Le infedeli

Infotaula de pel·lículaLe infedeli

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióMario Monicelli i Steno Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Gina Lollobrigida
Pierre Cressoy
May Britt
Tania Weber
Marina Vlady
Irene Papas
Anna Maria Ferrero
Tina Lattanzi
Carlo Romano
Giulio Calì
Margherita Bagni
Carlo Mazzarella
Paolo Ferrara
Mimmo Poli
Charles Fernley Fawcett
Nino Milano
Juan Carlos Lamas Modifica el valor a Wikidata
ProduccióCarlo Ponti i Dino De Laurentiis Modifica el valor a Wikidata
GuióIvo Perilli, Steno, Mario Monicelli i Franco Brusati Modifica el valor a Wikidata
MúsicaArmando Trovaioli Modifica el valor a Wikidata
FotografiaAldo Tonti Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeRenato Cinquini Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorMinerva Film (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenItàlia Modifica el valor a Wikidata
Estrena1953 Modifica el valor a Wikidata
Durada95 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalitalià Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecomèdia dramàtica i comèdia Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0045910 Filmaffinity: 396979 Allocine: 127978 Rottentomatoes: m/the_unfaithfuls Letterboxd: the-unfaithfuls Allmovie: v147157 TMDB.org: 177973 Modifica el valor a Wikidata

Le infedeli és una pel·lícula italiana dramàtica del 1953 dirigida per Mario Monicelli i Steno.[1][2]

Història

L'industrial Giovanni Azzali, que s'ha enamorat d'una jove model, encara que d'una família modesta, decideix que la seva dona Luisa sigui supervisada per un investigador privat per trobar un pretext per a la separació. L'encarregat de la vigilància és Osvaldo, un jove guapo i sense escrúpols.

Mentre investiga la dona, Osvaldo coneix la Liliana, la seva exnòvia que, mentrestant, s'ha casat amb un adinerat industrial anglès. I uns dies després es converteix en el seu amant. Aprofitant que la Liliana coneix la Luisa Azzali, l'Osvaldo s'encarrega de presentar-se a la dona. Això passa durant una recerca del tresor en cotxe, per la ciutat: un passatemps de la classe alta romana. És precisament en aquesta ocasió quan Osvaldo s'adona que la Luisa està tenint una aventura amb el seu xofer.

Després d'investigar aquesta relació fins que troba proves, Osvaldo va a la Luisa i la fa xantatge, extorsionant-li una gran suma. Paral·lelament, però, decideix extorquir també a la Liliana: primer li demana un préstec de diners (que després torna, gràcies als diners del xantatge, però només per fer-li una bona impressió) i després li roba un collaret preciós de casa seva.

El senyor Rogers, el marit de la Liliana, molt molest pel robatori, interroga la Cesarina, la jove minyona de la Liliana, considerant-la culpable. Ella ho nega; però quan l'home li pregunta qui més ha entrat a casa els darrers dies, ella (en comptes d'esmentar el nom d'Osvaldo) guarda silenci per tapar l'afer de la mestressa. Per tant, la Cesarina és despatxada.

En aquest punt la història passa a la d'una altra de les dones del cercle de la classe alta, la jove i bella Lulla. Estava fora de la ciutat amb el seu amant quan és atropellat per un camió i mor.

Obligada a trobar feina a una altra casa, la Cesarina es veu involucrada a contracor en un altre robatori. Ella estava a càrrec del guarda-roba durant una festa i els dòlars van desaparèixer d'una bossa que li van donar per guardar-la. La noia, acusada per la seva nova patrona, és traslladada a comissaria i pressionada per la policia. Sabent del treball anterior, l'inspector truca a la casa dels Roberts: el marit de la Liliana diu a la policia que la Cesarina l'havien despatxat precisament perquè era sospitosa d'un robatori. Desesperada, Cesarina se suïcida.

Liliana, profundament entristida per la mort de la seva criada de confiança, vaga per Roma. Coneix Lulla, també consternada de pena. I pel remordiment: sí, perquè va ser ella qui li va robar els dòlars de la bossa! I els va robar, així ho confessa a la seva amiga, perquè també va ser extorquida per Osvaldo per la seva relació extramatrimonial. Liliana, per venjar el bon nom de Cesarina i fer pagar a Osvaldo, va a denunciar l'home.

