Loparita-(Ce)

Loparita-(Ce)
Fórmula química	(Na,Ce,Sr)(Ce,Th)(Ti,Nb)₂O₆
Epònim	samis
Localitat tipus	mont Maly Mannepakhk, massís de Khibini, Península de Kola, óblast de Múrmansk, Districte Federal del Nord-oest, Rússia
Classificació
Categoria	òxids
Nickel-Strunz 10a ed.	4.CC.35
Nickel-Strunz 9a ed.	4.CC.35
Nickel-Strunz 8a ed.	IV/C.10
Dana	4.3.3.3
Heys	18.2.11
Propietats
Duresa	5,5
Color de la ratlla	marró
Densitat	4,765
Més informació
Estatus IMA	mineral reanomenat (Rn)
Codi IMA	IMA1987 s.p.
Símbol	Lop-Ce
Referències	[1]

La loparita-(Ce) és un mineral de la classe dels òxids que pertany al grup de la perovskita. Rep el seu nom en honor dels pobles indígenes Samis o lapons, Lopar en rus, de la península de Kola i el seu contingut de ceri.^[1]

Característiques

La loparita-(Ce) és un òxid de fórmula química (Na,Ce,Sr)(Ce,Th)(Ti,Nb)₂O₆. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5,5. És de color negre a gris fosc i pot aparèixer gris a blanc amb la llum reflectida en una capa prima i polida amb reflexos interns marró vermellós.^[2]

• Estructures cristal·lines de loparita-(Ce)
• 
• 
• 

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la loparita-(Ce) pertany a «04.CC: Òxids amb relació Metall:Oxigen = 2:3, 3:5, i similars, amb cations de mida mitjana i gran» juntament amb els següents minerals: cromobismita, freudenbergita, grossita, clormayenita, yafsoanita, latrappita, lueshita, natroniobita, perovskita, barioperovskita, lakargiïta, megawita, macedonita, tausonita, isolueshita, crichtonita, davidita-(Ce), davidita-(La), davidita-(Y), landauïta, lindsleyita, loveringita, mathiasita, senaïta, dessauïta-(Y), cleusonita, gramaccioliïta-(Y), diaoyudaoïta, hawthorneïta, hibonita, lindqvistita, magnetoplumbita, plumboferrita, yimengita, haggertyita, nežilovita, batiferrita, barioferrita, jeppeïta, zenzenita i mengxianminita.

Formació i jaciments

La loparita-(Ce) apareix en la fase primària en massissos diferenciats de sienita de nefelina i pegmatites alcalines; també apareix reemplaçant perovskita en carbonatites.^[3] Va ser descoberta al mont Maly Mannepakhk, al massís de Khibini (Península de Kola, Rússia). També ha estat descrita al Brasil, el Canadà, Cap Verd, Egipte, Eslovàquia, Espanya, els Estats Units, Groenlàndia, Noruega, el Paraguai, Romania, altres indrets de Rússia, la Xina i Zimbàbue.

Referències