Llista de licènids de la península Ibèrica i Balears
En aquesta llista de licènids de la península Ibèrica i Balears hi figuren la totalitat de les espècies de licènids que es poden trobar a la península Ibèrica i les Illes Balears, així com la seva distribució al món, la seva localització al territori peninsular i balear, el seu hàbitat i el seu estat de conservació (EC).[nota 1][nota 2]
Nom científic | Nom comú | Distribució | Localització a la península Ibèrica i Balears | Hàbitat | EC | Imatge de l'eruga | Imatge de l'imago |
---|---|---|---|---|---|---|---|
Agriades glandon | Blavet de les glaceres[2] | Pirineus, Alps, nord d'Escandinàvia, Àsia àrtica i Amèrica del Nord àrtica.[3] | Pirineus.[3] | Terrenys rocosos amb herba curta.[3] | |||
Agriades pyrenaicus | - | Picos de Europa, Pirineus, Balcans i punts de Grècia, Turquia i Transcaucàsia.[3] | Picos de Europa i Pirineus.[3] | Prats d'herba baixa, normalment rocosos.[3] | |||
Agriades zullichi | - | Serra Nevada.[3] | Serra Nevada.[3] | Depressions de terreny i petits barrancs exposats al vent i amb vegetació baixa.[3] | |||
Aricia cramera | Moreneta meridional[2] | Nord-oest d'Àfrica i sud-oest d'Europa.[3] | Arreu.[3] | Llocs secs, normalment en terreny calcari.[3] | |||
Aricia montensis | Moreneta de muntanya[2] | Marroc i sud-oest d'Europa.[3] | Generalment regions muntanyoses d'Espanya.[3] | Llocs càlids, herbosos o rocosos, sobre terreny calcari.[3] | |||
Aricia morronensis | Moreneta ibèrica[2] | Principals serres de la península Ibèrica.[3] | Principals serres peninsulars.[3] | Terreny rocós amb vegetació dispersa.[3] | |||
Aricia nicias | Moreneta grisa[2] | Pirineus, Alps, Escandinàvia i oest i sud de Sibèria.[3] | Pirineus.[3] | Prats càlids humits entre boscos.[3] | |||
Cacyreus marshalli | Barrinadora dels geranis[2] | Sud d'Àfrica i introduïda al sud d'Europa.[3] | Arreu.[3] | Ambients urbans.[3] | |||
Callophrys avis | Verdeta d'ull ros[2] | Nord-oest d'Àfrica i sud-oest d'Europa.[3] | Zones del sud peninsular, Terol i oest de Catalunya.[3] | Zones arbustives seques amb Arbutus unedo.[3] | |||
Callophrys rubi | Verdeta d'ull blanc[2] | Nord d'Àfrica, Europa, Turquia i Rússia.[3] | Arreu.[3] | Qualsevol.[3] | |||
Celastrina argiolus | Blaveta de l'heura[2] | Nord d'Àfrica, Europa, Orient Mitjà, centre d'Àsia fins al Japó i Nord-amèrica.[3] | Arreu.[3] | Qualsevol, preferentment zones més humides.[3] | |||
Cupido alcetas | Cuetes[2] | sud d'Europa, Turquia, Sud de Sibèria, Urals i Massís de l'Altai.[3] | Pirineus i altres punts del nord de Catalunya.[3] | Clars de boscs caducifolis oberts.[3] | |||
Cupido argiades | Cuetes de taques taronges[2] | Des d'Europa (excepte el nord) fins al Japó.[3] | Nord peninsular.[3] | Zones arbustives amb flors, marges herbosos i clars de boscs.[3] | |||
Cupido carswelli | - | Sud d'Espanya.[3] | Zones muntanyoses del sud-est peninsular.[3] | Zones herboses seques sobre sòl calcari.[3] | NA | ||
Cupido lorquinii | - | Marroc, Algèria i sud peninsular.[3] | Punts propers a la costa del sud peninsular.[3] | Zones herboses seques sobre sòl calcari.[3] | |||
Cupido minimus | Cupido menut[2] | Europa, Turquia i nord d'Àsia.[3] | Catalunya, Pirineus, Serralada Cantàbrica i Serra de Gredos.[3] | Clars de bosc, llocs herbosos i rocosos...[3] | |||
Cupido osiris | Cupido blau[2] | sud d'Europa, Turquia i centre d'Àsia.[3] | Colònies disperses per la meitat oriental de la Península.[3] | Clars de bosc, llocs herbosos i rocosos...[3] | |||
Cyaniris semiargus | Cobalt[2] | Marroc, Europa, Orient Mitjà i centre d'Àsia.[3] | Principals serres de la Península i Donyana.[3] | Llocs herbosos amb flors i clars de boscos, generalment en zones humides.[3] | |||
