Lee Segel
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (en) Lee Aaron Segel 5 febrer 1932 Newton (Massachusetts) |
| Mort | 31 gener 2005 (72 anys) Rehobot (Israel) |
| Sepultura | Rehobot 31° 54′ 01″ N, 34° 49′ 43″ E / 31.900378°N,34.828634°E / 31.900378; 34.828634 |
| Dades personals | |
| Grup ètnic | Jueus |
| Formació | Institut de Tecnologia de Massachusetts (1953–1959) Universitat Harvard (1949–1953) Newton High School (–1949) |
| Tesi acadèmica | Applications of Conformal Mapping to Boundary Perturbation Problems (1959 ) |
| Director de tesi | Chia-Chiao Lin |
| Activitat | |
| Camp de treball | Biologia matemàtica, matemàtiques aplicades i quimiotaxi |
| Lloc de treball | Institut Weizmann de Ciències |
| Ocupació | matemàtic, professor d'universitat |
| Ocupador | Institut Weizmann de Ciències (1973–2005) Rensselaer Polytechnic Institute (1960–1973) |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Stephen Davis, Leah Keshet, David Wollkind, Amy Novick-Cohen, Shoshana Loeb, Ramit Mehr, Raisa Firsov-Khanin, Nicolas Cordova, Meira Falkowitz-Halpern, Michael Fishman, Cornell Klokow, David Belogus, Eva Jaeger, Evyatar Av-Ron, Isaac Rubinstein, Donald Drew, Cornel Lustig, Alexander Khait i Eliezer Shochat |
| Família | |
| Cònjuge | Ruth Maureen Galinski (Ruth Gale) |
| Pares | Louis Harry Segel i Minna M. Margolis |
Premis
| |
Lee Segel (Newton, 5 de febrer de 1932 - Rehobot, 31 de gener de 2005) va ser un matemàtic nascut als Estats Units.
Vida i Obra
Segel es va graduar a la universitat Harvard el 1953 i va obtenir el doctorat en matemàtiques aplicades el 1959 al Massachusetts Institute of Technology amb una tesi sobre dinàmica de fluids. A continuació va ser professor de l'Institut Politècnic Rensselaer fins al 1973 quan es va traslladar a Israel per treballar a l'Institut Weizmann de Ciències[1] fins a la seva mort el 2005.
Segel va ser un investigador de renom en l'àmbit de la modelització matemàtica aplicada integral.[2] D'especial rellevància son els seus treballs en el camp de la biologia matemàtica. El 1970, juntament amb Evelyn Fox Keller, va publicar un treball modelitzant la quimiotaxi,[3] amb un sistema d'equacions diferencials[4] que rep el nom de model Keller-Segel.[5]
Referències
- ↑ Wollkind i Dichone, 2022, p. 3.
- ↑ Wollkind i Dichone, 2017, p. x.
- ↑ Escárcega Barquin, 2020, p. 3.
- ↑ Morales Delgado et al., 2018, p. 15 i ss.
- ↑ Bärwolff i Walentiny, 2018, p. 3-18.
Bibliografia
- Bärwolff, Günter; Walentiny, Dominique. «Numerical and Analytical Investigation of Chemotaxis Models». A: Osvaldo Gervasi, Beniamino Murgante, Sanjay Misra, Elena Stankova, Carmelo M. Torre, Ana Maria A.C. Rocha, David Taniar, Bernady O. Apduhan, Eufemia Tarantino, Yeonseung Ryu (eds.). Computational Science and Its Applications – ICCSA 2018 (en anglès). Springer, 2018, p. 3-18. ISBN 978-3-319-95165-2.
- Escárcega Barquin, Silvia «Las ecuaciones de Keller-Segel» (en castellà). Universidad de Cantabria, 2020.
- Morales Delgado, V.F.; Gómez Aguilar, J.F.; Kumar, M.A.; Taneco Hernández «Analytical solutions of the Keller-Segel chemotaxis model involving fractional operators without singular kernel» (en anglès). European Physical Journal Plus, Vol. 133, Num. 200, 2018, pàg. 15-24. DOI: 10.1140/epjp/i2018-12038-6. ISSN: 2190-5444.
- Wollkind, David J.; Dichone, Bonni J. Comprehensive Applied Mathematical Modeling in the Natural and Engineering Sciences (en anglès). Springer, 2017. ISBN 978-3-319-73518-4.
- Wollkind, David J.; Dichone, Bonni J. Pulling Rabbits Out Of Hats (en anglès). CRC Press, 2022. ISBN 978-1-0320-4787-4.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Lee Segel» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
