Lunar Orbiter 1

Lunar Orbiter 1
Sonda Lunar Orbiter
Sonda Lunar Orbiter (NASA)
OperadorNASA
Contractistes principalsLangley Research Center
Tipus de missióCartografia lunar
ÒrbitaSelenocèntrica
Data de llançament10 d'agost de 1966, 19:31  UTC[1]
Coet transportadorAtlas SLV-3 Agena-D
Lloc de llançamentCape Canaveral LC-13
Durada de la missió80 dies
COSPAR ID1966-073A
Massa385,6 kg
Elements orbitals
Semieix major2694 km
Excentricitat0,33
Inclinació12 graus
Apoàpside1866,8 km
Període orbital208,1 minuts

El Lunar Orbiter 1 va ser una sonda espacial robòtica (no tripulada) com a part del Programa Lunar Orbiter, va ser la primera sonda americana en orbitar la Lluna. Va ser dissenyada primerament per fotografiar les zones llises de la superfície lunar per a la selecció i verificació de zones d'aterratge segures per a les missions Surveyor i Apollo. Va ser equipada també per obtenir dades selenodètiques, intensitat de la radiació, i impactes de micrometeoroides.

La sonda va ser col·locada en una òrbita d'aparcament de la Terra el 10 d'agost de 1966 a les 19:31 (UTC). L'impuls per a la injecció translunar que va tenir lloc a les 20:04 (UTC). La sonda va experimentar un error temporal del rastrejador d'estrelles de Canopus (probablement a causa d'allunyar-se la llum del Sol) i el sobreescalfament durant el viatge a la Lluna. El problema rastrejador d'estrelles es va resoldre mitjançant la navegació usant la Lluna com a referència i el reescalfament es va aplacar en orientar la nau espacial 36 graus fora del Sol per baixar la temperatura.

El Lunar Orbiter 1 va ser injectat en una òrbita lunar el·líptica gairebé equatorial en 92,1 hores després del llançament. L'òrbita inicial va ser de 189,1 per 1.866,8 quilòmetres amb un període de 3 hores 37 minuts i una inclinació de 12,2 graus. El 21 d'agost, la perilune es va reduir a 58 km i el 25 d'agost a 40,5 km. La nau va obtenir dades fotogràfiques a partir del 18–29 d'agost de 1966, i la lectura es va produir en el 14 de setembre de 1966.

Un total de 42 imatges en alta resolució i 187 en mitjana van ser preses i transmeses a la Terra cobrint 5 milions de quilòmetres quadrats de la superfície de la Lluna, complint amb el 75% de la missió, ja que les primeres fotos d'alta resolució van mostrar taques severes. També van prendre les dues primeres imatges de la Terra des de la Lluna. Es van obtenir dades importants per a tots els altres experiments de la missió.

El seguiment en òrbita va mostrar una lleugera "forma de pera" de la Lluna basada en el camp gravitatori, i no es van detectar impactes de micrometeorits. La nau espacial va ser rastrejada fins que va impactar a la superfície lunar a 7 graus N latitud, 161 graus E longitud (coordenades selenogràfiques) en la cara oculta de la Lluna el 29 d'octubre de 1966 en la seva 577a òrbita. El final prematur per a la missió nominal d'un any va ser a causa de la petita quantitat de gas pel control d'actitud restant i altres condicions de deteriorament i es va planificar per evitar la interferència amb la transmissió del Lunar Orbiter 2.

Instruments
Estudis fotogràfics lunars Avaluació de les zones d'aterratge de l'Apollo i les Surveyor
Detectors de meteoroides Detecció de micrometeoroides en l'entorn lunar
Dosímetres de iodur de cesi Entorn de radiació en el camí cap i prop de la Lluna
Selenodèsia Camp gravitatori i les propietats físiques de la Lluna
  • Una de les primeres dues imatges remotes de la Terra des de la Lluna, 23 d'agost de 1966.
    Una de les primeres dues imatges remotes de la Terra des de la Lluna, 23 d'agost de 1966.
  • Part de la foto a l'esquerra reprocessada per la LOIRP en el 2008.
    Part de la foto a l'esquerra reprocessada per la LOIRP en el 2008.

