Lluís de Zulueta i Escolano

Lluís de Zulueta i Escolano

Lluís de Zulueta en 1932
Nom original	(es) Luis de Zulueta
Biografia
Naixement	8 abril 1878 Barcelona
Mort	2 agost 1964 (86 anys) Nova York
Ambaixador d'Espanya a la Santa Seu
1934 – 1936
Ambaixador d'Espanya al Reich Alemany
juny 1933 – octubre 1934
Ministre d'Afers Exteriors i de Cooperació
16 desembre 1931 – 12 juny 1933 ← Alejandro Lerroux García – Fernando de los Ríos Urruti →
Diputat a les Corts republicanes
18 juliol 1931 – 1r agost 1933 (renúncia) Legislatura: primera legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: Badajoz
Diputat a Corts
4 maig 1923 – 15 setembre 1923 Circumscripció electoral: Redondela
Diputat a Corts
18 juny 1919 – 2 octubre 1920 Circumscripció electoral: Madrid
Diputat a Corts
11 juliol 1910 – 2 gener 1914 Circumscripció electoral: Barcelona
Dades personals
Formació	Universitat de Salamanca Universitat Complutense de Madrid
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	Pedagog
Ocupador	Universitat Complutense de Madrid
Partit	Partit Reformista Acció Republicana Izquierda Republicana
Participà en
7 novembre 1908	Un llamamiento. Unión Democrática Española para la Liga de la Sociedad de Naciones Libres
Família
Cònjuge	Amparo Cebrián
Fills	Julián de Zulueta y Cebrián, Carmen de Zulueta
Germans	Antoní de Zulueta i Escolano
Premis (5 octubre 1931)  Oficial de l'Orde del Lleó Blanc

Lluís de Zulueta i Escolano (Barcelona, 8 d'abril de 1878 - ciutat de Nova York, 2 d'agost de 1964^[1]) fou un pedagog i polític català.

Biografia

Membre d'una família benestant, el 1910 Lluís de Zulueta es doctorà en filosofia i lletres a la Universitat Central de Madrid amb una tesi sobre la pedagogia de Jean-Jacques Rousseau, després d'ampliar estudis a París i a Berlín. Vinculat al republicanisme catalanista, el 1905 fou elegit regidor de l'ajuntament de Barcelona i el 1910, després d'integrar-se a la Unió Federal Nacionalista Republicana, fou elegit diputat per Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 1910. Tanmateix, el 1912 fou nomenat Catedràtic d'Història de la Pedagogia a l'Escola Superior de Magisteri a Madrid i ingressà al Partido Reformista de Melquíades Álvarez. Amb aquest partit fou elegit diputat per Madrid a les eleccions generals espanyoles de 1919 i per Pontevedra a les de 1923. Fou pare de l'escriptora i filòsofa Carmen de Zulueta.

Durant la seva estança a Madrid va rebre una forta influència de la Institución Libre de Enseñanza, va donar cursos i conferències a la Residencia de Estudiantes i publicà articles sobre educació als diaris, La Publicitat, El Liberal i El Sol, en els quals defensava una escola més activa amb més interacció entre els diferents graus. Oposat a la dictadura de Primo de Rivera, es va exiliar a Mèxic, on el 1927 fou professor a la seva Universitat, i després a l'Havana (Cuba). Quan es va proclamar la Segona República Espanyola va tornar i recuperà la seva tasca com a professor de pedagogia a la Universitat de Madrid. Fou elegit diputat republicà independent per Badajoz a les eleccions generals espanyoles de 1931. Manuel Azaña el va nomenar ministre d'estat de desembre de 1931 a juny del 1933, i després fou ambaixador republicà a Berlín (1933-1934) i al Vaticà (1936).

Quan esclatà la Guerra Civil espanyola el Vaticà va reconèixer al govern franquista, raó per la qual es va exiliar a Colòmbia, on el 1937 fou nomenat catedràtic de la Universitat de Bogotà. Després de la mort de la seva esposa el 1955 marxà a Nova York, on va morir el 1964.

Obres

• El alma de la escuela (1910)
• El maestro (1924)
• El ideal de la educación (1922)
• La democracia educadora (1930)
• La nueva edad heroica (1942)
• El rapto de América (1952)

Enllaços externs

• Biografia Arxivat 2004-11-06 a Wayback Machine.
• «Lluís de Zulueta i Escolano». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
• Luis de Zulueta, político y pedagogo Arxivat 2009-12-14 a Wayback Machine. per María del Carmen Crespo
• Fitxa del Congrés dels Diputats

Referències