En una mena de psicodrama final, el comissari -per donar llum al cas- reuneix tots els protagonistes de la història: marits i dones, cornuts i amants, extorquits i extorsionadors. Però, previsiblement, ningú deixa caure el vel de la respectabilitat i es confessa. Lulla nega haver parlat amb la Liliana; Commendatore Azzali nega la investigació sobre la seva dona, així com la seva relació amb la model; i Osvaldo òbviament ho nega tot. El comissari la creu, en el seu cor, però no té cap prova per procedir.

Liliana almenys intenta que Osvaldo sigui acusat pel robatori del collaret; a costa de fer saber al seu marit la seva relació amb l'home. I és ella mateixa qui ho confessa tot al seu marit. Però el marit, sorprenentment, nega que un collaret hagi desaparegut de casa seva. Per no començar un escàndol i salvar aparences, ho tapa tot. I així Osvaldo se'n surt amb la seva.

Però a la sortida, la Liliana, exasperada, l'espera i li dispara tres cops. Aleshores, la dona es lliura al comissari.

Repartiment

  • Gina Lollobrigida: Lulla Possenti
  • May Britt: Liliana
  • Pierre Cressoy: Osvaldo
  • Marina Vlady: Marisa
  • Anna Maria Ferrero: Cesarina
  • Tina Lattanzi: Carla Bellari
  • Carlo Romano: Giovanni Azzali
  • Irene Papas: Luisa Azzali
  • Charles Fawcett: Harry Rodgers
  • Paolo Ferrara: comissari
  • Giulio Calì: Cantagalli
  • Margherita Bagni: mare de Marisa
  • Tania Weber: amiga de Lulla
  • Juan Carlos Lamas: Carlo

Distribució

La pel·lícula es va estrenar al circuit de cinema italià el 4 de febrer de 1953

Referències

  1. Le infedeli a MYmovies.it
  2. Le infedeli a la Rivista Il Cinematografo

Enllaços externs

  • Le infedeli a YouTube
  • Vegeu aquesta plantilla
Pel·lícules de Mario Monicelli
I ragazzi di via Pal (amb Cesare Civita i Alberto Mondadori; 1935)  · Pioggia d'estate (1937)  · Totò busca casa (amb Steno; 1949) · Al diavolo la celebrità (amb Steno; 1949)  · È arrivato il cavaliere (amb Steno; 1950) · Vida de gossos (1950) · Totò e i re di Roma (amb Steno; 1951) · Guardie e ladri (con Steno; 1951) · Totò e le donne (amb Steno; 1952) · Le infedeli (1953) · Proibito (1954) · Un eroe dei nostri tempi (1955) · Totò e Carolina (1955) · Donatella (1956) · Il medico e lo stregone (1957) · Padri e figli (1957) · I soliti ignoti (1958) · La gran guerra (1959)  · Risate di gioia (1960) · Renzo e Luciana, episodi de Boccaccio '70 (1962) · I compagni (1963) · Alta infedeltà (1964) · Casanova '70 (1965) · Les quatre bruixes (1966) · L'armata Brancaleone (1966) · La bambinaia, episodi de Capriccio all'italiana (1968) · La ragazza con la pistola (1968) · Toh, è morta la nonna! (1969)  · Le coppie (1970) · Brancaleone alle crociate (1970) · La mortadella (1971) · Volem els coronels (1973) · Apassionada (1974) · Amics meus (1975) · Caro Michele (1976) · Signore e signori, buonanotte (film col·lectiu; 1976) · Un borghese piccolo piccolo (1977) · I nuovi mostri (1977) · Un viatge amb l'Anita (1979)  · Temporale Rosy (1980) · Camera d'albergo (1981) · Il marchese del Grillo (1981) · Amics meus 2 (1982) · Bertoldo, Bertoldino e Cacasenno (1984) · Le due vite di Mattia Pascal (1985) · Speriamo che sia femmina (1986) · I picari (1988) · Verona, episodi de 12 registi per 12 città (1989)  · Il male oscuro (1990) · Rossini! Rossini! (1991) · Parenti serpenti (1992) · Cari fottutissimi amici (1994) · Facciamo paradiso (1995) · Idillio edile, episodi de Esercizi di stile (1996) · Panni sporchi (1999)  · Le rose del deserto (2006)  · La nuova armata Brancaleone (2010)
  • Vegeu aquesta plantilla
Filmografia d’Irene Papas