Lars Edvard Phragmén

Infotaula de personaLars Edvard Phragmén

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement2 setembre 1863 Modifica el valor a Wikidata
Örebro (Suècia) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 març 1937 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Estocolm (Suècia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat d'Uppsala Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómatemàtic, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorAllmänna Livförsäkringsbolaget (1908–1933)
Försäkringsinspektionen (1903–1909)
Universitat d'Estocolm (1892–1904) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ProfessorsGösta Mittag-Leffler Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
  • principi de Phragmén-Lindêlöf
  • teorema de Phragmen-Brouwer Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeGyda Josephine Mathilde Sohlberg
FillsGösta Phragmén Modifica el valor a Wikidata
PareLars Jakob Phragmén i Hedvig Amalia Fernander

Lars Edvard Phragmén (Örebro, 2 de setembre de 1863 - Estocolm, 14 de març de 1937) va ser un matemàtic suec que va ser secretari editorial de la revista Acta Mathematica.

Vida i obra

Phragmén era fill d'un rofessor de matemàtiques de l'institut d'Örebro, uns 200 quilòmetres a l'oest d'Estocolm. El 1882 va ingressar a la universitat d'Uppsala, però l'any següent es va traslladar a la d'Estocolm, on va ser deixeble de Gösta Mittag-Leffler qui va descobrir en ell un gran potencial, confiant-li el 1888 el càrrec de secretaria d'edició de la seva revista Acta Mathematica.[1] L'any següent, va fer una important aportació en descobrir un greu error que hi havia en un article d'Henri Poincaré sobre el problema dels tres cossos.[2]

A partir de la mort de Sófia Kovalévskaia (1891),[3] va ocupar el seu lloc de professor de matemàtiques a la universitat d'Estocolm, però el 1904 va deixar la docència per incorporar-se al negoci de les assegurances.[4] De 1904 a 1908 va ser director de la inspecció estatal d'assegurances i, a partir de 1908, va ser president d'una important companyia d'assegurances sueca.[5] També va ser president de la societat sueca d'actuaris.

Les seves aportacions més importants rauen en l'anàlisi complexa i és recordat, sobre tot, pel Principi de Phragmén-Lindêlöf per demostrar els límits d'una funció holomorfa.[6] Phragmén també es va interessar per la matemàtica actuarial[4] i per l'assignació eficient dels vots a diferents candidatures electorals.[7]

Referències

  1. ↑ Mora i Oliver, 2015, p. 91.
  2. ↑ Janson, 2016, p. 70.
  3. ↑ Gårding, 1994, p. 113.
  4. ↑ 4,0 4,1 E., 1937, p. 440.
  5. ↑ Mora i Oliver, 2015, p. 94.
  6. ↑ Gårding, 1994, p. 113-115.
  7. ↑ Janson, 2016, p. 71.

Bibliografia

  • E., W.P. «Edvard Phragmen» (en anglès). Journal of the Institute of Actuaries, Vol. 68, Num. 3, 1937, pàg. 440-441. DOI: 10.1017/S0020268100010830. ISSN: 2058-1009.
  • Gårding, Lars. Mathematics and Mathematicians. Mathematics in Sweden before 1950. (en anglès). American Mathematical Society, 1994. ISBN 0-8218-0612-2. 
  • Janson, Svante «Phragmén's and Thiele's Election Methods» (en anglès). arXiv.org, 2016. OCLC: 1013962807.
  • Mora, Xavier; Oliver, Maria «Eleccions mitjançant el vot d'aprovació. El mètode de Phragmén i algunes variants». Butlletí de la Societat Catalana de Matemàtiques, Vol. 30, Num. 1, 2015, pàg. 57-101. DOI: 10.2436/20.2002.01.59. ISSN: 0214-316X.

Enllaços externs

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Lars Edvard Phragmén» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
  • Domar, Yngve. «Matematisk forskning under Stockholms högskolas första decennier». Uppsala universitet, 1978. Arxivat de l'original el 12 de maig 2017. [Consulta: 25 desembre 2018]. (suec)
  • Macho, M. «El teorema de Phragmén–Brouwer». ZTFNews.com Euskal Herriko Unibersitatea, 2013. [Consulta: 25 desembre 2018]. (castellà)
  • Aarnes, Johann F. «Lars Edvard Phragmén». Store norske leksikon, 2009. [Consulta: 25 desembre 2018]. (noruec)