últim petó ha conegut un èxit ressonant al seu país d'origen, assolint cinc David di Donatello gràcies a la seva formidable transposició de la crisi de la parella després d'alguns anys de vida comuna i de les indecisions de 5 joves a la trentena dividits entre amor, odi, desil·lusions i adulteri.

El film ha estat objecte l'any 2006 d'un remake als Estats Units, Last Kiss, tenint per a intèrpret principal l'actor Zach Braff. Reprenent la majoria de les escenes del film inicial, el film no va arribar, segons el parer de molts crítics, a retransmetre la malenconia i l'exactitud del film coral de Muccino.

Argument

El film gira al voltant de Carlo i Giulia, a la trentena, que viuen una vida de parella aparentment plàcida de matrimoni. El film comença per una escena on surten Carlo, Giulia i els seus pares respectius, anunciant a aquests últims l'arribada d'un feliç esdeveniment.

Així, es narren les històries de la mare de Giulia, obsessionada per l'edat i decebuda pel poca atenció que li concedeix el seu marit psicòleg, i li confessarà després un passat carregat de sentit per al futur de la parella. Els amics de Carlo per la seva banda; Adriano que no suporta més la vida de parella que porta amb la seva esposa i el seu bebè; Alberto que no arriba a crear un enllaç estable amb una persona del sexe oposat; i Paolo torturat pel seu història amb Arianna i pel seu pare malalt.^[2]

Repartiment

• Stefano Accorsi: Carlo
• Giovanna Mezzogiorno: Giulia
• Stefania Sandrelli: Anna
• Marco Cocci: Alberto
• Pierfrancesco Favino: Marco
• Sabrina Impacciatore: Livia
• Martina Stella: Francesca
• Regina Orioli: Arianna

Rebuda

• David di Donatello: director Gabriele Muccino, productor Domenico Procacci, actriu a un segon paper Stefania Sandrelli, muntatge Claudio di Mauro.

• "Una pel·lícula influenciada per Robert Altman però feta sense l'amargor del mestre. Pot semblar una barreja d'òpera italiana i comèdia, però en esperit és shakesperiana" ^[3]

• "Encara que pugui semblar feta per acontentar al gran públic, està calculada de manera intel·ligent, és perceptiva i sovint bastant divertida (...) i és una mica més 'fosca' del que al principi sembla"^[4]
• "No és Fellini, per descomptat, però té vida. Mai deixa de moure's, fins i tot encara que s'estigui xocant amb clixés durant tot el camí"^[5]

Vegeu també

• Last Kiss, 2006) és un remake americà de Tony Goldwyn^[6]
• Baciami ancora, continuació sortida l'any 2010 on es troba les mateixes parelles 10 anys després.

Referències