Laurent Fressinet

Infotaula de personaLaurent Fressinet

Fressinet, l'abril de 2013 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement30 novembre 1981 Modifica el valor a Wikidata (42 anys)
Dacs (França) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatFrança
Activitat
OcupacióJugador d'escacs
Nacionalitat esportivaFrança Modifica el valor a Wikidata
Esportescacs Modifica el valor a Wikidata
Títol d'escaquistaGran Mestre (2000)
2 cops Campió de França
Punts Elo (màx.)2.720 (juny 2015)
Identificador FIDE608742 Modifica el valor a Wikidata
Participà en
2018Olimpíada d'escacs de 2018
2016Olimpíada d'escacs de 2016
2014Olimpíada d'escacs de 2014
2012Olimpíada d'escacs de 2012
2010Olimpíada d'escacs de 2010
2008Olimpíada d'escacs de 2008
2006Olimpíada d'escacs de 2006
2004Olimpíada d'escacs de 2004
2000Olimpíada d'escacs de 2000 Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolGran Mestre (2000)
2 cops Campió de França
CònjugeWGM Almira Skripchenko
Lloc webwww.laurentfressinet.com

Laurent Fressinet, nascut l'1 de novembre de 1981 a Dacs (Landes), és un jugador d'escacs francès, que té el títol de Gran Mestre des de 2000. És casat amb la Gran Mestre Femení (WGM) Almira Skripchenko.[1] Campió de França el 2010 i el 2016 [2] ha estat tres cops subcampió mundial per edats, i forma part de la generació de jugadors que van catapultar França a la quarta posició en el rànquing mundial d'escacs per països el 2006. Ha estat el tercer jugador francès de la història en formar part del grup dels súper-GM, en superar la barrera dels 2700 punts Elo.

A la llista d'Elo de la FIDE del gener de 2022, hi tenia un Elo de 2630 punts, cosa que en feia el jugador número 6 (en actiu) de França,[3] i el 143è millor jugador del rànquing mundial. El seu màxim Elo va ser de 2718 punts, a la llista de setembre de 2010 (posició 28 al rànquing mundial).[4]

Resultats destacats en competició

Fressinet ha estat tres cops subcampió mundial per edats: el 1995 en categoria Sub-14, el 1997 en categoria Sub-16, i el 1999 en categoria Sub-18,[5] i ha vençut en nombrosos torneigs internacionals.

El 2000 va empatar als llocs 2n-6è amb Johan Hellsten, Vladimir Baklan, Robert Fontaine i Erik Van den Doel a l'Abihome Open.[6] El 2001 fou tercer, rere Vladimir Chuchelov i Einar Gausel al gran Obert d'escacs de Cappelle-la-Grande (hi participaven 702 jugadors, amb 92 Grans Mestres i 72 MI’s).[7]

Ha estat Campió d'Europa de Clubs formant part del NAO Chess Club els anys 2003 i 2004. El 2004 va guanyar l'Obert d'Andorra, i fou subcampió de França, rere Joël Lautier, un lloc que repetí posteriorment el 2006 (el campió fou Vladislav Tkatxov).[8]

El 2005 formà part de l'equip francès que quedà 3r al Campionat d'Europa per equips nacionals, rere els Països Baixos i Israel, i que vencé en el matx individual el potent equip rus, per primer cop en la història dels escacs francesos.

Després que el 2009 fos tercer al Campionat de França, a Nimes, rere el campió Vladislav Tkatxov i en Maxime Vachier-Lagrave (2n),[9] Entre juliol i agost de 2010 participà en el fort torneig internacional San Juan, a Pamplona, on hi feu 6.5 punts de 9 partides, i empatà al primer lloc amb Radosław Wojtaszek.[10][11] L'agost de 2010 es proclamà, a Belfort, Campió de França, en vèncer Romain Édouard en el matx de desempat. La seva muller Almira Skripchenko[12] acabava d'obtenir també el campionat de França femení. El 2011 no va poder reeditar el títol de Campió de França, i fou subcampió, rere Maxime Vachier-Lagrave.[13]