Eumedonia eumedon | Moreneta torrentera[2] | Europa, Turquia, Mongòlia, Tian Shan i Massís de l'Altai.[3] | Principals serres excepte Serra Nevada.[3] | Clars de bosc càlids, prats alpins, llocs secs o humits.[3] | |||
Glaucopsyche alexis | Turquesa[2] | Algèria, Tunísia, Europa i centre d'Àsia.[3] | Arreu excepte el sud-oest peninsular.[3] | Marges amb flors, clars de bosc, prats humits...[3] | |||
Glaucopsyche melanops | Turquesa meridional[2] | Nord-oest d'Àfrica i sud-oest d'Europa.[3] | Arreu excepte zones del cantàbric, sud-oest peninsular i Balears.[3] | Zones de vegetació ruderal, boscs oberts...[3] | |||
Hamearis lucina | Papallona de la prímula[2] | Des del centre d'Espanya a través d'Europa fins als Urals.[3] | Zones muntanyoses del nord i centre d'Espanya.[3] | Clars de bosc herbosos amb flors.[3] | |||
Iolana iolas | Blaveta de l'espantallops[2] | Nord-oest d'Àfrica, sud d'Europa, Turquia i l'Iran.[3] | Poblacions aïllades al sud i est peninsular.[3] | Llocs arbustius, secs, normalment en terreny calcari.[3] | |||
Kretania hesperica | - | Centre i sud de la península Ibèrica.[3] | Llocs aïllats del centre peninsular i Granada.[3] | Barrancs secs i rocosos, llocs herbosos i secs en clars de bosc...[3] | |||
Laeosopis roboris | Morada del freixe[2] | Sud-oest d'Europa.[3] | Colònes aïllades distribuïdes per tota la península.[3] | Xones obertes, amb arbusts, flors i freixes.[3] | |||
Lampides boeticus | Blaveta dels pèsols[2] | Zones temperades d'Àfrica, Europa, Àsia i Oceania.[3] | Arreu.[3] | Qualsevol.[3] | |||
Leptotes pirithous | Blaveta estriada[2] | Nord d'Àfrica, sud i centre d'Europa, Orient Mitjà, centre d'Àsia i Índia.[3] | Arreu.[3] | Qualsevol.[3] | |||
Lycaena alciphron | Coure tornassol[2] | Marroc, Europa, Turquia, Iran, sud de Sibèria i Mongòlia.[3] | Zones muntanyoses del nord peninsular.[3] | Barrancs i depressions amb flors.[3] | |||
Lycaena bleusei | - | Espanya i Portugal.[3][4] | Zones muntanyoses del centre i oest peninsular.[3][4] | Clarianes herboses en boscos esclarissats d'alzina i roure, pastures i àrees obertes en pinedes.[4] | |||
Lycaena helle | Coure violeta[2] | Centre i nord d'Europa i nord d'Àsia.[3] | Pirineus i Picos de Europa.[3] | Prats inundables i zones pantanoses.[3] | |||
Lycaena hippothoe | Coure de mollera[2] | Europa i centre i sud de Sibèria.[3] | Principals serres del nord peninsular.[3] | Prats inundables i torberes en vessants de muntanyes.[3] | |||
Lycaena phlaeas | Coure comú[2] | Nord d'Àfrica, Europa, Àsia temperada i nord-est de Nord-amèrica.[3] | Arreu.[3] | Qualsevol.[3] | |||
Lycaena tityrus | Coure fosc[2] | Europa, Turquia, Sibèria i Kazakhstan.[3] | Serres del centre peninsular, Pirineus i Serralada Cantàbrica.[3] | Prats, clars de bosc...[3] | |||
Lycaena virgaureae | Coure roent[2] | Europa, Turquia i centre d'Àsia.[3] | Regions concretes del centre i nord d'Espanya.[3] | Clars de boscos humits i torberes en zones boscoses.[3] | |||
Favonius quercus | Morada[2] | Nord d'Àfrica, Orient Mitjà, Rússia i Kazakhstan.[3] | Arreu excepte Balears.[3] | Zones arbustives i boscs secs de Quercus.[3] | |||
Lysandra albicans | Blaveta pàl·lida[2] | Marroc i Espanya.[3] | Arreu excepte Portugal, zones de l'oest peninsular i Balears.[3] | Llocs rocosos i secs amb vegetació dispersa.[3] | |||
Lysandra bellargus | Blaveta lluent[2] | Europa, Turquia, Iraq, Iran i el Caucas.[3] | Arreu (possiblement absent a Mallorca i Menorca).[3] | Zones herboses i seques sobre terreny calcari.[3] | |||
Lysandra caelestissima | - | Meitat est d'Espanya.[3] | Centre-est peninsular.[3] | Pendents, barrancs, depressions protegides, clars de pinars amb herba baixa... Sobre terreny calcari.[3] | |||
