Llei de la conductivitat de Wiedemann-Franz

La llei de la conductivitsat de Wiedemann-Franz estableix per als metalls que el quocient entre la conductivitat tèrmica (κ) i la conductivitat elèctrica (σ) és proporcional a la temperatura absoluta (T) multiplicada per la constant de proporcionalitat (L) o «nombre de Lorenz»:[1]

κ σ = L T {\displaystyle {\frac {\kappa }{\sigma }}=LT}

Aquesta llei empírica porta els noms dels físics alemanys Gustav Wiedemann (1826-1899) i Rudolph Franz (1826-1902), qui el 1853 informà que κ/σ tenia aproximadament el mateix valor per als diferents metalls a la mateixa temperatura.[2] La proporcionalitat de κ/σ amb la temperatura va ser descoberta per Ludvig Lorenz el 1872.

Notes

  1. ↑ La constant de proporcionalitat és igual a:

    L = κ σ T = π 2 3 ( k B e ) 2 = 2.44 × 10 − 8 W Ω K − 2 {\displaystyle L={\frac {\kappa }{\sigma T}}={\frac {\pi ^{2}}{3}}\left({\frac {k_{B}}{e}}\right)^{2}=2.44\times 10^{-8}\,\mathrm {W\,\Omega \,K^{-2}} }

    .:
  2. ↑ Franz, R.; Wiedemann, G. «Ueber die Wärme-Leitungsfähigkeit der Metalle» (en alemany). Annalen der Physik, 165, 8, 1853, pàg. 497–531. Bibcode: 1853AnP...165..497F. DOI: 10.1002/andp.18531650802.

Font

  • Clifford A. Pickover, De Arquimedes a Hawking. Las leyes de la ciencia y sus descubridores, traducción de Joan Lluís Riera, Crítica, Barcelona, 2009, págs. 475-482.