Entre l'agost i el setembre de 2011 participà en la Copa del món de 2011, a Khanti-Mansisk,[14][15] un torneig del cicle classificatori pel Campionat del món de 2013, i hi tingué una raonable actuació; avançà fins a la segona ronda, quan fou eliminat per Emil Sutovsky (½-1½).[16]

El març de 2012 fou 2n al Campionat d'Europa absolut, a Plòvdiv (Bulgària), rere Dmitri Iakovenko, i per davant de Vladímir Malàkhov.[17][18]

Entre abril i maig de 2013 participà en el fort Memorial Alekhine, i hi empatà als llocs 4t a 8è, amb 4½/9 punts.[19] L'agost de 2013 participà en la Copa del Món de 2013,[20] on tingué una actuació regular, i arribà a la segona ronda, on fou eliminat per Vladímir Malàkhov 1-3.[21]

L'agost del 2014 es va proclamar de nou campió de França a Nimes després de superar Etienne Bacrot.[22][23]

El novembre de 2017 fou subcampió del Magistral Ciutat de Barcelona amb 6 punts de 9, els mateixos punts que Benjamin Gledura però amb pitjor desempat.[24]

L'agost de 2019 empatà al primer lloc al Campió de França amb Maxime Lagarde, amb qui perdé el títol al tiebreak.[25]

Participació en olimpíades d'escacs

Fressinet ha participat, representant França, en set Olimpíades d'escacs entre els anys 2000 i 2014, amb un resultat de (+19 =31 –14),[26] per un 53,9% de la puntuació. El seu millor resultat el va fer a l'Olimpíada del 2010 en puntuar 5 de 9 (+3 =4 -2), amb el 55,6% de la puntuació, amb una performance de 2667.