Lysandra coridon | Griseta de muntanya[2] | Europa.[3] | Nord d'Espanya i alguna regió del centre.[3] | Zones seques, arbustives, amb flors i herba baixa; sobre terreny calcari.[3] | |||
Lysandra hispana | Griseta mediterrània[2] | Sud-oest d'Europa.[3] | Meitat est peninsular.[3] | Llocs herbosos, secs, amb matolls; sobre terreny calcari.[3] | |||
Phengaris alcon | Formiguera petita[2] | Europa, Turquia, Sibèria, Kazakhstan i Mongòlia.[3] | Galícia, País Basc, Serralada Cantàbrica i província de Sòria.[3] | Zones humides.[3] | |||
Phengaris arion | Formiguera gran[2] | Europa, Turquia, Rússia, Kazakhstan, Xina, Mongòlia i Japó.[3] | Zones del nord i centre d'Espanya.[3] | Zones arbustives, seques i herboses i clars de bosc.[3] | |||
Phengaris nausithous | - | Europa central, Espanya, Turquia, Urals, Caucas i Massís de l'Altai.[3] | Reductes del nord i centre d'Espanya.[3] | Prats muntanyosos amb abundància de la seva planta nutrícia.[3] | |||
Plebejus argus | Blavet[2] | Europa i l'Àsia temperada.[3] | Arreu excepte zones del centre i sud-oest peninsular i Balears.[3] | Qualsevol.[3] | |||
Plebejus idas | Blavet de muntanya[2] | Europa, nord d'Àsia i Nord-amèrica.[3] | Dispersa per serres de la península i zones del nord.[3] | Qualsevol.[3] | |||
Polyommatus amandus | Blaveta de la garlanda[2] | Nord d'Àfrica, Europa excepte al nord-oest i oest d'Àsia.[3] | Sierra Nevada, Serralada Cantàbrica, Pirineus, Serra de Guadalupe, Montes Universales i Serra de la Demanda.[3] | Llocs càlids, herbosos, humits i amb abundància de plantes nutrícies.[3] | |||
Polyommatus celina | Blaveta comuna africana[2] | sud d'Europa i nord-oest d'Àfrica.[3] | ? | ? | |||
Polyommatus damon | Blaveta de ratlla blanca[2] | Europa, Turquia, Mongòlia i Massís de l'Altai.[3] | Nord d'Espanya.[3] | boscs oberts, prats, barrancs i pendents herboses.[3] | |||
Polyommatus daphnis | Blaveta del fistó[2] | sud d'Europa i Orient Mitjà.[3] | Dispersa en poblacions aïllades al nord-oest peninsular.[3] | Zones herboses o arbustives, normalment sobre terreny calcari.[3] | |||
Polyommatus dorylas | Blaveta de la vulnerària[2] | Sud i centre d'Europa, Turquia i Transcaucàsia.[3] | Nord i centre peninsular, preferentment en llocs muntanyosos.[3] | Llocs herbosos amb flors, pendents d'alta muntanya... Sobre terreny calcari.[3] | |||
Polyommatus eros | Blaveta alpina[2] | Zones muntanyoses d'Europa, Turquia i Nord-oest i centre d'Àsia.[3] | Pirineus.[3] | Pendents herboses amb flors sobre teerreny calcari.[3] | |||
Polyommatus escheri | Blaveta de l'astràgal[2] | sud d'Europa i Marroc.[3] | Meitat est peninsular i Serralada Cantàbrica.[3] | Zones rocoses amb flors.[3] | |||
Polyommatus fabressei | - | Espanya.[3] | Centre-est de la península.[3] | Barrancs rocosos amb arbusts i pendents herboses i càlides.[3] | |||
Polyommatus fulgens | Griseta de vellut[2] | Nord d'Espanya.[3] | Zona central del nord d'Espanya.[3] | Llocs herbosos i arbustius, secs i clars de bosc.[3] | |||
Polyommatus golgus | - | Serra Nevada.[3] | Serra Nevada.[3] | Pendents exposades, amb vegetació baixa i dispersa.[3] | |||
Polyommatus icarus | Blaveta comuna[2] | Europa, nord d'Àfrica, Orient Mitjà i Àsia temperada.[3] | Arreu.[3] | Qualsevol.[3] | |||
Polyommatus nivescens | Blaveta nívia[2] | Península Ibèrica.[3] | Meitat est peninsular i alguns reductes del nord-oest.[3] | Terrenys calcaris, rocosos, càlids i secs.[3] | |||
Polyommatus ripartii | Marroneta de vellut[2] | sud d'Europa, Polònia, Turquia, sud dels Urals i de Sibèria, Tian Shan i Massís de l'Altai.[3] | Nord de la península Ibèrica.[3] | Llocs secs amb arbusts i herbosos i de vegades en boscos poc densos.[3] | |||
Polyommatus sagratrox | - | Serra de la Sagra.[3] | Serra de la Sagra.[3] | Pendents abruptes i seques, amb vegetació baixa i dispersa, sobre terreny calcari.[3] | NA | ||
