La bella addormentata
  | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Luigi Chiarini |
| Protagonistes | Luisa Ferida Amedeo Nazzari Osvaldo Valenti Teresa Franchini Pina Piovani Guido Celano Fiorella Betti Achille Togliani Gildo Bocci Carlo Bressan Giovanni Dolfini Angelo Dessy Margherita Nicosia Piero Palermini |
| Dissenyador de producció | Guido Fiorini |
| Guió | Luigi Chiarini, Umberto Barbaro i Vitaliano Brancati |
| Música | Achille Longo junior |
| Fotografia | Carlo Montuori |
| Vestuari | Gino Carlo Sensani |
| Productora | Cines |
| Distribuïdor | Ente Nazionale Industrie Cinematografiche |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Itàlia |
| Estrena | 1942 |
| Durada | 90 min |
| Idioma original | italià |
| Color | en blanc i negre |
| Descripció | |
| Gènere | comèdia i drama |
    | |
La bella addormentata és una pel·lícula de 1942 dirigida per Luigi Chiarini.
Malgrat el títol, la pel·lícula no té res a veure amb el conte de fades de Charles Perrault, sinó que està basada en l'obra homònima de Rosso di San Secondo, i representa un dels grans exemples. del gènere del cinema italià conegut com a calligrafismo.[1]
Argument
La criada Carmela arriba del poble per servir a casa del notari Don Domenico, hipòcrita i ambigu, i és seduïda per ell. La noia fuig de la casa i cau a les urpes d'una bruja que, afalagant-la amb promeses, vol comerciar amb la seva bellesa. Un jove, Salvatore conegut com a Nero, que treballa en el procés del sofre la treu de la casa vergonyosa i obliga el notari a reparar el mal fet casant-se amb ella. La noia passa pels diferents esdeveniments com si estigués en un estat d'adormiment. El dia del seu casament es desmaia abans d'entrar a l'església i cau greument malalta. Abans de morir revela que el sulfatador era el seu únic amor i la incomprensió d'ell li va causar la malaltia.
Repartiment
- Luisa Ferida: Carmela
- Amedeo Nazzari: Salvatore, dit el Nero
- Osvaldo Valenti: Domenico Caramandola
- Teresa Franchini: tia Agata
- Pina Piovani: Nunziata
- Margherita Bossi Nicosia: Concetta
- Guido Celano: solfataro
- Carlo Dessy: sulfatador
- Fiorella Betti: Erminia
- Gildo Bocci: mercant
- Roberto Pasetti: patró del cafè Trinacria
- Pietro Bigerna: mariscal dels carabiners
- Piero Palermini: client del cafè Trinacria
- Renata Drago: noia
- Isa Mari: noia
- Luigi Urbinati: home amb gramòfon
- Renato Navarrini: metge
- Achille Togliani
Distribució
La pel·lícula fou presentada a la 10a Mostra Internacional de Cinema de Venècia (1942). Realitzada als estudis del Centro Sperimentale di Cinematografia de Roma, es va estrenar als cinemes la segona quinzena de setembre de 1942.[2]
Crítica
'Una aventura colorida', va definir la seva comèdia Rosso di San Secondo; volia reunir un tema de terra pintat fosc amb alguns indicis surrealistes derivats de Verga, De Roberto, Capuana. I Chiarini, minuciós i refinat pintor d'ambients, perspicaç coneixedor de les expressions pictòriques més recents [..] ha enfocat la lent als dos pols oposats: el poble sicilià [..] i la dona de la trena negra i el caminar de coèfora [..] sense mostrar-nos una bardissa de figues o un camp de tarongers (és a dir, abominant el pintoresc) ha compost un "clima" sicilià perfecte: catòlic i gelós, roent i absolut, alimentat amb pebrots cebats i vins densos, amb coralls i cristalls. Dins d'aquest clima, "la bella addormentata" passa com l'àngel de Dante a l'Estígia "amb plantes seques". Sota la direcció de Chiarini, Ferida és perfecta en els seus gestos, en l'ambientació de la figura, en la seva mirada, en la seva veu".[3]
Referències
Bibliografia
- Brunetta, Gian Piero. The History of Italian Cinema: A Guide to Italian Film from Its Origins to the Twenty-first Century. Princeton University Press, 2009.
- Moliterno, Gino. The A to Z of Italian Cinema. Scarecrow Press, 2009.
Enllaços externs
La bella addormentata a YouTube
