Ladislau IV de Polònia
 | Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
 Ladislau IV de Polònia, Rei de Polònia, Gran Duc de Lituània, Rutènia, Prússia, Masòvia, Samogítia i Livònia; elegit Gran Duc de Moscou. | |
| Nom original | (pl) Władysław IV Waza  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 9 juny 1595 Łobzów (en)  |
| Mort | 20 maig 1648 (52 anys) Merkinė |
| Sepultura | Tombes Reials de la Catedral de Wawel Catedral de Vílnius |
| Rei de Polònia | |
| 8 novembre 1632 – 20 maig 1648 | |
| Tsar de Totes les Rússies | |
| 1610 – 1613 ← Vassili IV de Rússia – Miquel I de Rússia → | |
| Staroste de Jaworów (fr) | |
| Staroste de Hrubieszów (fr) | |
| Staroste de Solec (fr) | |
| Staroste de Merecz (fr) | |
| Staroste de Borissov (fr) | |
| Staroste de Krzepice (fr) | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | monarca |
| Activitat | 1620 – 1648 |
| Altres | |
| Títol | Tsar de Totes les Rússies (1610–1612) Gran duc de Lituània |
| Família | Dinastia Vasa |
| Cònjuge | Cecília Renata d'Habsburg (1637–1644) Maria Lluïsa Gonzaga (1646–1648) |
| Fills | Sigismund Casimir de Poland (  Cecília Renata d'Habsburg)Maria Anna Izabela Wazówna ( Cecília Renata d'Habsburg)Władysław Konstanty Waza ( ) |
| Pares | Segimon III Vasa i Anna d'Àustria |
| Germans | Anna Catarina Constància Vasa, Carles Ferran Vasa, Alexandre Carles Vasa, Joan Albert Vasa, Joan II Casimir Vasa i Anna Maria Vasa |
Premis
| |
Signatura  | |
 | |
 | |
Ladislau IV de Polònia (polonès: Władysław IV Waza) (Łobzów, 9 de juny de 1595 - Merkinė, 20 de maig de 1648) fou rei de Polònia. Fill de Segimon III i d'Anna d'Habsburg. Tsar de Rússia (1611 - 1613) i rei de la mancomunitat polonesa-lituana (1632 - 1648), i legalment, però no de forma efectiva, rei de Suècia fins a 1648.
El 1610, amb 15 anys, va ser elegit pels boiars com Tsar de Rússia com Ladislau I, durant els disturbis que van seguir a la mort de Borís Godunov. La seva elecció va ser part de la intenció del seu pare Segimon III de conquerir el conjunt de Rússia i convertir al catolicisme al seu poble. No obstant això, no va poder mai Ladislau regnar a Rússia, perquè els seus seguidors eren provisionals i depenia de la política interna, entre les fluctuacions dels boiars. Es va acontentar a portar el títol, sense poder, fins a 1634. El 1613, Miquel I de Rússia, fundador de la dinastia Romanov és elegit per la Sobor zemské (assemblea representativa).
Va portar a terme dues expedicions sobre Moscou (1612 i 1617-1618). Durant la Primera Guerra del Nord va lluitar contra els russos als que va obligar a signar la pau de Polanov el 1634, en què va obtenir els territoris de Daugava i el Dnièper. Va tractar de conciliar els protestants i catòlics en el simposi a Toruń, va derrotar els moscovites transformat la pau de Déoulino, negociada pel seu pare, en pau perpètua, i va aconseguir la consolidació de la posició de Polònia en el Mar Bàltic després de la conclusió de treva amb Suècia. Va morir mentre els cosacs d'Ucraïna començaven a revoltar-se contra els senyors polonesos.
Es va casar amb la seva cosina germana Cecília Renata d'Habsburg, filla de l'emperador Ferran II i de Maria Anna de Baviera. Aquest matrimoni no va tenir descendència, i en segones núpcies es va casar amb Maria Lluïsa de Gonzaga, Princesa de Màntua i de Nevers, de la qual tampoc va tenir successió.
