Luis Antonio Ribot García
 Luis Ribot García en 2011  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 28 gener 1951 (73 anys) Valladolid (Espanya) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Valladolid |
| Es coneix per | Acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història |
| Activitat | |
| Camp de treball | Història |
| Ocupació | historiador |
| Ocupador | Universitat de Valladolid Universitat Nacional d'Educació a Distància Instituto de Historia Simancas, director |
| Membre de | Reial Acadèmia de la Història (2010–) |
| Participà en | |
| 18 agost 2020 | En defensa del regnat de Joan Carles I |
Premis | |
Luis Antonio Ribot García (Valladolid, 28 de gener de 1951)[1] és un historiador espanyol especialitzat en l'edat moderna, acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història.
Biografia
El professor Ribot va començar la seva carrera investigadora en la Universitat de Valladolid, on es va llicenciar el 1975[2] i es doctorà en el curs 1980-1981,[2] arribant a ocupar la càtedra d'història moderna. També exercí com a director de l'Institut d'Història Simancas d'aquesta universitat.[3] L'any 2005 va abandonar aquesta universitat i es va traslladar a la Universitat Nacional d'Educació a Distància.[1][4] Els seus principals camps de recerca són la Itàlia espanyola, la història militar i el regnat de Carles II.
Luis Ribot va rebre el Premio Nacional de Historia de España en 2003 pel seu llibre La Monarquía de España y la Guerra de Mesina (1674-1678).[3][5]
Elegit el 8 de maig de 2009 acadèmic de número de la Reial Acadèmia de la Història, va prendre possessió del càrrec el 17 d'octubre de 2010.[6][7] Dedicà el seu discurs d'entrada al tema Orígenes políticos del testamento de Carlos II. La gestación del cambio dinástico en España.[8] Succeí a l'historiador Gonzalo Menéndez Pidal y Goyri.[7]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Luis Antonio Ribot García ingresa el domingo en la Real Academia de la Historia». Europa Press, 13-10-2010.
- ↑ 2,0 2,1 «Currículum Vitae». Reial Acadèmia de la Història. Arxivat de l'original el 2015-09-24. [Consulta: 11 desembre 2015].
- ↑ 3,0 3,1 Carlos Martínez Shaw. «Ribot gana el Nacional de Historia con un libro sobre el poder español en Sicilia». El País, 12-11-2003.
- ↑ F. Valiño. «'La Academia es un reconocimiento y una carga de trabajo adicional'». El Mundo, 17-10-2010.
- ↑ Europa Press. «Luis Antonio Ribot gana el Premio Nacional de Historia 2003». El País, 11-11-2003.
- ↑ «Luis Antonio Ribot ingresa en la Real Academia de la Historia con un discurso centrado en el testamento de Carlos II». Europa Press, 18-10-2009.
- ↑ 7,0 7,1 «Luis Antonio Ribot García ingresó en la Real Academia de la Historia». Infoenpunto, 18-10-2010. Arxivat de l'original el 2015-12-22. [Consulta: 11 desembre 2015].
- ↑ Pilar Herranz. «Carlos II, uno de los peores reyes españoles, revisitado en Guadalajara». La Crónica, 10-07-2013. Arxivat de l'original el 23 de novembre de 2015.
Enllaços externs
- Currículum de Luis Ribot a la UNED.
| Premis i fites | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Fernando Chueca Goitia Historia de la Arquitectura Española II | Premio Nacional de Historia de España 2003 | Succeït per: Julio Valdeón Baruque Alfonso X: la forja de la España moderna |
| Precedit per: Gonzalo Menéndez Pidal y Goyri |  Medalla 19 2009 - | Succeït per: ' |
