Luna 1

Infotaula vol espacialLuna 1
Modifica el valor a Wikidata
Tipus de missióLuna E-1 i satèl·lit artificial del Sol Modifica el valor a Wikidata
Operador   Enérguia Modifica el valor a Wikidata
Designació Harvard1959 Mu 1 Modifica el valor a Wikidata
NSSDCA ID1959-012A Modifica el valor a Wikidata
Núm. SATCAT00112 Modifica el valor a Wikidata
Propietats de la nau
FabricantEnérguia Modifica el valor a Wikidata
Massa
361 kg Modifica el valor a Wikidata
Inici de la missió
Llançament espacial
Data2 gener 1959
LlocPlataforma Gagarin, cosmòdrom de Baikonur Modifica el valor a Wikidata
Vehicle de llançamentLuna Modifica el valor a Wikidata
Fi de la missió
Últim contacte5 gener 1959, 10:00 UTC Modifica el valor a Wikidata
Activitat orbital 
Tipus d'òrbitaòrbita heliocèntrica Modifica el valor a Wikidata
Semieix major1,146 ua Modifica el valor a Wikidata
Excentricitat0,14767 Modifica el valor a Wikidata
Periàpside0,98 ua Modifica el valor a Wikidata
Apoàpside1,32 ua Modifica el valor a Wikidata
Inclinació0,01 ° Modifica el valor a Wikidata
Període450 d Modifica el valor a Wikidata
Objectius 

Sobrevol planetari de la Lluna
Màxim acostament5995 km
Data4 gener 1959 Modifica el valor a Wikidata

Programa Luna Modifica el valor a Wikidata
← Luna 1958C Modifica el valor a Wikidata
Luna 1959A Modifica el valor a Wikidata

Luna 1 (anomenat també Lunik 1 o Metxtà) va ser una sonda espacial soviètica llançada el 2 de gener de 1959. És la primera nau espacial que va passar a prop de la Lluna. La sonda va haver de fer mesures a l'espai interplanetari i després xocar contra el sòl lunar, però no va trobar el seu objectiu i va passar de llarg a uns 6.000 quilòmetres de la Lluna. Luna 1 és la primera de les sondes soviètiques del programa lunar d'exploració Luna, que va finalitzar el 1976. La sonda espacial Luna 1 marca el començament de l'exploració espacial.

Característiques de la sonda

L'estructura de la sonda, que pesava 361 quilos, consistia en una esfera hermètica d'alumini i magnesi de 1,21 metres de diàmetre on es van encabir els instruments científics, les bateries elèctriques que proporcionaven l'energia a la nau, un sistema de telemesura i el sistema de comunicació amb la Terra. L'esfera es va omplir de nitrogen per ajudar a mantenir la temperatura en un valor acceptable per a l'electrònica. Luna 1 no tenia cap sistema de propulsió. Els instruments incloïen un detector de micrometeorits, un comptador Geiger, un detector de centelleigs, un magnetòmetre i no tenia càmera. Tenia cinc antenes situades en un dels seus hemisferis i els sensors dels instruments científics sobresortien de la superfície de l'esfera.[1]

Transcurs de la missió

El llançament de Luna 1 va tenir lloc el 2 de gener de 1959 a Baikonur i fou el primer llançament amb èxit del programa interplanetari Luna. El mateix dia, Lluna 1 es va convertir en el primer objecte creat pels humans en arribar a la velocitat d'escapament de la Terra. Mentre creuava el cinturó exterior de Van Allen, els mesuraments del seu centellejador van permetre de descobrir que conté molt poques partícules d'alta energia.

Rèplica del Luna 1 al Museu Memorial de l'Astronàutica de Moscou,

El 3 de gener, a una distància de 113.000 km de la Terra, Luna 1 va alliberar un núvol de gas de sodi (1 kg), cosa que va convertir aquesta sonda en el primer cometa artificial. La pista lluminosa de color taronja que va crear, visible per sobre de l'Oceà Índic i d'una brillantor comparable a la d'una estrella de magnitud 6, va permetre als astrònoms el seguiment de la sonda. També es va utilitzar per observar el comportament del gas a l'espai. Luna 1 va passar a 5995 km de la superfície de la Lluna el 4 de gener, després de 34 hores de vol. Va entrar en òrbita al voltant del Sol en una regió compresa entre la Terra i Mart, convertint-se així, el 12 de juliol de 1959, en el primer cos artificial a girar directament al voltant del Sol.[2] Els paràmetres orbitals de la sonda són els següents:

Resultats científics

Les mesures realitzades durant aquesta missió van proporcionar nova informació sobre el cinturó i l'espai de Van Allen. Els dos principals descobriments d'aquesta missió van ser l'absència d'un camp magnètic detectable prop de la Lluna i la presència del vent solar en l'espai interplanetari.

Referències

  1. Huntress i Marov, 2011, p. 73-75 op. cit..
  2. Huntress i Marov, 2011, p. 76-78 op. cit..

Bibliografia

  • Ball, Andrew J.; Garry, James R.C; Lorenz, Ralph D.; Kerzhanovichl, Viktor V. Planetary Landers and entry Probes (en anglès). Cambridge University Press, 2007. ISBN 978-0-521-12958-9. 
  • Harvey, Brian. The new Russian space programme : from competition to collaboration (en anglès). Chichester; Nova York: John Wiley & Sons, 1996 (space science and technology). ISBN 978-0-471-96014-0. OCLC 33078923. 
  • Harvey, Brian; Zakutnayaya, Olga. Russian space probes : scientific discoveries and future missions (en anglès). Springer Praxis, 2011. ISBN 978-1-4419-8149-3. 
  • Huntress, Wesley T.; Marov, Mikhail Ya. Soviet robots in the Solar System : missions technologies and discoveries (en anglès). Springer Praxis, 2011. ISBN 978-1-4419-7898-1. 

Vegeu també

Enllaços externs

  • Zarya - Cronologia del programa Luna Arxivat 2022-07-01 a Wayback Machine. (anglès)
  • Vegeu aquesta plantilla
Luna 1958A | Luna 1958B | Luna 1958C | Luna 1958D | Luna 1 | Luna 1959A | Luna 2 | Luna 3 | Luna 1960A | Luna 1960B | Spútnik 25 | Luna 1963B | Luna 4 | Luna 1964A | Luna 1964B | Cosmos 60 | Luna 1965A | Luna 5 | Luna 6 | Luna 7 | Luna 8 | Luna 9 | Cosmos 111 | Luna 10 | Luna 1966A | Luna 11 | Luna 12 | Luna 13 | Luna 1968A | Luna 14 | Luna 1969A | Luna 1969B | Luna 1969C | Luna 15 | Cosmos 300 | Cosmos 305 | Luna 1970A | Luna 1970B | Luna 16 | Luna 17 | Luna 18 | Luna 19 | Luna 20 | Luna 21 | Luna 22 | Luna 23 | Luna 1975A | Luna 24