Vegeu també

Referències

  1. Lunar Orbiter I: Extended Mission Spacecraft Subsystem Performance (pdf). NASA, pdf page 41, printed page 37. 

Enllaços externs

  • DESTINATION MOON: A history of the Lunar Orbiter Program (html version) 1976
  • Lunar Orbiter Photo Gallery - Mission 1 at the Lunar and Planetary Institute
  • Vegeu aquesta plantilla
1965  ·  Llançaments orbitals el 1966
Kosmos 104 | OPS 2394 | OPS 7253 · OPS 3179 | Kosmos 105 | Kosmos 106 | OPS 1593 | Luna 9 | OPS 7291 | ESSA-1 | OPS 1439 | Kosmos 107 | Kosmos 108 | OPS 1184 · OPS 3011 · OPS 3031 | Dipason | Kosmos 109 | DS-K-40 No.2 | Kosmos 110 | ESSA-2 | Kosmos 111 | OPS 3488 | GATV-5003 | Gemini VIII | Kosmos 112 | OPS 0879 · OPS 0974 | Kosmos 113 | N-4 No.3 | OPS 1117 | Molniya-1 No.5 | OV1-4 · OV1-5 | OPS 0340 | Luna 10 | Kosmos 114 | OPS 1612 | Surveyor SD-3 | OAO-1 | OPS 0910 | Kosmos 115 | OV3-1 | Molniya 1-03 | Kosmos 116 | OPS 1508 | Kosmos 117 | Kosmos 118 | OPS 1950 · OPS 6785 | Nimbus 2 | Zenit-4 | GATV-5004 | OPS 0082 | OPS 1788 | Kosmos 119 | Explorer 32 | Surveyor 1 | ATDA | Gemini IX | OPS 1577 · OPS 1856 | OGO-3 | Kosmos 120 | OV3-4 | FTV-1351 · Secor 6 · ERS-16 | OPS 9311 · OPS 9312 · OPS 9313 · OPS 9314 · OPS 9315 · OPS 9316 · OPS 9317 · GGTS | Kosmos 121 | OPS 1599 | PAGEOS 1 | Kosmos 122 | Explorer 33 | AS-203 | Proton 3 | Kosmos 123 | OPS 1850 | OV1-7 · OV1-8 | Kosmos 124 | GATV-5005 | Gemini X | Kosmos 125 | Kosmos 126 | OPS 3014 | OV3-3 | Kosmos 127 | OPS 1545 | Lunar Orbiter 1 | OPS 1832 · OPS 6810 | Pioneer 7 | OPS 2366 | FTV-1352 · Secor 7 · ERS-15 | Luna 11 | IDCSP · IDSCP · IDSCP · IDSCP · IDSCP · IDSCP · IDSCP · IDSCP · GGTS-2 | Kosmos 128 | GATV-5006 | Gemini XI | OPS 6026 | OPS 1686 · OPS 6874 | Zenit-2 No.40 | OPS 6026 | OPS 1686 · OPS 6874 | OGCh No.05L | Surveyor 2 | OPS 1703 | Ōsumi 1 | OPS 4096 | ESSA-3 | FTV-1583 · Secor 8 | OPS 2055 · OPS 5345 | Kosmos 129 | Molniya 1-04 | Kosmos 130 | Luna 12 | Surveyor SM-3 | Intelsat II F-1 | OV3-2 | OGCh No.06L | OPS 2070 · OPS 5424 | OPS 0855 · OV4-1R · OV4-1T · OV1-6 | Lunar Orbiter 2 | OPS 1866 | GATV-5001A | Gemini XII | Kosmos 131 | Strela-2 No.1 | Kosmos 132 | Kosmos 133 | Kosmos 134 | OPS 1890 | ATS-1 | OV1-9 · OV1-10 | Kosmos 135 | Soiuz 7K-OK No.1 | OPS 8968 | Biosat 1 | Kosmos 136 | Ōsumi 2 | Kosmos 137 | Luna 13 | OPS 1584
Les càrregues són separades per símbols en forma de bales ( · ), els llançaments per símbols en forma de canonades ( | ). Els vols tripulats s'indiquen en negreta. Els vols sense catalogar i llançaments fallits apareixen en cursiva. Les càrregues implementades des d'una altra nau espacial s'indiquen entre parèntesis.