Polyommatus thersites | Blaveta de la trepadella[2] | Marroc, sud d'Europa, Orient Mitjà, Caucas, sud dels Urals i Tian Shan.[3] | Sud de Portugal i Espanya; absent a gran part de les mesetes i a Balears.[3] | Llocs càlids i secs, rocosos i amb arbusts, clars herbosos, prats i cultius abandonats.[3] | |||
Polyommatus violetae | - | Sud d'Espanya.[3] | Màlaga, Granada, Jaén i Albacete.[3] | Llocs herbosos amb flors.[3] | |||
Pseudophilotes abencerragus | - | Sud de la península Ibèrica, nord-oest d'Àfrica, Egipte, Israel, Jordània i oest d'Aràbia.[3] | Zones molt localitzades del centre i sud peninsular.[3] | Llocs secs i amb flors, normalment amb cobertura arbustiva poc densa.[3] | |||
Pseudophilotes baton | Blaveta del serpoll[2] | Sud i centre d'Europa.[3] | Nord peninsular.[3] | Llocs herbosos, secs i amb flors, pendents protegides i barrancs predegosos.[3] | |||
Pseudophilotes panoptes | Blaveta de la farigola[2] | Península Ibèrica.[3] | Arreu excepte zones del nord i Balears.[3] | Llocs herbosos, secs i amb flors, pendents protegides i barrancs predegosos.[3] | |||
Satyrium acaciae | Marroneta de l'aranyoner[2] | sud d'Europa, Turquia i sud de Rússia.[3] | Nord d'Espanya i Monts Universals.[3] | Qualsevol.[3] | |||
Satyrium esculi | Marroneta de l'alzina[2] | Nord d'Àfrica i sud-oest d'Europa.[3] | Arreu excepte zones del nord i Balears.[3] | Boscs caducifolis o mixtos, prats amb flors...[3] | |||
Satyrium ilicis | Marroneta del roure[2] | Europa, Turquia, Israel, Liban i nord-oest d'Àsia.[3] | Zones del nord, centre i est de la península.[3] | Allà on hi siguin les seves nutrícies.[3] | |||
Satyrium pruni | Marroneta de l'aranyoner aranesa[5] | Europa, sud de Sibèria, Corea, Mongòlia i Japó.[3] | Est del Pirineu.[3] | Zones arbustives amb Prunus spinosa, clars assolellats i marges de boscos caducifolis.[3] | |||
Satyrium spini | Marroneta de la taca blava[2] | Sud i centre d'Europa, Turquia, Liban, Iraq i l'Iran.[3] | Arreu.[3] | Zones arbustives, herboses, prats de muntanya...[3] | |||
Satyrium w-album | Marroneta de l'om[2] | Europa, Turquia, Kazakhstan i Japó.[3] | Nord peninsular.[3] | Boscos madurs amb clars assolellats.[3] | |||
Scolitantides orion | Blaveta del crespinell | Sud i est d'Europa, Turquia i centre d'Àsia fins Japó.[3] | Zones concretes de l'est peninsular.[3] | Llocs molt càlids i secs i sobre terreny calcari: barrancs, herbassars...[3] | |||
Tarucus theophrastus | - | Sud d'Espanya, Nord d'Àfrica fins l'equador i sud-oest d'Aràbia.[3] | Costa sud-oest espanyola.[3] | Zones amb vegetació ruderal, seques i càlides, normalment amb arbusts, en àrees cultivades.[3] | |||
Thecla betulae | Tecla[2] | Des d'Europa fins a Corea.[3] | Franja septentrional peninsular i Sierra de Gata.[3] | Bosc caducifoli i matollar alternat amb clars assolellats.[3] | |||
Tomares ballus | Coure verdet[2] | Nord-oest d'Àfrica i sud-oest d'Europa.[3] | Centre, sud i est peninsular.[3] | Zones obertes i seques, prats i pendents amb herba baixa.[3] | |||
Zizeeria knysna | Blaveta africana[2] | Nord d'Àfrica, zones del sud d'Europa, Orient Mitjà, sud d'Àsia i Austràlia.[3] | Sud de la península i zones aïllades del centre i nord.[3] | Llocs humits en barrancs càlids, clars humits de boscos de ribera i oasis.[3] |
Notes
- ↑ Extinta · Extinta en estat salvatge · En perill crític · En perill · Vulnerable · Depèn de la conservació · Gairebé amenaçada · Risc mínim · NA No avaluada[1]
- ↑ Totes les espècies han estat avaluades gràcies a la Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN
Referències
- ↑ «IUCN Red List of Threatened Species» (en anglès). [Consulta: 8 juliol 2012].
