Máximo Santos

Infotaula de personaMáximo Santos

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 abril 1847 Modifica el valor a Wikidata
Pando (Uruguai) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 maig 1889 Modifica el valor a Wikidata (42 anys)
Buenos Aires (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
  13è President de l'Uruguai
1 de març de 1882 – 1 de març de 1886
← Francisco Antonio Vidal
Activitat
OcupacióMilitar
PartitPartit Colorado
President de l'Uruguai
Modifica el valor a Wikidata

Máximo Benito Santos Barbosa (Pando, 1847 - Buenos Aires, 1889) fou un militar i polític uruguaià, president constitucional entre 1882 i 1886.

Biografia

Pel que fa a la seva trajectòria militar, la seva amistat amb Lorenzo Latorre el va portar de sergent a comandant del 5è de caçadors. Ministre de Guerra de Francisco Antonio Vidal, va ser designat president de la República, per pressió castrense, el 1882. El seu amor pels fasts (es va crear per a ell el grau de "capità general"), la fortuna que va amassar i la corrupció del seu règim van enfosquir algunes conquestes socials i culturals.

Reelegit per una maniobra va posar en seu contra a diversos ciutadans il·lustres de l'època; els que se li van enfrontar en la denominada Revolució del Quebracho, preparada a l'Argentina,[1] en la qual van vèncer les seves forces al comandament de Máximo Tajes. Malgrat haver guanyat, va sofrir l'atemptat d'Ortiz el 17 d'agost de 1886 (un tret a la cara), va convocar un "gabinet de conciliació" i va dimitir.[2]

Va viatjar a Europa i quan tornava al país se li va impedir desembarcar, pel que va morir en Buenos Aires.

Durant la seva primera presidència va decidir la creació d'un nou departament com una eina política per detenir-ne més poder.

Va ser així que per la Llei 1854 del 30 de desembre de 1885 va néixer el departament de Flores del territori que pertanyia a la tercera Secció Judicial de San José. Tanmateix, era admirador de Napoleó Bonaparte.

Referències

  1. Tensió entre els governs de l'Uruguai i l'Argentina durant la Revolució del Quebracho, 1886 (castellà)
  2. Biografia de Máximo Santos, Biografías y Vidas (castellà)

Enllaços externs

  • Presidència de l'Uruguai Arxivat 2011-02-24 a Wayback Machine. (castellà)
  • El naixement de l'Uruguai modern a la segona meitat del segle XIX Arxivat 2014-10-06 a Wayback Machine. Text en castellà.
  • Vegeu aquesta plantilla
Luis Eduardo PérezFructuoso RiveraCarlos AnayaJoaquín SuárezManuel OribeJuan Francisco GiróJuan Antonio LavallejaVenancio FloresLuis María LamasManuel Basilio BustamanteJosé María PláGabriel Antonio PereiraBernardo Prudencio BerroAtanasio Cruz AguirreTomás Villalba AlbínLorenzo Batlle y GrauTomás GomensoroJosé EllauriPedro VarelaLorenzo LatorreFrancisco Antonio VidalMiguel A. Flangini • Máximo Santos • Máximo TajesJulio Herrera y ObesDuncan StewartJuan Idiarte BordaJuan Lindolfo CuestasJosé Batlle y OrdóñezClaudio WillimanFeliciano VieraBaltasar BrumJosé SerratoJuan CampisteguyGabriel TerraAlfredo BaldomirJuan José de AmézagaTomás BerretaLuis Batlle BerresAndrés Martínez TruebaA. ZubiríaA. LezamaC. L. FischerM. EchegoyenB. NardoneE. HaedoF. HarrisonD. Fernández CrespoL. GiannattasioW. BeltránC. Mª PenadésA. Héber UsherÓscar Diego GestidoJorge Pacheco ArecoJuan María BordaberryAlberto DemicheliAparicio MéndezGregorio ÁlvarezRafael Addiego BrunoJulio María SanguinettiLuis Alberto LacalleJorge Batlle IbáñezTabaré VázquezJosé MujicaTabaré VázquezLuis Lacalle Pou
Registres d'autoritat