Notes i referències

  1. ↑ Reportatge sobre el casament de Katerina Lahnó i sobre d'altres parelles de Grans Mestres: Kateryna and Robert – pour la vie à jamais unis..., Chessbase, 26 de febrer de 2009 (en anglès). Consultat el dia 6 de novembre de 2011 (anglès)
  2. ↑ «Nota biogràfica de Laurent Fressinet» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 27 setembre 2010].
  3. ↑ «"Rànquing d'escaquistes per federació: França"» (en anglès). lloc web de la FIDE. [Consulta: 4 gener 2022].
  4. ↑ Posició al rànquing mundial i evolució Elo de Laurent Fressinet «benoni.de» (en alemany). Arxivat de l'original el 2013-12-31. [Consulta: 10 abril 2011].
  5. ↑ «Laurent Fressinet: Nota biogràfica» (en anglès). gibraltarchesscongress.com, 2010. Arxivat de l'original el 2014-07-02. [Consulta: 23 desembre 2014].
  6. ↑ Crowther, Mark. «TWIC 309: Abihome Open 2000» (en anglès). London Chess Center, 09-10-2000. Arxivat de l'original el 2012-10-07. [Consulta: 27 novembre 2009].
  7. ↑ «17e Open International de Cappelle-la-Grande 2001, Classement final» (en francès). cappelle-chess.fr. Arxivat de l'original el 6 de març 2011. [Consulta: 10 abril 2011].
  8. ↑ Historial dels campionats de França d'escacs (francès)
  9. ↑ «Resultats del Campionat de França d'escacs 2009». [Consulta: 27 setembre 2010]. (francès)
  10. ↑ Crowther, Mark. «4th AD San Juan International 2010 | The Week in Chess» (en anglès). Chess.co.uk, 01-08-2010. Arxivat de l'original el 2012-10-11. [Consulta: 20 octubre 2011].
  11. ↑ «Dades del torneig a Chess-Results». Chess-results.com. [Consulta: 20 octubre 2011].
  12. ↑ «J-P Mercier Libération». Arxivat de l'original el 2008-06-22. [Consulta: 27 setembre 2010].
  13. ↑ Vachier-Lagrave wins 2011 French Championship, Chessbase, 26 d'agost de 2011 (en anglès). Consultat el dia 4 de novembre de 2011 (anglès)
  14. ↑ FIDE has announced qualifiers for the World Cup 2011, Chessbase, 15 de juliol de 2011 (en anglès). Consultat el dia 25 de novembre de 2011 (anglès)
  15. ↑ «FIDE World Cup 2011» (en anglès). chess.com, 27-08-2011. [Consulta: 25 novembre 2011].
  16. ↑ «Resultats de la Copa del món de 2011» (en anglès). ugrasport.com. Arxivat de l'original el 2011-11-22. [Consulta: 25 novembre 2011].
  17. ↑ «GM Dmitry Jakovenko won the 13th European individual Chess Championship 2012» (en anglès). europechess.net, 04-04-2012. [Consulta: 12 maig 2012].
  18. ↑ «Jakovenko Wins European Championship 2012» (en anglès). chess.com, 31-03-2012. [Consulta: 12 maig 2012].
  19. ↑ «Aronian and Gelfand win Alekhine Memorial 2013» (en anglès). ChessBase News, 01-05-2013. [Consulta: 29 novembre 2014].
  20. ↑ En aquest torneig, celebrat a l'hotel Scandic Tromsø de Tromsø, a Noruega, els finalistes es classificaven pel Torneig de Candidats de 2014.
  21. ↑ «Emparellaments i resultats de la Copa del Món d'escacs de 2013» (en anglès). Lloc web oficial de la Copa del món 2013. Arxivat de l'original el 2013-12-21. [Consulta: 8 octubre 2013].
  22. ↑ «89è Campionat de França» (en francès). ffechecs.org. [Consulta: 12 octubre 2014].
  23. ↑ «Fressinet Wins French Championship» (en anglès). chess.com, 30-08-2014. [Consulta: 12 octubre 2014].
  24. ↑ «XXII TORNEIG MAGISTRAL INTERNACIONAL CIUTAT DE BARCELONA 2017». chess-results.com. [Consulta: 17 novembre 2017].
  25. ↑ Khadilkar, Dhananjay. «Lagarde, Guichard bag French national titles in thrilling finale». ChessBase, 27-08-2019. [Consulta: 9 març 2021].
  26. ↑ La notació (+x -y =z) vol dir que el primer jugador va guanyar x partides, en va perdre y, i va fer taules en z.

Enllaços externs

  • Laurent Fressinet a ChessGames.com (anglès)
  • Partides de Laurent Fressinet a «365chess.com». [Consulta: 27 setembre 2010]. (anglès)
  • Laurent Fressinet al web de la FIDE (en anglès)
  • Posició al rànquing mundial i evolució Elo de Laurent Fressinet «benoni.de». Arxivat de l'original el 31 de desembre 2013. [Consulta: 27 setembre 2010]. (alemany)
  • Estimació Elo de Laurent Fressinet a «chessmetrics.com». [Consulta: 27 setembre 2010]. (anglès)
  • Fitxa de Laurent Fressinet a OlimpBase «olimpbase.org». Arxivat de l'original el 17 de maig 2019. [Consulta: 27 setembre 2010]. (anglès)


Títols
Precedit per:
Vladislav Tkatxov 		Campió de França d'escacs
2010 		Succeït per:
Maxime Vachier-Lagrave
Precedit per:
Hicham Hamdouchi 		Campió de França d'escacs
2014 		Succeït per:
Christian Bauer
  • Vegeu aquesta plantilla
1950s
1960s
cap
1970s
  • Josif Dorfman
1980s
1990s
2000s
2010s
  • Jean-Pierre Le Roux
  • Anthony Wirig
  • Aliaksei Charnushevich
  • Yannick Gozzoli
  • Maxime Lagarde
  • Laurent Guidarelli
  • Jean-Noël Riff
  • Adrien Demuth
  • Jonathan Dourerassou
  • Jules Moussard
  • Axel Delorme
  • Paul Velten
  • Bilel Bellahcene
2020s