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 2,15 2,16 2,17 2,18 2,19 2,20 2,21 2,22 2,23 2,24 2,25 2,26 2,27 2,28 2,29 2,30 2,31 2,32 2,33 2,34 2,35 2,36 2,37 2,38 2,39 2,40 2,41 2,42 2,43 2,44 2,45 2,46 2,47 2,48 2,49 2,50 2,51 2,52 2,53 2,54 2,55 2,56 2,57 2,58 «Proposta de noms comuns per a les papallones diürnes (ropalòcers) catalanes». Butlletí de la Societat Catalana de Lepidopterologia. Arrizabalaga et al., desembre 2012. [Consulta: 24 gener 2014].
- ↑ 3,000 3,001 3,002 3,003 3,004 3,005 3,006 3,007 3,008 3,009 3,010 3,011 3,012 3,013 3,014 3,015 3,016 3,017 3,018 3,019 3,020 3,021 3,022 3,023 3,024 3,025 3,026 3,027 3,028 3,029 3,030 3,031 3,032 3,033 3,034 3,035 3,036 3,037 3,038 3,039 3,040 3,041 3,042 3,043 3,044 3,045 3,046 3,047 3,048 3,049 3,050 3,051 3,052 3,053 3,054 3,055 3,056 3,057 3,058 3,059 3,060 3,061 3,062 3,063 3,064 3,065 3,066 3,067 3,068 3,069 3,070 3,071 3,072 3,073 3,074 3,075 3,076 3,077 3,078 3,079 3,080 3,081 3,082 3,083 3,084 3,085 3,086 3,087 3,088 3,089 3,090 3,091 3,092 3,093 3,094 3,095 3,096 3,097 3,098 3,099 3,100 3,101 3,102 3,103 3,104 3,105 3,106 3,107 3,108 3,109 3,110 3,111 3,112 3,113 3,114 3,115 3,116 3,117 3,118 3,119 3,120 3,121 3,122 3,123 3,124 3,125 3,126 3,127 3,128 3,129 3,130 3,131 3,132 3,133 3,134 3,135 3,136 3,137 3,138 3,139 3,140 3,141 3,142 3,143 3,144 3,145 3,146 3,147 3,148 3,149 3,150 3,151 3,152 3,153 3,154 3,155 3,156 3,157 3,158 3,159 3,160 3,161 3,162 3,163 3,164 3,165 3,166 3,167 3,168 3,169 3,170 3,171 3,172 3,173 3,174 3,175 3,176 3,177 3,178 3,179 3,180 3,181 3,182 3,183 3,184 3,185 3,186 3,187 3,188 3,189 3,190 3,191 3,192 3,193 3,194 3,195 3,196 3,197 3,198 3,199 3,200 3,201 3,202 3,203 3,204 3,205 3,206 3,207 3,208 3,209 3,210 3,211 3,212 3,213 3,214 3,215 3,216 3,217 3,218 3,219 3,220 3,221 Tolman, Tom; Lewington, Richard. Mariposas de España y Europa (en castellà). Lynx, 2011. ISBN 978-84-96553-84-2.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Lycaena bleusei» (en anglès). [Consulta: 10 maig 2024].
- ↑ Gil-Velasco, Marcel; Franch, Martí «Primera citació fidedigna de Satyrium pruni (Linnaeus, 1758) a Catalunya (Lepidoptera: Lycaenidae)». Butlletí de la Societat Catalana de Lepidopterologia, 105, 15-12-2014, pàg. 95–97. ISSN: 1132-7669.